{"id":293898,"date":"2021-07-15T14:42:02","date_gmt":"2021-07-15T12:42:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=293898"},"modified":"2021-07-15T14:42:06","modified_gmt":"2021-07-15T12:42:06","slug":"la-llengua-del-pais-a-labast-de-lhabitant-de-roser-trilla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-llengua-del-pais-a-labast-de-lhabitant-de-roser-trilla\/","title":{"rendered":"‘La llengua del pa\u00eds, a l\u2019abast de l\u2019habitant’, de Roser Trilla"},"content":{"rendered":"\n
El t\u00edtol podria semblar contradictori: si alguna llengua est\u00e0 a l\u2019abast dels habitants d\u2019Isl\u00e0ndia \u00e9s l\u2019island\u00e8s, dels de Portugal, el portugu\u00e8s, dels del cant\u00f3 alemany de Su\u00efssa \u00e9s el su\u00eds-alemany, etc. Les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques i socials de Catalunya han fet que no sempre el catal\u00e0 estigui a l\u2019abast dels qui habiten Catalunya.<\/p>\n
Quan \u00d2mnium Cultural va obrir la delegaci\u00f3 de Matar\u00f3, ara fa 50 anys, la major part dels mataronins, tot i que parlaven catal\u00e0 sense problemes (almenys en la intimitat), no el sabien escriure. Feia tres anys que la ciutat havia celebrat el centenari de Pompeu Fabra i l\u2019inter\u00e8s per la llengua catalana havia anat en augment. Era l\u2019hora, doncs, des de la flamant delegaci\u00f3 d\u2019\u00d2mnium, de comen\u00e7ar a formar professorat que pogu\u00e9s impartir classes de catal\u00e0 i, sobretot, de posar a l\u2019abast del ciutad\u00e0 el coneixement de la seva llengua. Per aix\u00f2, acabada d\u2019inaugurar la seu el gener del 1971, les primeres classes van ser de formaci\u00f3 del professorat. I, l\u2019estiu del 1971, el primer curs d\u2019estiu adre\u00e7at a escolars.<\/p>\n
El curset durava tot el mes d\u2019agost i es feia en un entorn que ja predisposava a la meravella. La Caixa d\u2019Estalvis Laietana, tan arrelada llavors a la ciutat que la va veure n\u00e9ixer, va posar a disposici\u00f3 de la nova entitat la casa Coll i Reg\u00e0s, obra monumental de l\u2019arquitecte modernista mataron\u00ed Josep Puig i Cadafalch. El curs valia 25 pessetes i, si l\u2019alumne anava a totes les classes, en acabar el mes, se li retornaven les 25 pessetes i li regalaven un llibre. Les persones que s\u2019hi van presentar estaven escolaritzades en castell\u00e0; miraven l\u2019\u00fanica televisi\u00f3 possible, en castell\u00e0; consideraven com a pr\u00f2pia la literatura de Jorge Manrique o Antonio Machado; els rius del seu pa\u00eds eren el Mi\u00f1o, el Duero, el Tajo, el Guadiana, el Guadalquivir i l\u2019Ebro, i la hist\u00f2ria del seu pa\u00eds era la de Don Pelayo i els Reis Cat\u00f2lics. El canvi d\u2019any es feia al ritme de les campanades de la Puerta del Sol i les flors tenien tallo. Aquell agost del 1971, un professor entusiasta i engrescador anomenat Frederic Larreula va posar les coses a lloc. El catal\u00e0 que es parlava a casa era una llengua mil\u00b7len\u00e0ria, amb una hist\u00f2ria no sempre de derrota, que es podia analitzar sint\u00e0cticament, com la llengua que s\u2019ensenyava a l\u2019escola. Ausi\u00e0s March, Joanot Martorell, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Joan Salvat-Papasseit eren autors d\u2019una s\u00f2lida obra que havien escrit en la nostra llengua. La nostra terra era regada pel Ter, el Fluvi\u00e0 o el Llobregat, que desembocaven al Mare Nostrum. I la nostra hist\u00f2ria comen\u00e7ava amb Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s i quasi s\u2019havia acabat amb la Guerra de Successi\u00f3, per\u00f2 hi havia hagut la Renaixen\u00e7a i el Modernisme i…. Les classes del senyor Larreula ens van descobrir, doncs, la llengua, la literatura i la hist\u00f2ria tan sovint dissortada del nostre pa\u00eds. A final de mes, les 25 pessetes van ser retornades i el llibre regalat va ser El que s\u2019ha de saber de la llengua catalana<\/em>, de Joan Coromines. Perqu\u00e8 quedessin les coses clares. L\u2019agost seg\u00fcent, despr\u00e9s de l\u2019assist\u00e8ncia a les classes, que acabaven essent gratu\u00eftes, el llibre obsequiat va ser la biografia essencial de Pompeu Fabra, d\u2019Artur Blad\u00e9 i Desumvila.\u00a0<\/p>\n L\u2019objectiu d\u2019aquestes classes era, a m\u00e9s d\u2019aprendre la correcta escriptura de la nostra llengua, formar prou professorat perqu\u00e8 el coneixement de la llengua catalana es pogu\u00e9s anar escampant com una taca d\u2019oli. Aix\u00ed, a m\u00e9s a les classes a la seu d\u2019\u00d2mnium, a partir del curs 1975-1976, amb el suport de l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3, es van comen\u00e7ar a impartir classes de catal\u00e0 a les escoles p\u00fabliques i privades que ho havien sol\u00b7licitat. La mat\u00e8ria constava de dues hores de classe setmanals dins l\u2019horari escolar, per\u00f2 no comptava per al curr\u00edculum.<\/p>\n Amb la recuperaci\u00f3 de la Generalitat, la llengua catalana va arribar a tots els nivells d\u2019ensenyament. Amb el catal\u00e0 com una mat\u00e8ria m\u00e9s del curr\u00edculum, i llengua vehicular de l\u2019ensenyament, i la creaci\u00f3 dels Centres de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica, les classes de catal\u00e0 a \u00d2mnium eren cada cop menys necess\u00e0ries.\u00a0<\/p>\n Avui la realitat \u00e9s for\u00e7a diferent: l\u2019escolaritzaci\u00f3 a Catalunya \u00e9s oficialment en catal\u00e0, per\u00f2 la llengua del pati, la de bona part de l\u2019oci, de la majoria de canals de televisi\u00f3, la del cinema, etc. \u00e9s la llengua castellana, la qual cosa fa que \u00d2mnium hagi de continuar vetllant perqu\u00e8 la llengua del pa\u00eds sigui accessible a tothom qui viu en aquest pa\u00eds. Aquest \u00e9s el sentit, per exemple, del programa de Voluntariat ling\u00fc\u00edstic: posar en contacte un expert i un aprenent, que no necess\u00e0riament \u00e9s sempre un nouvingut; de vegades \u00e9s alg\u00fa que coneix la llengua per\u00f2 que no troba ocasions ni espais per practicar-la. L\u2019objectiu, a m\u00e9s de parlar en catal\u00e0, \u00e9s anar a comprar, o prendre un caf\u00e8, o assistir a activitats diverses… \u00c9s a dir: viure amb naturalitat en catal\u00e0 a Catalunya.<\/p>\n Com deuen fer en dan\u00e8s els qui viuen a Dinamarca o en alemany els qui viuen a Alemanya.<\/p>\n M. Roser Trilla i Pruj\u00e0<\/p>\n Alumna de Frederic Larreula, l\u2019estiu del 1971<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El t\u00edtol podria semblar contradictori: si alguna llengua est\u00e0 a l\u2019abast dels habitants d\u2019Isl\u00e0ndia \u00e9s l\u2019island\u00e8s, dels de Portugal, el portugu\u00e8s, dels del cant\u00f3 alemany de Su\u00efssa \u00e9s el su\u00eds-alemany, […]<\/p>\n","protected":false},"author":54,"featured_media":293921,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[4765,4801,729,4990,20,1151,1676,4976],"post_headquarter":[1751],"post_project":[],"class_list":["post-293898","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-50-anys","tag-cinquantenari","tag-cursos-de-catala","tag-frederic-larreula","tag-llengua","tag-mataro","tag-omnium-cultural-maresme","tag-roser-trilla","post_headquarter-maresme"],"acf":[],"yoast_head":"\n