{"id":289918,"date":"2021-06-21T13:04:40","date_gmt":"2021-06-21T11:04:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=289918"},"modified":"2021-06-21T13:04:43","modified_gmt":"2021-06-21T11:04:43","slug":"eixample-cronica-club-lectura-ramon-solsona-2021","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-ramon-solsona-2021\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura amb Ramon Solsona del 17 de juny de 2021"},"content":{"rendered":"\n

Superaci\u00f3 i tra\u00efci\u00f3<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/em><\/h2>\n

Imaginem que hem heretat disset pianos amb l\u2019enc\u00e0rrec del difunt, a qui hem estimat molt, de \u201cno malvendre\u2019ls\u201d. Aquest \u00e9s el punt de partida de Disset pianos<\/em>, la novel\u00b7la de Ramon Solsona que el propi autor va presentar a la darrera edici\u00f3 de la temporada del club de lectura d’\u00d2mnium Eixample. Una hist\u00f2ria de superaci\u00f3 i tamb\u00e9 de tra\u00efci\u00f3, o forta sotragada, protagonitzada per la Mei, i que ha perm\u00e8s a l’autor confegir un retrat femen\u00ed d’excel\u00b7lent volada.<\/p>\n

La novel\u00b7la s’estructura en dues parts ben diferenciades. A la primera, veiem la protagonista en un entorn que ella troba que \u00e9s de conte de fades i en la segona descobreix la cara fosca del conte. \u201cCada una d’elles hauria pogut formar una novel\u00b7la. El fet \u00e9s que les dues parts s’autojustifiquen i, tamb\u00e9, cada una justifica l’altre\u201d, explica l’autor Al final, l’ep\u00edleg ens permet una alenada d’optimisme que ens deixa un bon regust de boca.<\/p>\n

Com explica Ramon Solsona, la \u201cm\u00fasica ens ajuda a viure i necessitem tant la m\u00fasica com els llibres. En la novel\u00b7la hi ha pianos que, normalment, s’associen amb la m\u00fasica cl\u00e0ssica, per\u00f2 d’aquesta gaireb\u00e9 no n’hi ha. En canvi hi ha lletra, que \u00e9s el que ens interessa.\u201d Efectivament, en tota la hist\u00f2ria cal afegir-hi un poemari que porta per t\u00edtol Cartes d\u2019amor a un piano robat<\/em>, obra ap\u00f2crifa d\u2019un imaginari poeta roman\u00e8s a qui van robar (confiscar) el piano, a m\u00e9s de la casa, els mobles i la dignitat. Cadascun dels cap\u00edtols del llibre acaben amb un dels poemes que s\u00f3n amb un tipus de lletra com el de les m\u00e0quines d\u2019escriure d\u2019abans, de manera que suggereix que es tracta de mecanoscrits mig clandestins trobats en un calaix.<\/p>\n

Tornant al referent musical, al contrari del que es podria pensar, a la protagonista no li agrada ni interessa la m\u00fasica de grans noms del piano com Chopin, Rakhm\u00e0ninov, Beethoven, Xostak\u00f2vitx, Ravel o Prok\u00f3fiev. M\u00e9s aviat, inicialment hi mostra un rebuig indiferent i despr\u00e9s, una clara aversi\u00f3. La seva m\u00fasica \u00e9s la de Bruce Springsteen, Diana Krall, Nina Simone, George Harrison, Alanis Morisette, Peyroux, Peter, Paul & Mary i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera. \u00c9s a punt de fer els seixanta anys i aix\u00f2 vol dir que el primer concert del Boss \u2014a l\u2019abril de 1981\u2014 la va atrapar amb 19 anys. Tamb\u00e9 \u00e9s de la primera generaci\u00f3 que fa anar l\u2019angl\u00e8s amb tota naturalitat, que es permet verbalitzar que no vol tenir fills i que vol decidir i resoldre tota sola la venda dels seus pianos.<\/p>\n

Les passejades pel mass\u00eds de Montserrat per tranquil\u00b7litzar-se i escampar la boira, les lletres i m\u00fasiques de la banda sonora de la vida de la Mei tenen una pres\u00e8ncia constant. Si realment es tract\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie de televisi\u00f3 el Come on, rise up!<\/em> de Springsteen seria el fons dels cr\u00e8dits i imatges inicials.<\/p>\n

Solsona explica la g\u00e8nesi del llibre: \u201cParteix d’una hist\u00f2ria real que em va arribar a trav\u00e9s d’una amistat de la meva dona. Tota la informaci\u00f3 l’obtenia a trav\u00e9s d’aquesta persona \u2014que va ser present en la trobada i de la qual nom\u00e9s revelar\u00e9 que es diu Isabel. En aquest sentit, el Sergiu \u00e9s una persona que ha existit, com l’advocada del costat, la iaieta, els m\u00fasics… Ella m’explicava que havia trobat gent que, sense con\u00e8ixer-la, li van oferir ajuda i escalf\u201d.<\/p>\n

Un cop venuts tots els instruments restaurats pel P\u00e9ter, la Mei voldr\u00e0 tancar el cercle i fer un viatge fins als or\u00edgens del seu home a Bucarest, con\u00e8ixer la mare, la germana, l\u2019entorn… En definitiva, el passat de P\u00e9ter. Per\u00f2 aqu\u00ed vindran els problemes quan aparegui la realitat de la fosca vida anterior del seu home, d’un Petru absolutament desconegut per ella. I la Mei viur\u00e0 com una tra\u00efci\u00f3, com una bufetada, aquest aspecte desconegut del qual ell mai va parlar-li. En aquesta part, el context \u00e9s la Romania del Conduc\u0103tor Ceau\u0219escu, de la Securitate, de la perviv\u00e8ncia de tot l\u2019aparell repressor despr\u00e9s de la mort del dictador.<\/p>\n

De fet, a m\u00e9s de la molt ben dibuixada protagonista, al llibre hi apareixen una llarga llista de personatges, tant a Barcelona com a Bucarest, igualment molt ben caracteritzats. Fins i tot hi ha, a totes dues ciutats, un grup d\u2019homes (ens els imaginem jubilats) que s\u00f3n espectadors privilegiats de tot el que passa, que comenten i intervenen a l’obra a la manera del cor del teatre grec, i que serveixen de descans, per abaixar el to dram\u00e0tic i, fins i tot, per riure una mica.
Al final del llibre hi ha uns \u201cagra\u00efments\u201d que van m\u00e9s enll\u00e0 de les habituals refer\u00e8ncies de l\u2019estil de \u201caquells o aquelles sense els quals aquest llibre no hauria estat possible\u201d. \u00c9s aqu\u00ed on Solsona ens ensenya les cartes i ens explica la g\u00e8nesi d\u2019aquest llibre peculiar i de la seva g\u00e8nesi a trav\u00e9s de la Isabel, el quil\u00f2metre zero de tot plegat.<\/p>\n

Pots veure el v\u00eddeo d\u2019aquesta sessi\u00f3 del club de lectura al nostre canal de YouTube<\/a>.<\/strong><\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t