{"id":2228,"date":"2007-04-05T02:00:00","date_gmt":"2007-04-05T00:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/conferencies-per-que-som-com-som\/"},"modified":"2007-04-05T02:00:00","modified_gmt":"2007-04-05T00:00:00","slug":"conferencies-per-que-som-com-som","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/conferencies-per-que-som-com-som\/","title":{"rendered":"Confer\u00e8ncies : ‘Per qu\u00e8 som com som ?’"},"content":{"rendered":"\n
\u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/b><\/p>\n PER QU\u00c8 SOM COM SOM?<\/p>\n<\/font><\/span><\/b><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/b><\/p>\n Estem marcats els occidentals per la cultura cl\u00e0ssica?<\/p>\n<\/font><\/span><\/b><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/b><\/p>\n Pere Villalba, professor de Filologia Cl\u00e0ssica a la UAB i membre de la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, i Toni Bosch i Veciana, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, van intentar respondre a aquest interrogant en les dues confer\u00e8ncies que organitzades per Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat\u00a0 <\/span>i \u00d2mnium Cultural van tenir lloc\u00a0 <\/span>a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) els passats 22 i 29 de mar\u00e7. <\/p>\n<\/font><\/font><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n Amb el t\u00edtol L’Art de Governar<\/i>, Villalba va parlar del m\u00f3n llat\u00ed i Toni Bosch i Veciana, amb la confer\u00e8ncia Nosaltres els grecs<\/i>, va dissertar sobre\u00a0 <\/span>la cultura grega.<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n Sempre hem sentit a dir que com a occidentals som d’una determinada manera que ens defineix de cara enfora i que ens diferencia d’altres cultures i sobretot del m\u00f3n oriental. I que aquesta manera de ser ens vindria marcada sobretot per l’origen de la nostra cultura basada en el m\u00f3n grec i llat\u00ed. D’aquest m\u00f3n cl\u00e0ssic ens ve aquesta manera de ser dels occidentals sempre tan racional, pragm\u00e0tica i individualista.<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n Bosch i Veciana expos\u00e0 al p\u00fablic en quina mesura ens prov\u00e9 dels grecs el valor de la ra\u00f3, el voler saber sempre el perqu\u00e8 de les coses, la defensa aferrissada de l’individu com a tal. Van ser els grecs els que van fer el pas tan important de passar del mite al logos<\/i>, de la superstici\u00f3 a la racionalitat.<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n Villalba, per la seva part, remarc\u00e0 que la import\u00e0ncia que donem a l’ordre i a la llei \u00e9s un llegat dels romans. D’ells va sorgir la voluntat d’ordenar el cosmos, d’ordenar la realitat, i van ser els primers a convertir les tradicions en lleis escrites.<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/font><\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 09\/05\/07 (Redacci\u00f3 \u00d2C) Unes 800 persones van assistir ahir al vespre a l`acte d`\u00d2mnium que es va celebrar a l`Auditori Winterthur sota el lema “Nosaltres decidim: dignitat nacional”. Tant els socis d`\u00d2mnium com altres simpatitzants de l`entitat van respondre positivament a la crida per reafirmar les demandes de la societat civil catalana en un moment en qu\u00e8 es comen\u00e7a a estendre el des\u00e0nim respecte la situaci\u00f3 pol\u00edtica. L`acte va comen\u00e7ar amb un fragment de l`Al\u00e7ament de Joan Maragall i va continuar amb la projecci\u00f3 d`un v\u00eddeo que reclamava la unitat dels ciutadans de tots els punts del territori catal\u00e0. Al mateix temps, persones de diverses ciutats catalanes, del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i de les Illes Balears pujaven a l`escenari en un moment simb\u00f2lic. Tot seguit, van tenir lloc els parlaments d`Isidor Mar\u00ed, vocal de la Junta Directiva d`\u00d2mnium, i de Jordi Porta, president de l`entitat. Isidor Mar\u00ed va subratllar que, si b\u00e9 cal que la classe pol\u00edtica defensi l’autogovern, la responsabilitat \u00e9s de tots i cal que la societat es mobilitzi. “La crisi pol\u00edtica d`avui pot ser i ha de ser el punt de partida d`un projecte nacional renovat”, va assegurar Mar\u00ed al final del seu discurs. Per la seva banda, Jordi Porta va centrar-se en problem\u00e0tiques concretes com ara l`incompliment de l`Estatut ja rebaixat; les invasions de compet\u00e8ncies del Govern estatal; i l`amena\u00e7a del Tribunal Constitucional de retallar encara m\u00e9s l`Estatut. A m\u00e9s, el president d`\u00d2mnium va reclamar una actitud de coratge del Govern de la Generalitat per rebutjar la transgressi\u00f3 de la voluntat del poble que representen i que, si es retalla m\u00e9s l`Estatut, s`aprovi una moci\u00f3 del Parlament de Catalunya en qu\u00e8 es recordi la seva voluntat ja expressada lliurement el 30 de setembre de 2005. L`acte va finalitzar amb el cant d`Els Segadors i amb els aplaudiments i les ovacions d`un p\u00fablic que es va mostrar euf\u00f2ric. Podeu descarregar-vos els discursos de Jordi Porta i d` Isidor Mar\u00ed . V\u00eddeo de presentaci\u00f3 de l’acte: V\u00eddeo de l’acte:<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1771],"post_project":[],"class_list":["post-2228","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-sant-cugat-del-valles"],"acf":[],"yoast_head":"\n