Les formigues, vestides de blau, davant la porta<\/p>\n
amb les mans balderes i els ulls engrescats;<\/p>\n
els guerrers, a tots dos costats, d\u2019escorta,<\/p>\n
mentre el cel \u00e9s m\u00e9s clar per aquest blau.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Rampells del programa:<\/p>\n
a les sis deu les dansarines,<\/p>\n
a les sis vint els cavalls,<\/p>\n
a dos quarts de set la dona barbuda,<\/p>\n
a les set jocs de mans<\/p>\n
i a un quart de vuit els acr\u00f2bates<\/p>\n
per a aquests ulls d\u2019infant<\/p>\n
cansats de massa t\u00e0pies.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
No penso en coses greus perqu\u00e8 la tarda em basta<\/p>\n
i tot aix\u00f2 supura dintre meu,<\/p>\n
segrega com un l\u00edquid torrencial<\/p>\n
sota el tendal que em sorpr\u00e8n sol.<\/p>\n
Els meus amics, aquestes mans encaixades,<\/p>\n
no em coneixerien si entraven de cop.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
El circ \u00e9s per als altres, que hi van.<\/p>\n
La policia no intervindr\u00e0, per\u00f2 \u00e9s a la porta<\/p>\n
per si s\u00b4escapa un lle\u00f3,<\/p>\n
per si es fuga la dansarina<\/p>\n
o algun estel brilla de sotam\u00e0.<\/p>\n
Fins ara, no ha passat mai.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Manuel de Pedrolo<\/strong> va n\u00e9ixer a L’Arany\u00f3 el 1918 i va morir a Barcelona el 1990. Fou un clandest\u00ed en una societat segrestada. Fill d’una antiga nissaga nobili\u00e0ria, va n\u00e9ixer dins els murs d’un castell de la inh\u00f2spita Segarra, propietat de la fam\u00edlia paterna. Fou un adolescent solitari carregat d’expectatives durant la Rep\u00fablica en una petita capital de comarca, i un jove soldat que va fer la guerra en el b\u00e0ndol dels ven\u00e7uts. Un escriptor de posicions insubornables al llarg de la dictadura franquista i un intel\u00b7lectual isolat en una democr\u00e0cia avara que, per al nostre autor, desdibuixa clarament les llibertats col\u00b7lectives. El silenci de la cr\u00edtica a l’entorn de la seva obra va fer que, els darrers anys de la seva vida, l’escriptor cov\u00e9s la idea de frac\u00e0s. Al seu enterrament, hi assist\u00ed la seva muller, la seva filla i un bon amic que arrib\u00e0 tard.<\/p>\n Amb tot, ha estat un dels escriptors m\u00e9s llegits de la postguerra i ens ha llegat una obra po\u00e8tica considerable, uns centenars d’articles period\u00edstics amb el seu respectable nombre d’entusiastes, unes quantes peces teatrals cabdals, l’obra novel\u00b7l\u00edstica de m\u00e9s gruix de la nostra literatura amb la corresponent legi\u00f3 de lectors i, encara, un radical concepte de la creativitat i una imatge d’autor que compromet el seu \u00e9sser a cada ratlla. D’antuvi, presumia aquell frac\u00e0s; lliurat del tot a un univers-escriptura de rebel coher\u00e8ncia interna no sols \u00e9s un cap\u00edtol estel\u00b7lar de la literatura catalana contempor\u00e0nia: \u00e9s una aportaci\u00f3 rotunda a la hist\u00f2ria de la nostra cultura. Va ser\u00a0Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979.<\/p>\n Tota la seva obra, constitutiva d’un dels corpus m\u00e9s extensos de les lletres catalanes, \u00e9s sovint eclipsada per l’\u00e8xit de la seva novel\u00b7la m\u00e9s coneguda, Mecanoscrit del segon origen<\/em>.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tarda de circ per als altres que hi van Les formigues, vestides de blau, davant la porta amb les mans balderes i els ulls engrescats; els guerrers, a tots dos […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":295312,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-295309","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n