Estimat David,<\/p>\n
M\u2019has fet recordar aquella an\u00e8cdota d\u2019en Thoreau quan un vell amic el va anar a visitar a la pres\u00f3 i pregunt\u00e0: \u201cQu\u00e8 hi fas aqu\u00ed tancat?\u201d i ell respongu\u00e9: \u201cQu\u00e8 ho fa que tu no hi ets?\u201d.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la gran difer\u00e8ncia entre l\u2019\u00e8poca del pensador nord-americ\u00e0 i el nostre avui. A Catalunya, avui el comprom\u00eds \u00e9s col\u00b7lectiu. Units en la diversitat per\u00f2 m\u00e9s units que mai.<\/p>\n
Fa dos mesos que entrarem a Soto del Real amb en Jordi. Encara no ens deixen anar perqu\u00e8 diuen tenir dubtes del que podr\u00edem fer. \u00c9s obvi, per\u00f2, que aix\u00f2 no t\u00e9 ni cap ni peus; ells tenen els tancs, un ex\u00e8rcit i nosaltres, en canvi, unes profundes conviccions democr\u00e0tiques arrelades en el di\u00e0leg i la no-viol\u00e8ncia. Ens avala la hist\u00f2ria i 56 anys d\u2019\u00d2mnium Cultural -es va fundar al 1961- no s\u00f3n pocs.<\/p>\n
No cal que t\u2019expliqui com agraeixo l\u2019escalf que estem rebent de l\u2019exterior, des del primer dia. La gratitud \u00e9s infinita i ho visc amb serenor i optimisme. Enamorat del passat, els records es fan presents a cada volta de pati, a cada porta que es tanca al teu darrere, en cada somriure espantad\u00eds del nou recl\u00fas que acaba d\u2019entrar al m\u00f2dul.<\/p>\n
Recordo el primer dia que entr\u00e0vem per la porta del despatx del carrer Diputaci\u00f3 276, juntament amb en Ramon i la Teresa. All\u00e0 us hi esper\u00e0vem amb la Rita i la Muriel. Temps despr\u00e9s, la trobada donaria a llum al naixement del Lliures [projectelliures.cat]. Ho tinc sempre present: gestionar el mentrestant i esdevenir lliure d\u2019exclusi\u00f3, de pobresa, de desigualtat.<\/p>\n
Recordo el dia que em vas dir que a \u00d2mnium ja \u00e9rem un m\u00e9s i jo em vaig emocionar perqu\u00e8 \u00d2mnium vol dir de tots i nom\u00e9s t\u00e9 sentit si hi som tots de deb\u00f2.<\/p>\n
De fet, ara que hi penso, no ens hem demanat mai res a canvi, per\u00f2, en canvi, ens ho hem donat tot. Recordo tamb\u00e9 el dia que et vaig acompanyar al jutjat per haver denunciat les amenaces feixistes que vaig aprendre que \u00e9s normal que tinguem por. Per\u00f2 tamb\u00e9 que \u00e9s molt m\u00e9s important que tinguem molta m\u00e9s esperan\u00e7a.<\/p>\n
I aix\u00ed, navegant entre contradiccions, \u00e9s com seguim avan\u00e7ant i ens reafirmem en els reptes col\u00b7lectius: enfortir el sentiment de pertinen\u00e7a com ens ensenya Candel, sense deixar-nos ning\u00fa pel cam\u00ed.<\/p>\n
Bell amic, sempre a peu de carrer o a peu de f\u00e0brica, sona Ovidi, amb la Mireia i en Borja, fent uns somriures. Des de les presons, on mai hi ha hagut Nadal, per\u00f2 des d\u2019on res ens privar\u00e0, ni avui ni tot l\u2019any, de seguir somiant en un m\u00f3n m\u00e9s just, sense vencedors ni ven\u00e7uts i on no hi tingui lloc ni l\u2019odi ni la ranc\u00fania.<\/p>\n
I ara, a les vuit, quan arribi a la cel\u00b7la, trobar\u00e9 el llibre d\u2019en Gil Matamala sota el coix\u00ed, al costat del mocador groc de la Txell que em porta sort. Aix\u00ed doncs, coratge i sort. I una esperan\u00e7a infinita en qu\u00e8 aviat ens podrem tornar a abra\u00e7ar tots plegats.<\/p>\n
T\u2019estimo, us estimo\u2026 per sempre!<\/p>\n
<\/p>\n