El meu pa\u00eds \u00e9s tan petit<\/p>\n
que quan el sol se\u2019n va a dormir<\/p>\n
mai no est\u00e0 prou segur d\u2019haver-lo vist.<\/p>\n
Diuen les velles s\u00e0vies<\/p>\n
que \u00e9s per aix\u00f2 que torna.<\/p>\n
Potser s\u00ed que exageren,<\/p>\n
tant se val! \u00e9s aix\u00ed com m\u2019agrada a mi<\/p>\n
i no en sabria dir res m\u00e9s.<\/p>\n
Canto i sempre em sabr\u00e9<\/p>\n
malalt d\u2019amor pel meu pa\u00eds.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
El meu pa\u00eds \u00e9s tan petit<\/p>\n
que des de dalt d\u2019un campanar<\/p>\n
sempre es pot veure el campanar ve\u00ed.<\/p>\n
Diuen que els poblets tenen por,<\/p>\n
tenen por de sentir-se sols,<\/p>\n
tenen por de ser massa grans,<\/p>\n
tant se val! \u00e9s aix\u00ed com m\u2019agrada a mi<\/p>\n
i no sabria dir res m\u00e9s.<\/p>\n
Canto i sempre em sabr\u00e9<\/p>\n
malalt d\u2019amor pel meu pa\u00eds.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
El meu pa\u00eds \u00e9s tan petit<\/p>\n
que sempre cap dintre del cor<\/p>\n
si \u00e9s que la vida et porta lluny d\u2019aqu\u00ed<\/p>\n
i ens fem contrabandistes,<\/p>\n
mentre no descobreixin<\/p>\n
detectors pels secrets del cor.<\/p>\n
I \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s aix\u00ed com m\u2019agrada a mi<\/p>\n
i no en sabria dir res m\u00e9s.<\/p>\n
Canto i sempre em sabr\u00e9<\/p>\n
malalt d\u2019amor pel meu pa\u00eds.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
El meu pa\u00eds \u00e9s tan petit<\/p>\n
que quan el sol se\u2019n va a dormir<\/p>\n
mai no est\u00e0 prou segur d\u2019haver-lo vist.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Llu\u00eds Llach i Grande<\/strong> va n\u00e9ixer a Girona el 1948. Viu tota la seva inf\u00e0ncia a Verges, un petit poble situat al Baix Empord\u00e0. Llach \u00e9s un m\u00fasic, cantautor, escriptor i pol\u00edtic catal\u00e0. Va ser l’\u00faltim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Can\u00e7\u00f3. Ha estat un referent, no solament musical, sin\u00f3 tamb\u00e9 intel\u00b7lectual, de tres generacions.<\/p>\n Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a Par\u00eds. El setembre de1979 va esdevenir el primer cantant no oper\u00edstic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem<\/em>. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103 mil persones al Camp Nou durant la celebraci\u00f3 d’un concert, el m\u00e9s gran fet mai a Europa fins aleshores.<\/p>\n