Pres\u00f3 de Lledoners, 12 d\u2019agost del 2018<\/p>\n
\u201cQui t\u00e9 un perqu\u00e8 podr\u00e0 superar qualsevol com\u201d<\/em> <\/p>\n Dilluns vaig poder treure les primeres tasses del forn;<\/strong> la cer\u00e0mica i la meditaci\u00f3 m\u2019ajuden a mantenir-me en pau i connectat, aix\u00ed com viure la pres\u00f3 amb felicitat i plenitud. Avui, 12 d\u2019agost, fa 300 dies que som a la pres\u00f3 amb en Jordi S\u00e1nchez i us vull donar de nou 300 milions de gr\u00e0cies per ser-hi<\/strong>.<\/p>\n Lideratges, confian\u00e7a i coratge:<\/strong> aqu\u00ed no sobra ning\u00fa. No em crec els qui diuen que a la pres\u00f3 o a l\u2019exili no hi fem res o b\u00e9 que cal fer-ho tot. \u00c9s imprescindible treure profit dels lideratges existents i que alhora se\u2019n generin de nous. No hi ha presons -ni exili- per aturar tanta democr\u00e0cia. La lluita antirepressiva \u00e9s un dels principals fronts unitaris del sobiranisme i seria absurd renunciar-hi, ja que \u00e9s un instrument b\u00e0sic per avan\u00e7ar en tots els processos d\u2019alliberament nacional.<\/p>\n Auguris com \u201cSi la Gu\u00e0rdia Civil retira una urna ja haurem guanyat\u201d o \u201cEuropa no permetr\u00e0 la viol\u00e8ncia del govern d\u2019Espanya\u201d no s\u2019han complert. Sempre vam dir que res ens seria regalat. Ara coneixem millor fins on son capa\u00e7os de rebregar el seu sistema jur\u00eddic i de dret en nom de la unitat d\u2019Espanya.<\/p>\n Per tant, parlem-nos clar: necessitem enriquir lideratges i assolir els grans consensos que tants resultats han donat sempre. I per fer-ho, tamb\u00e9 necessitem lideratges a les institucions i a peu de carrer. Per exemple, amb accions clares per donar resposta als problemes de pobresa energ\u00e8tica i habitacional de la societat catalana. Gestionar el mentrestant sense abandonar les conquestes assolides.<\/p>\n Per qu\u00e8 si v\u00e0rem gosar lluitar, no v\u00e0rem gosar v\u00e8ncer?<\/strong> Em preguntava l\u2019amic Manuel Delgado. No en tinc la resposta exacta i s\u00f3c incapa\u00e7 de fer cap retret a ning\u00fa, per\u00f2 l\u2019afirmaci\u00f3 \u201chem de ser m\u00e9s i m\u00e9s determinats\u201d de l\u2019Eduard Voltas \u00e9s punt de partida important. Els l\u00edmits de la perseveran\u00e7a i resist\u00e8ncia del moviment sobiranista no poden ser la pres\u00f3, ni podem perdre un llen\u00e7ol a cada bugada debilitant majories essencials per refor\u00e7ar la legitimitat de les decisions preses. Per tant, no nom\u00e9s crec que podem v\u00e8ncer sin\u00f3 que ja estem vencent<\/strong>.<\/p>\n Ara cal refer-nos de l\u2019embat maj\u00fascul de l\u2019estat (porres i 155 inclosos) com abans millor. Per\u00f2 hem d\u2019estar ben orgullosos de com la societat catalana ha resistit, pac\u00edficament i sense cap complicitat externa, l\u2019atac d\u2019un estat tan poder\u00f3s com l\u2019espanyol. En circumst\u00e0ncies tan desiguals, resistir ha volgut dir tamb\u00e9 v\u00e8ncer.<\/p>\n El Manifest Drets i Llibertats<\/strong>, signat per 200 personalitats de tot l\u2019estat \u00e9s tamb\u00e9 un bal\u00f3 d\u2019oxigen per als dem\u00f2crates. Perqu\u00e8 no podem deixar de denunciar que el judici no \u00e9s nom\u00e9s contra un govern leg\u00edtimament escollit, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s contra representants d\u2019entitats socials: un cas \u00fanic de repressi\u00f3 ideol\u00f2gica i cultural dins la Uni\u00f3 Europea. Avui, nom\u00e9s equiparable a Turquia o R\u00fassia.<\/p>\n L\u2019advocat su\u00eds Olivier Peters em va regalar el llibre \u201cAmnist\u00ede\u201d<\/em>, on s\u2019hi recull una afirmaci\u00f3 de K. Liebknecht dita durant el seu proc\u00e9s de Berl\u00edn el 1916: \u201cJe suis ici pour accuser, non pour me d\u00e9fendre\u201d<\/em>. Aquesta ha de ser la nostra actitud durant el judici oral al qual serem sotmesos: no pas defensar-nos sin\u00f3 acusar l\u2019Estat<\/strong> de vulneraci\u00f3 flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel\u00b7lar al conjunt de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica davant el retroc\u00e9s democr\u00e0tic que vivim.<\/p>\n Els presos pol\u00edtics i exiliats som una palanca democr\u00e0tica: cal aconseguir que la comunitat internacional denunci\u00ef el nostre empresonament. No cedir a l\u2019intent de silenciar la barbaritat jur\u00eddica de la just\u00edcia espanyola, amb acusacions desproporcionades i sense fonament. Ho ha dit la just\u00edcia d\u2019Alemanya i hauria passat el mateix a Su\u00efssa, B\u00e8lgica i Esc\u00f2cia.<\/p>\n Mentrestant, no podem renunciar a enfortir l\u2019imaginari col\u00b7lectiu de pa\u00eds, amb una actitud militant en la lluita compartida de fer de la Cultura el principal ant\u00eddot contra la intoler\u00e0ncia i el totalitarisme.<\/p>\n
\nViktor Frankl<\/p>\n