Una pu\u00e7a que saltava<\/p>\n
una cosa de no dir,<\/p>\n
quan als matins es llevava,<\/p>\n
i despr\u00e9s de fer un pip\u00ed,<\/p>\n
a la feina se n\u2019anava,<\/p>\n
que era a una hora de cam\u00ed.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Per\u00f2 tot i que saltava<\/p>\n
no hi anava mai a peu,<\/p>\n
que cada mat\u00ed agafava<\/p>\n
el gos de les vuit i deu.<\/p>\n
Enric Larreula<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 1941. Fill de fam\u00edlia obrera, als catorze anys va comen\u00e7ar a treballar en una f\u00e0brica i a estudiar de nit fins a obtenir una Mestria Industrial. Als divuit anys, Larreula va deixar la seva feina per dedicar-se a dibuixar historietes d\u2019aventures, de guerra, d\u2019indis i cowboys<\/em>, fins que un problema de visi\u00f3 el va reconvertir en venedor de llibres a domicili, al mateix temps que participava en el moviment de la Nova Can\u00e7\u00f3. A finals dels seixanta va acceptar la petici\u00f3 d’\u00d2mnium Cultural de fer classes de catal\u00e0 en una escola d’un barri marginal de Barcelona, en aquella \u00e8poca en qu\u00e8 ensenyar la llengua catalana encara estava prohibit. Profundament impressionat pels successos, i ja amb trenta-cinc anys, va iniciar els seus estudis a la universitat fins que es llicenci\u00e0 en Filologia Catalana i, durant m\u00e9s de vint anys, a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, es dedic\u00e0 a la doc\u00e8ncia dels futurs mestres que ensenyarien la llengua catalana a les escoles.<\/p>\n L\u2019any 1981, va comen\u00e7ar a publicar la que acabaria essent una de les produccions m\u00e9s importants de narrativa infantil i juvenil en llengua catalana, amb t\u00edtols com Marduix<\/em> (1983), premi Cr\u00edtica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil del 1984, la s\u00e8rie de novel\u00b7les d’aventures Ala de Corb<\/em>, il\u00b7lustrada per Jordi Vila Delcl\u00f2s, Les mem\u00f2ries de la Bruixa Avorrida<\/em> (1986), Em dic Paco<\/em>\u00a0(1991), Contes per a un m\u00f3n millor<\/em> (1992), que va obtenir el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges<\/em> (1997), o El tresor dels jueus<\/em> (2012).<\/p>\n Simult\u00e0niament va publicar poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa sat\u00edrica, amb t\u00edtols com La propina<\/em> (1990), o La dutxa<\/em> (2000), ambd\u00f3s guardonats amb el premi Pere Quart d’humor i s\u00e0tira del 1990 i del 2000 respectivament; o Dolor de llengua<\/em> (2002), un assaig on l’autor repassa la prec\u00e0ria situaci\u00f3 de la llengua catalana de llavors. Ha estat tradu\u00eft a diversos idiomes.<\/p>\n L’any 2002 va ser distingit amb el Premi d’Honor Jaume I i l’any 2018 amb el Premi Nacional Joan Coromines.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La pu\u00e7a Una pu\u00e7a que saltava una cosa de no dir, quan als matins es llevava, i despr\u00e9s de fer un pip\u00ed, a la feina se n\u2019anava, que era a […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":290229,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-290225","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n