Soto del Real, 30 de gener de 2018<\/p>\n
Estimad\u00edssima N\u00faria,<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies per ser-hi. S\u00f3c molt conscient de la sort que tinc de rebre m\u00e9s amor del que mereixo.<\/p>\n
Saps prou b\u00e9 que a la pres\u00f3 els records es descongelen amb molta facilitat, com em recomana l\u2019admirat Pepe Be\u00fanza en una de les seves darreres cartes: \u2018conc\u00e9ntrate en resistir, en aguantar, elimina los pensamientos t\u00f3xicos que debilitan\u2019, i reviure moments de vida em reconforta enormement.<\/p>\n
Abril del 1992. Una nova edici\u00f3 de la Festa de l\u2019Arbre de Santiga, un llogarret buc\u00f2lic, entre Santa Perp\u00e8tua de Mogoda i Sabadell. Amb una ermita mil\u00b7len\u00e0ria i una mare de d\u00e9u negra. El meu oncle Navarro i la meva tieta Tere visqueren un munt d\u2019anys a la rectoria, en feien el manteniment i sobretot un activisme civico-cultural molt propi de la nostra societat. Castellanoparlants els dos, eren uns apassionats del pa\u00eds. L\u2019activitat estrella de la jornada era (de fet \u00e9s, encara perdura) l\u2019homenatge a un escriptor dels Pa\u00efsos Catalans amb la col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019una placa al \u2018mur dels sentiments\u2019.<\/p>\n
L\u2019any de la r\u00e0tzia d\u2019en Garz\u00f3n fou el torn per a en Mart\u00ed i Pol. Eren amics amb el meu oncle. La festa fou molt llu\u00efda. Com sempre, hi eren en Paco Candel amb la Maruja, en Soriano, l\u2019Altai\u00f3 i crec que tamb\u00e9 la Isabel-Clara Sim\u00f3.<\/p>\n
Des de ben petit jo sempre rondava a prop del meu oncle i la meva tia (la Tere era la m\u00e9s catalanista de tots). Ja tenia decidit que no aniria a fer la mili, les olimp\u00edades passaven ol\u00edmpicament de tot all\u00f2 que no fos oficial i l\u2019oasi catal\u00e0 aguantava impertorbable.<\/p>\n
En acabar la festa, en Mart\u00ed i Pol em va dedicar un cartell de l\u2019homenatge: \u2018Per a en Jordi Cuixart, amb l\u2019esperan\u00e7a de compartir, per sempre m\u00e9s, en la mateixa p\u00e0tria\u2019.<\/p>\n
L\u2019any 2015, just despr\u00e9s d\u2019assumir la presid\u00e8ncia d\u2019\u00d2mnium Cultural, recordo quan en una reuni\u00f3 de reflexi\u00f3 sobre com podr\u00edem ajudar a normalitzar l\u2019imaginari col\u00b7lectiu de pa\u00eds, m\u2019aparegu\u00e9 de cop i volta la paraula: compartir.<\/p>\n
La Marina Llansana i en Marcel Mauri, sempre tan l\u00facids, reblaren el clau: Lluites Compartides.<\/p>\n
I en aix\u00f2 estem, com b\u00e9 dius: \u2018Aquest poble continua all\u00e0 on era i una mica m\u00e9s.\u2019 O com diria el bo d\u2019en David Fern\u00e0ndez (d\u00e9u meu com us enyoro!): ens volien enterrar i no sabien que \u00e9rem llavor.<\/p>\n
Gr\u00e0cies pel teu poema, en justa correspond\u00e8ncia en tinc un que coneixes i que et vull dir quanta companyia m\u2019ha fet en la fosca del calab\u00f3s i m\u2019ha perm\u00e8s assumir, des de l\u2019esperan\u00e7a i la tendresa, els moments que ens han tocat viure (cito de mem\u00f2ria):<\/p>\n
I quan siguem lliures,
\nno hi haur\u00e0 ni opressors ni oprimits
\nNo caldr\u00e0 passar comptes amb ning\u00fa
\ni els nens petits creixeran sense mentides<\/p>\n
T\u2019estimo, N\u00faria. Us estimo molt i us portar\u00e9 sempre dins del meu cor. Com et va dir el Llach en aquella carta al diari Avui, que tants cops vaig llegir: \u2018T\u2019ho dic de cor\u2019. Ara jo tamb\u00e9, des del fons del meu cor.<\/p>\n
No defallim mai,<\/p>\n
<\/p>\n
Jordi Cuixart<\/strong> <\/p>\n Carta publicada al diari digital Vilaweb, 5 de febrer de 2018<\/a><\/p>\n
\nPresident d\u2019\u00d2mnium Cultural<\/p>\n