Estimat Jordi,<\/p>\n
Em va commoure veure\u2019m honorat amb una carta teva. He pensat tant en tu des de tot all\u00f2\u2026 Em fa tanta r\u00e0bia\u2026 Quin f\u00e0stic i quin sentiment d\u2019impot\u00e8ncia quan veig l\u2019arbitrarietat i la indec\u00e8ncia que han fet de tu i els teus companys i companyes de captiveri ostatges, el rescat a pagar dels quals volen que sigui la submissi\u00f3 de tot un poble. I al capdavall han aconseguit que veure-us lliures dels vostres segrestadors sigui quasi l\u2019\u00fanic objectiu a assolir i que ens oblidem que ten\u00edem altres plans i que vam estar a punt d\u2019assolir-los.<\/p>\n
Qu\u00e8 va passar, Jordi? Si ja ho ten\u00edem a tocar\u2026 Segur que tu en saps m\u00e9s. Per qu\u00e8, si hav\u00edem gosat lluitar, no vam gosar v\u00e8ncer? Perqu\u00e8 hagu\u00e9ssim pogut v\u00e8ncer; n\u2019est\u00e0vem conven\u00e7uts, recordes?, que pod\u00edem aconseguir-ho. Tot all\u00f2 no podia ser un somni ni un malent\u00e8s. Hav\u00edem arribat m\u00e9s lluny que mai i la hist\u00f2ria ens demanava un esfor\u00e7 m\u00e9s; sols una darrera empenta i\u2026<\/p>\n
Diuen que en el darrer moment alg\u00fa va tenir por dels morts. Jo crec que es va tenir por dels vius, dels vius que omplien els carrers i el control dels quals no estava gens ni mica garantit; dels vius que, all\u00e0 a baix, arran de terra, potser covaven la intenci\u00f3 de canviar m\u00e9s coses de les previstes.<\/p>\n
En fi. Segurament, la majoria de la societat no sabr\u00e0 mai qu\u00e8 va passar al final. S\u00ed que et puc ben assegurar que moltes i molts ens vam adonar, junts, mirant-nos les cares, compartint l\u2019entusiasme, que ho pod\u00edem tot.<\/p>\n
Em va emocionar especialment que m\u2019escrivissis la vig\u00edlia de Sant Joan i perqu\u00e8 et van venir al cap coses de les quals hav\u00edem parlat algunes vegades. Per exemple, que la festa \u00e9s la germana petita de la revolta i la revoluci\u00f3. Totes tres estan fetes de la mateixa mat\u00e8ria primera: l\u2019evid\u00e8ncia que, per molt que s\u2019entestin a controlar-los, vigilar-los, intentar foragitar l\u2019alegria de la gent, els carrers seran sempre nostres. I mira que n\u2019\u00e9s de f\u00e0cil o senzill: \u00e9s agafar la porta, baixar al carrer, trobar-te amb altres per dir, sentir i pensar una mateixa cosa al mateix temps i, fent-ho, desencadenar una for\u00e7a que en qualsevol moment podria transformar la realitat i fer-ne una altra cosa. La festa ho insinua; la revolta ens hi acosta; les revolucions ho confirmem.<\/p>\n
Quina lucidesa v\u00e0reu demostrar a \u00d2mnium \u2013i segur que tu hi vas tenir molt a veure\u2013 quan vau impulsar \u2018Lluites compartides\u2019, aquella campanya que feia tan comprensible el que passava \u2013el que ens passava\u2013 mostrant que si la societat catalana posseeix un tret aut\u00e8nticament singular \u00e9s aquest entestament hist\u00f2ricament constatat a lluitar, lluitar contra altres, lluitar \u00e0dhuc entre nosaltres mateixos, per\u00f2 lluitar, i fer-ho en l\u2019escenari natural de tota lluita: els carrers, aquells carrers on ens v\u00e0rem trobar tu, jo i munions d\u2019altres empipats per\u00f2 feli\u00e7os, i on ens haurem de retrobar totes les vegades que calgui.<\/p>\n
Molts \u00e0nims, Jordi. Jo vaig estar com tu una temporada i s\u00e9 que \u00e9s molt dur i s\u2019aguanta perqu\u00e8 nosaltres tenim ra\u00f3, i ells no; perqu\u00e8 nosaltres tenim dignitat, i ells no.<\/p>\n
La cosa que no acabo d\u2019entendre \u00e9s el delicte de qu\u00e8 t\u2019acusen: \u2018rebel\u00b7li\u00f3\u2019. Com \u00e9s possible que rebel\u00b7lar-se sigui un delicte? Qu\u00e8 \u00e9s el que, al capdavall, ens fa ser i ser reconeguts com a \u00e9ssers humans que no sigui que ens regirem contra all\u00f2 que ens agreuja? I no ho fem per instint; tampoc com un acte de llibertat pr\u00f2piament, sin\u00f3 com una obligaci\u00f3 moral. Rebel\u00b7lar-se contra la injust\u00edcia \u00e9s el m\u00e9s sagrat dels deures. Oi que s\u00ed?<\/p>\n