Enyorat Jordi,<\/p>\n
Arribar\u00e0 el dia de poder fugir de les manasses resseques i plenes de cicatrius sense curar que avui et mantenen engabiat. Mentrestant, ho s\u00e9, ho saps, continuar\u00e0s farcint-te de vida, teixint vincles amb qui sigui que et topis, anant sempre endavant, com pregones de fa molts anys.<\/p>\n
Nosaltres procurarem no normalitzar res de tot aix\u00f2 que (mal)vivim, i intentarem no caure en les urpes de l\u2019odi de qu\u00e8 tu tan b\u00e9 saps escapar. Ens ser\u00e0s mestre i br\u00faixola. Durem la cultura per bandera d\u2019aquestes lluites compartides que t\u2019agrada entrella\u00e7ar, picarem pedra quan m\u00e9s impossible sembli obrir cam\u00ed, no acotarem el cap, perqu\u00e8 rendir-se no \u00e9s cap opci\u00f3, ni ens conformarem amb les molles que, potser un dia, ens oferiran. Volem el pa sencer, \u00e9s clar.<\/p>\n
La teva causa, la nostra causa, continua bategant, i encara que de vegades ens venci el des\u00e0nim o el cansament, no abaratirem el somni. Ets all\u00e0 dins perqu\u00e8 ens vol\u00edem lliures i en sortir\u00e0s amb la llibertat acariciant-ho tot, perqu\u00e8 no hi ha marxa enrere, perqu\u00e8 ning\u00fa no pot engarjolar aquest cel enorme que t\u2019agrada contemplar quan surts al pati de Soto del Real.<\/p>\n
A Sabadell, i a tants altres llocs del pa\u00eds del qual no t\u2019haurien d\u2019haver arrencat, no deixarem de recordar-te en el nostre dia a dia quotidi\u00e0. Escoltarem la Teresa Rebull i et far\u00e0s present, recitarem Pere Quart i saludar\u00e0s endins dels versos, ens abra\u00e7arem i ser\u00e0s part de l\u2019abra\u00e7ada, observarem la mainada i seran una mica el teu fill posant-se dret assedegat de vida. Persistirem en el somriure de la revolta encara que de vegades se\u2019ns glaci el gest, perqu\u00e8 qualsevol altra cosa f\u00f3ra donar la ra\u00f3 a qui ens vol muts, a qui ens desitja xaiets, a qui ens vol encadenats a una dictadura que prohibeix de dir-ne \u2018dictadura\u2019.<\/p>\n
I vindr\u00e0 el dia de retrobar-nos. Ho s\u00e9 i ho saps. I farem un got a Can Capablanca o a qualsevol festa major. I el brindis ressonar\u00e0 com un crit de joia, com una can\u00e7\u00f3 que no han pogut silenciar, com un poema que ens haurem apr\u00e8s de mem\u00f2ria. No hi haur\u00e0 ni passat ni futur. Tot ser\u00e0 l\u00f2gic. I aquesta carta mai no haur\u00e0 existit.<\/p>\n
<\/p>\n