{"id":223875,"date":"2019-11-26T12:47:54","date_gmt":"2019-11-26T11:47:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=223875"},"modified":"2019-11-26T13:44:59","modified_gmt":"2019-11-26T12:44:59","slug":"caterina-albert-o-victor-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/caterina-albert-o-victor-catala\/","title":{"rendered":"V\u00edctor Catal\u00e0: la m\u00e0scara de Caterina Albert"},"content":{"rendered":"

El divendres 22 de novembre va tenir lloc la segona sessi\u00f3 del cicle \u00ab3scriptores, tres dones lliures\u00bb, dedicada a Caterina Albert, m\u00e9s coneguda pel seu pseud\u00f2nim de V\u00edctor Catal\u00e0.<\/p>\n

L\u2019acte va tenir lloc a la sala del carrer Migdia del Casal de Vilafranca, que aquell vespre va fer el ple. Entre 65 i 70 persones hi van acudir, malgrat la pluja. L\u2019acte va comen\u00e7ar amb la benvinguda d\u2019Albert Puig, membre de la junta del Casal, el qual va expressar la satisfacci\u00f3 de poder acollir a \u00abcasa seva\u00bb actes culturals en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres entitats. A continuaci\u00f3 el president d\u2019\u00d2mnium Alt Pened\u00e8s, Jordi Parellada, va agrair la bona entesa que sempre hi ha hagut entre la nostra entitat i el Casal.<\/p>\n

I tot seguit s\u2019iniciava la primera part de l\u2019acte. La professora S\u00edlvia Gisbert va anar desgranant de manera detallada i amena la vida i l\u2019obra de Caterina Albert, nascuda a l\u2019Escala el 1869, al si d\u2019una fam\u00edlia de propietaris rurals. El seu pare era advocat i pol\u00edtic i Caterina, malgrat que tenia dos germans m\u00e9s grans, va esdevenir pubilla, ja que tots dos van morir joves, i a la mort del pare va tenir cura de l\u2019administraci\u00f3 de les propietats familiars. Sempre va viure de les rendes i sempre va fer el que li va donar la gana, va explicar Gisbert.
\nCaterina Albert va ser autodidacta, ja que pr\u00e0cticament no va anar a escola. Nom\u00e9s un any en un pensionat a Girona. Va rebre classes particulars de dibuix, pintura i escultura, activitats que sempre va compartir amb l\u2019escriptura, per la qual des de molt petita ja va mostrar afici\u00f3. El 1898, als Jocs Florals li van premiar un mon\u00f2leg en vers titulat La infanticida, i va ser llavors que es don\u00e0 a con\u00e8ixer p\u00fablicament. Aquest text va ser molt pol\u00e8mic per la seva duresa expressiva i en saber-se que era escrit per una dona hi va haver un gran esc\u00e0ndol. Va ser llavors que la jove Caterina va decidir crear-se una m\u00e0scara i amagar-se darrere un nom mascul\u00ed: V\u00edctor Catal\u00e0, que era el nom d\u2019un personatge d\u2019una novel\u00b7la que estava escrivint, la qual no es va publicar mai.<\/p>\n

La seva gran novel\u00b7la Solitud, que ha esdevingut l\u2019obra m\u00e9s universal del Modernisme catal\u00e0, va anar apareixent en fulletons setmanals a la revista Joventut entre 1904 i 1905. Tots aquests fulletons relligats conformen la primera edici\u00f3 de Solitud, l\u2019agost del 1905. A m\u00e9s de la narrativa -va escriure molt\u00edssims contes i narracions breus- l\u2019obra de Caterina Albert inclou tamb\u00e9 la poesia i el teatre.<\/p>\n

Malgrat que tenia una vida molt discreta, Caterina Albert va tenir contacte amb altres escriptors de la seva \u00e8poca com Narc\u00eds Oller o Joan Maragall, i tamb\u00e9 va mantenir una extensa correspond\u00e8ncia amb Dolors Monserd\u00e0.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta introducci\u00f3 sobre l\u2019autora, el director de teatre, Valeri Laguna, va presentar la funci\u00f3 que comen\u00e7aria tot seguit i que formava la segona part de l\u2019acte. Laguna ressalt\u00e0 la gran teatralitat de l\u2019obra de Caterina Albert, fins i tot l\u2019obra narrativa. Seguidament, va presentar al p\u00fablic el grup teatral Margarida Xirgu, un grup amateur que ja t\u00e9 una llarga traject\u00f2ria dins l\u2019Ateneu de Cultura Popular de l\u2019Hospitalet de Llobregat. Creat el 1981, la seva primera representaci\u00f3 teatral va tenir lloc el juny de 1982, amb Gente bien de Santiago Rusi\u00f1ol.<\/p>\n

I finalment va tenir lloc la representaci\u00f3 dels dos mon\u00f2legs. Germana Pau, transcorre a l\u2019habitaci\u00f3 d\u2019un sanatori, on jeu un home molt malalt. La Germana Pau s\u2019ha d\u2019ocupar d\u2019ell i poc a poc descobrirem que la monja coneix l\u2019home d\u2019abans de fer-se religiosa. A partir d\u2019aqu\u00ed, l\u2019actitud de la dona canvia radicalment.
\nLa protagonista de La infanticida, l\u2019altre mon\u00f2leg dram\u00e0tic, \u00e9s una jove camperola. Explica la seva hist\u00f2ria des de la cel\u00b7la del manicomi, on l\u2019han tancada despr\u00e9s de matar el seu nad\u00f3. La criatura \u00e9s el fruit dels seus amors amb un jove de la burgesia. Atemorida per si el pare s\u2019assabenta de tal deshonra i compleix l\u2019amena\u00e7a de matar-la, la Nela escull aquest dest\u00ed per a la seva filla.<\/p>\n

La brillant interpretaci\u00f3, especialment del segon mon\u00f2leg, va despertar l\u2019entusiasme del p\u00fablic assistent que va aplaudir dempeus una llarga estona. I l\u2019acte es va donar per acabat cap a les 10 de la nit.<\/p>\n