Cada vegada que t\u2019escric una carta, Jordi, desitjo amb for\u00e7a que sigui l\u2019\u00faltima. Continuem exigint la vostra llibertat amb const\u00e0ncia i esperan\u00e7a, per\u00f2 aquesta situaci\u00f3 tan injusta, tan salvatge, fa cr\u00e9ixer la nostra impot\u00e8ncia cada dia. Participar en les concentracions dels dilluns, organitzar sopars grocs i escriure\u2019t cartes \u2013que \u00e9s tot el que puc fer\u2013 se\u2019m fa cada vegada m\u00e9s trist perqu\u00e8 ho trobo poca cosa.<\/p>\n
Com ja hem comentat en altres cartes, \u00e9s evident que aquest tr\u00e0ngol que passem, com a societat, ens fa cr\u00e9ixer, madurar, guanyar empatia i reunir coratge, per\u00f2 aix\u00f2 no fa minvar ni una mica el dolor que sentim per la terrible situaci\u00f3 que viviu els qui esteu privats de llibertat i les vostres fam\u00edlies.<\/p>\n
Aix\u00ed va ser l\u2019assemblea general d\u2019\u00d2mnium que et va reelegir president: emocionant, valenta, adolorida.<\/p>\n
El m\u00f3n independentista, com ja saps, viu moments convulsos, atrapat en un debat que no acaba de ser obert i transparent, que sovint queda enfangat en acusacions i retrets i que em desanima. Per\u00f2 no vull parlar-te d\u2019aix\u00f2, avui. Vull explicar-te que totes les persones que em parlen de tu ho fan amb un afecte enorme, sigui perqu\u00e8 t\u2019han tractat personalment o perqu\u00e8 et segueixen i confien plenament en el teu lideratge, que, fins i tot en aquestes circumst\u00e0ncies adverses, exerceixes amb una autoritat moral indiscutible.<\/p>\n
Recordo un article que vaig escriure despr\u00e9s de sentir la teva intervenci\u00f3 \u2013vibrant, constructiva, positiva\u2013 al m\u00edting d\u2019ara fa justament un any, a l\u2019avinguda Maria Cristina, en defensa del refer\u00e8ndum. Hi deia que \u2018en els mesos que vindran ens faran falta molts Jordis Cuixart\u2019. Poques vegades dec haver encertat tant una predicci\u00f3. Aquell dia vas agrair el suport de la gent que sovint \u2013deies\u2013 t\u2019animava quan et trobaven pel carrer. Vas dir, ho recordo, gr\u00e0cies per la complicitat, pels somriures, per les ganes de viure.<\/p>\n
Han volgut posar a prova les teves ganes de viure, Jordi, i em consta que no se n\u2019han sortit. Que no se\u2019n sortiran. Seguim ferms, et seguim ferms. I amb ganes de viure.<\/p>\n
<\/p>\n