Tot canta o brunz en el m\u00f3n<\/p>\n
sa can\u00e7\u00f3 misteriosa;<\/p>\n
tot \u00e9s un concert immens<\/p>\n
per qui no t\u00e9 \u00e0nima sorda.<\/p>\n
De lo poc que jo he compr\u00e8s,<\/p>\n
aqu\u00ed te n\u2019ensenyo mostra;<\/p>\n
les mostres no valen gens:<\/p>\n
la can\u00e7\u00f3 \u00e9s la que \u00e9s hermosa;<\/p>\n
sols que canta dintre els cors<\/p>\n
i no es sent de part de fora.<\/p>\n
Qui la vulga oir ben b\u00e9,<\/p>\n
no cal pas que escolti a l\u2019home,<\/p>\n
que ha d\u2019obrir de bat a bat<\/p>\n
la seva \u00e0nima devota i escoltar de l\u2019Infinit<\/p>\n
els cants sota l\u2019ampla volta.<\/p>\n
Sols aix\u00eds sabr\u00e0 com s\u00f3n<\/p>\n
les can\u00e7ons misterioses.<\/p>\n
V\u00edctor Catal\u00e0<\/strong> \u00e9s el pseud\u00f2nim de Caterina Albert i Parad\u00eds<\/strong>, que va n\u00e9ixer l’11 de setembre del 1869 i mor\u00ed el 27 de gener de 1966 a L\u2019Escala. Novel\u00b7lista, narradora, autora teatral i poeta que enceta la tradici\u00f3 liter\u00e0ria catalana escrita per dones, encara que, com altres escriptores de l’\u00e8poca, es veu for\u00e7ada a amagar la seva identitat sota el pseud\u00f2nim mascul\u00ed.<\/p>\n Tot i que pret\u00e9n dedicar-se al teatre, arran de l’esc\u00e0ndol produ\u00eft pel mon\u00f2leg La infanticida<\/em>, guardonat als Jocs Florals d’Olot el 1898, es decanta per la narrativa breu i la novel\u00b7la, g\u00e8neres en els quals obt\u00e9 un reconeixement immediat i que han marcat l’evoluci\u00f3 de la narrativa catalana del segle XX i han influ\u00eft moltes escriptores, des de Rodoreda fins a l’estricta contemporane\u00eftat.<\/p>\n Coincidint amb el Modernisme, es dona a con\u00e8ixer amb Drames rurals<\/em> (1902), Ombr\u00edvoles<\/em> (1904), Caires vius<\/em> (1907) i la novel\u00b7la Solitud<\/em> (1905), considerada la seva obra mestra. L’obra de Catal\u00e0 analitza la situaci\u00f3 de la dona en la societat de l’\u00e8poca, les relacions de parella i el treball rural i n’ofereix una imatge molt negativa, plena de viol\u00e8ncia i crueltat, que contrav\u00e9 els models id\u00edl\u00b7lics heretats del segle XIX. Despr\u00e9s d’un per\u00edode de silenci, coincidint amb el Noucentisme, Caterina Albert continua la seva obra, assaja noves formes en la novel\u00b7la Un film (3.000 metres)<\/em> (1926), amb t\u00e8cniques procedents del cinema, i publica altres volums de contes: La mare Balena<\/em> (1920) i, posteriorment, Contrallums<\/em> (1930), que contenen alguns dels seus millors relats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00cdncipit Tot canta o brunz en el m\u00f3n sa can\u00e7\u00f3 misteriosa; tot \u00e9s un concert immens per qui no t\u00e9 \u00e0nima sorda. De lo poc que jo he compr\u00e8s, aqu\u00ed […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":279591,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[],"post_project":[],"class_list":["post-279589","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n