{"id":196056,"date":"2019-04-29T11:33:36","date_gmt":"2019-04-29T09:33:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www2.omnium.cat\/?p=196056"},"modified":"2019-04-29T11:33:36","modified_gmt":"2019-04-29T09:33:36","slug":"jordi-cuixart-la-preso-no-podra-fer-que-renunciem-a-construir-un-futur-de-compromis-amb-la-justicia-la-cultura-i-la-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/jordi-cuixart-la-preso-no-podra-fer-que-renunciem-a-construir-un-futur-de-compromis-amb-la-justicia-la-cultura-i-la-llibertat\/","title":{"rendered":"Jordi Cuixart: \u201cLa pres\u00f3 no podr\u00e0 fer que renunciem a construir un futur de comprom\u00eds amb la just\u00edcia, la cultura i la llibertat\u201d"},"content":{"rendered":"

Divendres passat, dia 26 d\u2019abril, va tenir lloc al Teatre Municipal l\u2019Ateneu l\u2019acte de lliurament dels XV Premis al Comprom\u00eds Cultural que atorga \u00d2mnium Cultural Anoia. Enguany els premiats van ser el Col\u00b7lectiu Eixarcolant i els escriptors Anna Vila i Feliu Formosa. En l\u2019acte, que va comptar amb la participaci\u00f3 del conjunt musical JoKB, tamb\u00e9 es va fer un reconeixement a la iniciativa M\u00fasica per la Llibertat, que reuneix di\u00e0riament una cinquantena de persones per reclamar la llibertat dels presos pol\u00edtics i exiliats tot cantant el Cant dels Ocells i d\u2019altres peces, i a la figura de Jordi Mateu, un dels fundadors d\u2019\u00d2mnium Cultural a l\u2019Anoia. Abans del lliurament de cada premi, un v\u00eddeo de Dan Ort\u00ednez va servir per presentar els premiats.<\/p>\n

M\u00fasica per la Llibertat \u00e9s una iniciativa d\u2019un grup de ciutadans que es troben cada dia a dos quarts de nou del vespre al Carrer de Garcia Fossas o a la Rambla Sant Isidre d\u2019Igualada per cantar. \u00c9s un acte de reivindicaci\u00f3 que duen a terme des de l\u2019empresonament de Jordi Cuixart i Jordi S\u00e0nchez de manera desinteressada i constant. \u201cT\u00e9 sentit perqu\u00e8 els catalans celebrem una tristesa o una alegria amb m\u00fasica. \u00c9s un h\u00e0bit. \u00c9s una manera d\u2019exterioritzar els sentiments que portem dins. \u00c9s una lit\u00fargia. Hi ha un ordre establert que la gent se sap. S\u2019ha generat una energia positiva amb la gent que ve. Els uns ens ajudem als altres a entendre aquesta injust\u00edcia\u201d.<\/p>\n

Marina Llansana, vicepresidenta segona de la junta nacional d\u2019\u00d2mnium Cultural, va remarcar que s\u2019homenatjaven homes i dones compromesos. Va remarcar que \u00d2mnium Cultural \u00e9s l\u2019entitat m\u00e9s gran de la comarca en nombre de socis i va agrair tasca dels membres de l\u2019entitat a l\u2019Anoia, que \u201ccom formiguetes organitzen molts actes durant tot l\u2019any, des del voluntariat, traient hores de la fam\u00edlia\u201d. Respecte a la situaci\u00f3 de l\u2019entitat i el pa\u00eds, Llansana va dir que \u201cestem vivint la pitjor i la millor \u00e8poca de la nostra hist\u00f2ria com a entitat. La pitjor perqu\u00e8 patim una persecuci\u00f3 econ\u00f2mica, policial i judicial com mai abans. Tenim el president a la pres\u00f3. Ens han posat multes astron\u00f2miques i ens han embargat els comptes. Quatre cents mil euros \u00e9s una xifra astron\u00f2mica per a una entitat cultural que no rep subvencions p\u00fabliques i que es finan\u00e7a nom\u00e9s amb les quotes dels seus socis. Hem patit dos escorcolls de la gu\u00e0rdia civil. Ens han esbotzat armaris i calaixos, ens han saquejat els ordinadors i s\u2019han endut els m\u00f2bils personals dels treballadors. Per\u00f2 la repressi\u00f3 ens ha donat una for\u00e7a incre\u00efble. Som m\u00e9s gent que mai. Som m\u00e9s de cent seixanta mil socis a Catalunya, a Espanya i a la resta del m\u00f3n. Gr\u00e0cies a les quotes dels socis, hem obert una seu a Brussel\u00b7les per si algun dia aquest estat embogit decideix il\u00b7legalitzar-nos com a entitat\u201d.<\/p>\n

Davant de la repressi\u00f3 de l\u2019Estat, \u201c\u00d2mnium Cultural ha decidit fer tres coses. La primera, davant de la repressi\u00f3, m\u00e9s cultura. Seguim fent el mateix que f\u00e8iem abans d\u2019aquesta repressi\u00f3. Seguim fent tots els projectes de cohesi\u00f3 social. La segona, davant d\u2019aquest judici a la democr\u00e0cia, acusem l\u2019Estat en lloc d\u2019anar al Tribunal Suprem a defensar-nos. Hem recuperat la iniciativa i fem que el judici se\u2019ls giri en contra. Aprofitem la repercussi\u00f3 internacional del judici per acusar l\u2019Estat espanyol de vulnerar drets fonamentals i per explicar al m\u00f3n com actua aquest estat repressor que no ha passat comptes amb el seu passat totalitari i que no ha superat aquesta falsa transici\u00f3. I ho hem fet amb la declaraci\u00f3 de Jordi Cuixart i els altres presos. La tercera, cal seguir exercint la desobedi\u00e8ncia civil. Som el pa\u00eds de l\u20191-O i el pa\u00eds de les lluites compartides per a la cohesi\u00f3 social i el progr\u00e9s als barris i a les ciutats. Hem de seguir mobilitzats i ens hem de preparar per quan arribi la sent\u00e8ncia, que dif\u00edcilment ser\u00e0 absolut\u00f2ria\u201d.<\/p>\n

Finalment, Marina Llansana va fer una llista de coses podem fer. \u201cEscriure cartes als presos. Participar en les campanyes. Fer aportacions a la Caixa de Solidaritat. Ara mateix hi ha trenta persones imputades per organitzar l\u20191-O, que han de fer front a una finan\u00e7a de m\u00e9s de cinc milions d\u2019euros. No els podem deixar sols. La Caixa de Solidaritat va ser creada per l\u2019ANC i \u00d2mnium Cultural i hi ha l\u2019Ernest Benach i la N\u00faria de Gispert al capdavant. Cal evitar que els imputats hagin de fer front a les fiances amb el seu patrimoni personal. I hem de continuar compromesos c\u00edvicament i culturalment. Davant la repressi\u00f3, cultura, cultura i m\u00e9s cultura\u201d.
\nEl Col\u00b7lectiu Eixarcolant va ser mereixedor del premi per la seva tasca de recuperaci\u00f3 de la cultura popular a partir de restablir els usos que abans es donaven a les plantes silvestres. I tamb\u00e9 per la seva contribuci\u00f3 a transformar el model agroalimentari i pel seu treball per la sobirania aliment\u00e0ria. El col\u00b7lectiu organitza cada any una jornada amb m\u00e9s de cent voluntaris que mobilitza gent de tot Catalunya. Han recuperar especies silvestre comestibles i varietats tradicionals que actualment no es troben al mercat i promouen un nou model de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum d\u2019aliments. En paraules dels mateixos membres del col\u00b7lectiu, \u201cdarrera les plantes oblidades hi ha la voluntat de fomentar un territori viu i equilibrat, una agricultura din\u00e0mica i sostenible i una alimentaci\u00f3 variada, saludable i de proximitat. Les plantes oblidades s\u00f3n cultura, formen part d\u2019una cultura intangible i quotidiana, generada des dels inicis de la humanitat, que ens ha perm\u00e8s entendre i relacionar-nos amb l\u2019entorn en el qual vivim, un entorn en el qual no hi ha ni asfalt ni ciment. Treballar per la recuperaci\u00f3 de les plantes oblidades \u00e9s treballar per construir un pa\u00eds que entengui la diversitat com a riquesa. Les plantes oblidades s\u00f3n una eina de cohesi\u00f3 social, d\u2019intercanvi cultural, de respecte i de generaci\u00f3 de confian\u00e7a. La recuperaci\u00f3 \u00e9s una eina per fer possible que agricultors i agricultores puguin decidir lliurement all\u00f2 que cultiven als seus camps, sense la tenalla de les grans corporacions. I que els consumidors puguem decidir lliurement amb quins productes ens alimentem. Aix\u00f2 \u00e9s la sobirania aliment\u00e0ria. No volem que all\u00f2 que consumim ho decideixin les onze multinacionals que controlen el 90% del mercat mundial de llavors i ens conjurem perqu\u00e8 un model agroalimentari m\u00e9s just, m\u00e9s sostenible i m\u00e9s sobir\u00e0 sigui possible. Potser ens diran ut\u00f2pics i que recuperar les plantes oblidades no t\u00e9 cap sentit. Per\u00f2 les plantes oblidades s\u00f3n i han de ser una eina de transformaci\u00f3 social. Les utopies deixen de ser-ho en el moment en qu\u00e8 es converteixen en realitat\u201d.<\/p>\n

En el v\u00eddeo de presentaci\u00f3, Anna Vila parla de l\u2019h\u00e0bit de la lectura entre els nens: \u201csi un nen agafa un llibre i el llibre no l\u2019enganxa, val m\u00e9s que el deixi. Els nens continuen llegint si la lectura els enganxa. Si un llibre no els agrada, dif\u00edcilment en comen\u00e7aran un altre\u201d. Per la seva banda, Feliu Formosa, en el mateix v\u00eddeo de presentaci\u00f3 va dir que \u201cla traducci\u00f3 m\u2019ha servit per adquirir llenguatge\u201d. I va afirmar que \u201cara la cultura ens salvar\u00e0 de moltes coses. Ens hi hem d\u2019aferrar perqu\u00e8 v\u00e9nen temps dif\u00edcils\u201d. En la seva intervenci\u00f3 despr\u00e9s de rebre el premi, Formosa va dir que era soci d\u2019\u00d2mnium Cultural des del 1963. \u201cEstem vivint uns moments dur\u00edssims, m\u00e9s durs que els anys seixanta. Llavors lluit\u00e0vem contra la Dictadura, per\u00f2 hav\u00edem conquerit uns certs espais de llibertat i comen\u00e7\u00e0vem a publicar llibres en catal\u00e0. Ara l\u2019Estat espanyol vol eliminar aquests espais de llibertat. Ens volen ensorrar, anul\u00b7lar, exterminar. La cultura ve de l\u2019ensenyament i hem d\u2019estar disposats a defensar el que tenim\u201d.<\/p>\n

Feliu Formosa va excusar la pres\u00e8ncia a l\u2019acte d\u2019Anna Vila i va llegir un text de l\u2019escriptora en el que deia que \u201che escrit llibres quan m\u2019ha vingut de gust i quan m\u2019ha semblat que tenia idees que podien ser acceptades per alguna editorial. El que em fa m\u00e9s feli\u00e7 d\u2019escriure \u00e9s el contacte amb els lectors. Arran dels dos llibres que vaig dedicar a la meva filla Sandra vaig rebre moltes cartes, sobretot de pares o germans de persones deficients. Era bonic constatar que el que havia escrit tenia alguna utilitat. Amb els llibres infantils el contacte \u00e9s m\u00e9s directe. Quan visito escoles, els nens i nenes que han llegit algun dels meus llibres fan preguntes molt interessants. Els nens sempre troben els errors que hi ha als llibres, amb molta facilitat. Mai no faig rectificar els errors quan se\u2019n fa una nova edici\u00f3. \u00c9s una manera de demostrar que no hi ha res perfecte. Els nens i nenes escriuen la seva opini\u00f3 sobre el llibre que han llegit. Els nens, a difer\u00e8ncia dels adults, s\u00f3n molt sincers. Un nen et diu sense embuts que no li ha agradat el llibre i t\u2019explica per qu\u00e8 no li ha agradat\u201d.<\/p>\n

Finalment, el president d\u2019\u00d2mnium Cultural Anoia, Pere Joan Vin\u00f3s, va llegir una carta de Jordi Cuixart en la qual afirmava que \u201cmai no ens podran robar el somriure. No renunciarem a les nostres ganes de ser. Seguirem eixarcolant amb totes les coses de la vida per treure el millor de nosaltres mateixos. En aquest judici a la democr\u00e0cia no deixarem d\u2019acusar l\u2019Estat de perseguir els drets humans al costat de l\u2019extrema dreta. La pres\u00f3 no podr\u00e0 fer que renunciem a construir un futur de comprom\u00eds amb la just\u00edcia, la cultura i la llibertat. Fer cam\u00ed plegats fa que tot valgui la pena\u201d.<\/p>\n