Era l’any 1993. Barcelona ja havia dit \u201cHola\u201d a tot el m\u00f3n, i jo encara deixava que la mare em recoman\u00e9s faldilles de quadres i camises de coll de Peter Pan enormes. El Sal\u00f3 de Plens de l’ajuntament estava atape\u00eft i una t\u00edmida nena de dotze anys (abans, als dotze anys, les nenes encara eren nenes), s’apropava a l’alcalde amb la sensaci\u00f3 d’haver fet una cosa important: guanyar el seu primer premi literari.<\/p>\n
La veritat \u00e9s que no us s\u00e9 dir com vaig sentir parlar del Memorial Joaquim Casas. Llavors, jo encara no anava a l’institut, ni tenia la professora de catal\u00e0 lletraferida que m\u00e9s endavant m’encoratjaria a seguir escrivint. Per\u00f2 d’alguna manera vaig assabentar-me’n i, per algun cuquet desconegut d’aquests que ens habiten l’est\u00f3mac, vaig decidir participar-hi. El guard\u00f3 va ser una sorpresa inesperada. Tan inesperada i tan impressionant que, per no temptar la sort, no vaig tornar-m’hi a presentar.\u00a0<\/p>\n
Van passar cinc anys sencers. Cinc anys que em van servir per anteposar el meu err\u00e0tic criteri adolescent a les recomanacions de la mare, per passar de l’escola a l’institut, i per topar amb la professora lletraferida que us comentava abans. Ella va insistir. I jo, encobrint el cuquet amb una actitud de perdonavides, vaig acceptar. La sorpresa? Vaig tornar a recollir premi, aquesta vegada amb un jersei cumbai\u00e0 que transformava la timidesa en fatxenderia. La fatxenderia va arribar al seu punt \u00e0lgid l’any seg\u00fcent, quan per tercera i \u00faltima vegada, m’hi vaig tornar a presentar. Seria un bon gir de gui\u00f3 dir-vos all\u00f2 de \u201ccantiret que a la font vas, un dia o altre et trencar\u00e0s\u201d, per\u00f2 ja sabeu que a la tercera va la ven\u00e7uda. I, malgrat la meva incredulitat, aix\u00ed va ser: per tercera i \u00faltima vegada, vaig guanyar.\u00a0<\/p>\n
La fatxenderia, si \u00e9s que mai va ser real, ja fa anys que vaig deixar-la enrere. Per\u00f2 el Memorial avui encara m’acompanya. Una disfunci\u00f3 de GPS va fer que no em dediqu\u00e9s professionalment a les lletres, per\u00f2 la veritat \u00e9s que sempre tinc algun projecte literari entre mans o alguna col\u00b7laboraci\u00f3 emparaulada. El temps no ha matat el cuquet. La nena i l’adolescent ara ja s’han vestit de dona. Per\u00f2 el Memorial Joaquim Casas segueix aqu\u00ed, dempeus, mirant-me directament als ulls per dir-me, servint-se de les paraules d’aquell escriptor extravagant: \u201cEscriu, Marina, escriu. Que escriure \u00e9s la millor manera de llegir la vida. I tu ets bona lectora\u201d.<\/p>\n
Marina Guardiola Buf\u00ed<\/p>\n
Bi\u00f2loga, ambient\u00f2loga i escriptora<\/p>\n
Par\u00eds, juny 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Era l’any 1993. Barcelona ja havia dit \u201cHola\u201d a tot el m\u00f3n, i jo encara deixava que la mare em recoman\u00e9s faldilles de quadres i camises de coll de Peter […]<\/p>\n","protected":false},"author":54,"featured_media":293860,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[4765,4801,4988,1676],"post_headquarter":[1751],"post_project":[],"class_list":["post-293859","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-50-anys","tag-cinquantenari","tag-marina-guardiola","tag-omnium-cultural-maresme","post_headquarter-maresme"],"acf":[],"yoast_head":"\n