{"id":282159,"date":"2021-05-06T11:25:06","date_gmt":"2021-05-06T09:25:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=282159"},"modified":"2021-05-06T11:39:49","modified_gmt":"2021-05-06T09:39:49","slug":"eixample-dialegs-de-llengua-cronica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-dialegs-de-llengua-cronica\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica dels Di\u00e0legs de Llengua, amb Carme Junyent i Juli Palou"},"content":{"rendered":"\n

Aquest dimarts, 4 de maig, va tenir lloc a la Llibreria Ona del carrer Pau Claris, organitzat per \u00d2mnium Eixample,  el Di\u00e0leg de Llengua entre els professors Carme Junyent i Juli Palou, moderat per Dolors Ferrer, membre de la junta d’\u00d2mnium Eixample, amb una bona assist\u00e8ncia de p\u00fablic, condicionada per les mesures sanit\u00e0ries, i retransm\u00e8s en directe pel canal de Youtube de la mateixa Llibreria.<\/p>\n

La frase del president d’\u00d2mnium, en Jordi Cuixart, que va esmentar la moderadora a l’inici de l’acte, “protegir els drets ling\u00fc\u00edstics \u00e9s protegir els drets humans”, justificava la realitzaci\u00f3 d’aquest di\u00e0leg i el presidia.<\/p>\n

Dolors Ferrer va comen\u00e7ar la sessi\u00f3 preguntant si,  malgrat els mals auguris i les dades que pronostiquen una desaparici\u00f3 del catal\u00e0, estem a temps de revertir aquesta tend\u00e8ncia. Carme Junyent va dir que la vida de la llengua va lligada al fet que els parlants l’usin i que caldr\u00e0 veure com anir\u00e0 la transmissi\u00f3 d’aqu\u00ed uns anys per part dels nens que ara tenen entre 10 i 16 anys. Tamb\u00e9 va esmentar els perills del biling\u00fcisme que, pel que ella sap, en la majoria dels casos porta a la substituci\u00f3 d’una llengua per part de l’altra. La llengua perviu si \u00e9s funcional. <\/p>\n

Plantejat el tema de corregir o no els qui la parlen, els ponents van senyalar que actualment hi ha m\u00e9s persones que no tenen el catal\u00e0 com a primera llengua que no pas els que s\u00ed que la tenen. Hem d’estar agra\u00efts, va dir Carme Junyent, a aquells que l’han fet seva i hem de conviure sense violentar-los.<\/p>\n

Juli Palou, parlant de la formaci\u00f3 dels mestres, creu que s’ha de combinar l’autoritat amb l’empatia, cosa que el va portar a parlar del pluriling\u00fcisme a les escoles i com algunes d’elles poden fer d’aquesta pluralitat un refor\u00e7 mutu del catal\u00e0 i de les altres lleng\u00fces. Palou creu que no pot ser que a aquestes escoles nom\u00e9s es visibilitzi el catal\u00e0, s’ha de promoure una horitzontalitat de totes les lleng\u00fces presents.<\/p>\n

Respecte a la immersi\u00f3, Carme Junyent va parlar dels anys 1990-2000, quan es van posar en marxa els Plans d’entorn, sobretot en els barris on el catal\u00e0 tenia molt poca incid\u00e8ncia per a estendre’l m\u00e9s enll\u00e0 dels instituts, per\u00f2 que en pocs anys van fracassar per la des\u00eddia i la deixadesa dels mateixos professors. I va explicar l’an\u00e8cdota de l’IES Palau quan, denunciats per la Gu\u00e0rdia Civil, van arribar a dir p\u00fablicament que no ho entenien si, fins i tot, les classes de catal\u00e0 les feien en castell\u00e0.<\/p>\n

A la universitat, Palou comenta que els escrits dels professors es demana que es facin directament en angl\u00e8s i Junyent apunta que els programes d’Erasmus, pensats en un primer moment per servir d’intercanvi i coneixement entre alumnes de diferents pa\u00efsos i lleng\u00fces, actualment, s’han sotm\u00e8s completament a l’imperi.<\/p>\n

El darrer tram de la conversa se centra en el llenguatge no sexista, i Juli Palou creu que poc hi podem fer quan hi ha una onada que passa per sobre de totes les consideracions normatives o cient\u00edfiques. Carme Junyent creu que aix\u00f2 demostra el poc respecte que es t\u00e9 pel llenguatge. D’entrada,  volia passar del tema fins que la universitat li va corregir uns textos i, aleshores, es va plantejar demanar la col\u00b7laboraci\u00f3 de seixanta dones ling\u00fcistes per fer un llibre a l’estil del que ha publicat, La llengua efervescent<\/em>, ara per parlar del g\u00e8nere. La seva sorpresa fou quan es va trobar ren\u00fancies per por a les conseq\u00fc\u00e8ncies de mostrar la pr\u00f2pia opini\u00f3. Creu que no \u00e9s una onada, sin\u00f3 una imposici\u00f3, que estem en un estat policial. La gent es creu que canviant la llengua es canvia el m\u00f3n, per\u00f2 \u00e9s a l’inrev\u00e9s. Juli Palou ho justifica per fer evident el patiment que hi ha darrera, amb les persones trans, per exemple. La conclusi\u00f3 final \u00e9s que cal acceptar la gent tal com \u00e9s.<\/p>\n

Vols veure la xerrada completa? Fes clic aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n