Josep Play\u00e0 Montaner<\/p>\n
Llibertat sexual, feminisme, pacifisme com a gran novetat. Per\u00f2 tamb\u00e9 altres elements, com la literatura, l’art, la pol\u00edtica, la psicoan\u00e0lisi o els esc\u00e0ndols, van integrar el projectil que el Grup de Bloomsbury va fer impactar en la societat brit\u00e0nica del final de l’\u00e8poca victoriana. Una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 social que tamb\u00e9 va agafar de ple Marta Pessarrodona quan, a principis dels anys setanta del segle passat va tornar, per tercera o quarta vegada, a Londres per submergir-se en aquest m\u00f3n apassionant.<\/strong><\/p>\n Precisament per aix\u00f2, perqu\u00e8 Pessarrodona parl\u00e9s de tot plegat, va ser la invitada d’una nova edici\u00f3 del Club de Lectura d’\u00d2mnium Eixample. L’autora de Virginia Wolf i el Grup de Bloomsbury va parlar d’aquest m\u00f3n fascinant del grup en una trobada a la llibreria Alibri. El seu estudi, a trav\u00e9s d’una prosa senzilla i apassionada, ens trasllada al naixement i a l’apassionant desenvolupament d’un grup que, liderat per Virginia Woolf, va trencar els esquemes culturals i socials de la vella \u00e8poca eduardiana, vigents fins aleshores.<\/p>\n Per\u00f2 per arribar fins aqu\u00ed, calia passar primer per un doble aprenentatge: el de l’angl\u00e8s i el de Londres. Un i altre van estar sempre imbricats. I Marta Pessarrodona ho explica arran del primer viatge que va fer a la capital brit\u00e0nica: \u201cQuan l’agost del 1967 vaig anar a Londres nom\u00e9s sabia un conc\u00eds Good Morning pels primers contactes. Per\u00f2 amb la ciutat va ser com amb l’amor: ja d’entrada vaig tenir un impacte molt especial.\u201d<\/p>\n All\u00f2 va ser l’inici. Els viatges a Londres es van anar multiplicant i la fascinaci\u00f3 pel Grup de Bloomsbury va anar en augment, en paral\u00b7lel a l’augment del coneixement de l’angl\u00e8s. El 1972, Pessarrodona ja havia llegit Cambra pr\u00f2pia i l’Orlando (la m\u00e9s llarga carta d’amor segons el seu traductor al castell\u00e0 Jorge Luis Borges) de Virginia Woolf quan, en el seu tercer viatge a Londres, va escoltar una entrevista radiof\u00f2nica a Quentin Bell, nebot i bi\u00f2graf de Virginia, i va aconseguir un lloc de lectora a la Universitat de Nottingham. Aix\u00f2 representava l’inici d’una immersi\u00f3 total en el m\u00f3n dels bloomsburistes.<\/p>\n Virginia Woolf es va convertir en una mena de professora particular per a l’angl\u00e8s de l’escriptora catalana i en el centre de la fascinaci\u00f3 que Pessarrodona ja sentia per aquell grup d’intel\u00b7lectuals, alguns dels m\u00e9s destacats del segle XX: escriptors com E.M. Forster, T.S. Eliot, Lytton Strachey, o la mateixa Virg\u00ednia; pintors com Roger Fry, Duncan Grant, Dora Carrington i la germana de Virginia, Vanessa; fil\u00f2sofs com Bertrand Russell; i economistes com John Maynard Keynes. Per citar nom\u00e9s alguns dels molts noms que van orbitar en aquell grup singular. \u201cEra un grup multidisciplinar, i aix\u00f2 el feia fascinant\u201d, explica Pessarrodona.<\/p>\n Un grup singular en el qual, a difer\u00e8ncia dels clubs, per a homes (molts) o per a dones (molt pocs), l’associaci\u00f3 era mixta, una novetat hist\u00f2rica: les germanes Stephen (Virginia i Vanessa), envoltades d’un n\u00favol mascul\u00ed. \u201cPer aix\u00f2 -explica Marta Pessarrodona- el Grup de Bloomsbury, en el qual la majoria d’homes eren homosexuals, va comen\u00e7ar a ser un insult social.\u201d<\/p>\n La mateixa homosexualitat de molts dels membres del grup (homes i dones) va provocar situacions ben curioses, afavorides tamb\u00e9 per l’acceptaci\u00f3 que tots sentien per aquesta diversitat. Nom\u00e9s per citar un exemple, cal tenir present que el pintor Duncan Grant va morir als 93 anys a casa del matrimoni Roche perqu\u00e8 Paul, el marit, li feia de model i d’amant amb perm\u00eds de l’esposa. I Grant va ser enterrat al costat de Vanessa, germana de Virginia, amb qui havia mantingut una relaci\u00f3!<\/p>\n I qu\u00e8 dir de Vita Sackeville-West que, se suposa, era amant de Virginia a m\u00e9s de diverses altres dones, entre les quals Violet Trefusis Kappel, avantpassada de Camilla Parker Bowles, segona dona del pr\u00edncep de Gal\u00b7les, Carles. Una Vita que era n\u00e9ta de la ballarina espanyola Josefa Dur\u00e1n, per la qual Lionel Sackeville-West, el seu avi, va deixar l’esposa i la seva feina de secretari de l’ambaixada brit\u00e0nica a Berl\u00edn!<\/p>\n Un m\u00f3n apassionant en el qual la cultura es barrejava amb una vitalitat fora del com\u00fa.<\/p>\n I una pregunta sense resposta: com \u00e9s que el Grup de Bloomsbury, pacifista fins a l’extrem que els seus homes no van participar en la Primera Guerra Mundial, no es va pronunciar sobre els brutals fets que es donaven a Irlanda en la seva lluita per a la independ\u00e8ncia? En especial l’aixecament de Pasqua de l’abril del 1916 que va fer centenars de morts? Certament hi van dedicar molt poca atenci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Josep Play\u00e0 Montaner Llibertat sexual, feminisme, pacifisme com a gran novetat. Per\u00f2 tamb\u00e9 altres elements, com la literatura, l’art, la pol\u00edtica, la psicoan\u00e0lisi o els esc\u00e0ndols, van integrar el projectil […]<\/p>\n","protected":false},"author":149,"featured_media":237623,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-237620","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n