Al poble es va quedar la meua adolesc\u00e8ncia<\/p>\n
guardada en una caixa de llumins.<\/p>\n
Tamb\u00e9 es va quedar l’\u00e0nsia<\/p>\n
de totes les meues primeres coses:<\/p>\n
el primer porro<\/p>\n
el primer amor<\/p>\n
el primer dolor<\/p>\n
el primer poema<\/p>\n
la primera moto<\/p>\n
el primer cinema<\/p>\n
el primer viatge<\/p>\n
l’\u00faltim any a l’institut.<\/p>\n
Al poble es va quedar la llengua de la meva infantesa,<\/p>\n
la del color de les cames-roges i l’aspror dels llicsons,<\/p>\n
la que encara ara, quan la parle a Barcelona, no m’entenen.<\/p>\n
Al poble es va quedar la casa amb la piscina i les palmeres<\/p>\n
on pass\u00e0vem els estius la fam\u00edlia,<\/p>\n
que tamb\u00e9 es qued\u00e0,<\/p>\n
i amb qui ara, cada cop que hi torne, dinem junts els dissabtes.<\/p>\n
Al poble es va quedar la placeta,<\/p>\n
que ha estat, des de petita, el meu ideal de felicitat,<\/p>\n
i que, per a mi, dir placeta \u00e9s com si per exemple Brines<\/p>\n
digu\u00e9s l’Elca, o Josep parl\u00e9s de La Drova.<\/p>\n
Al poble es va quedar la meua col\u00b7lecci\u00f3 de f\u00f2ssils<\/p>\n
trobats a les muntanyes de la Font de l’Om.<\/p>\n
I es van quedar els horts on an\u00e0vem<\/p>\n
en eixir de classe en el temps de l’institut<\/p>\n
que ara el tombaran perqu\u00e8 l’esclerosi dels anys<\/p>\n
ja no l’aguanta.<\/p>\n
I es van quedar els avis<\/p>\n
i es va quedar ma mare i es va quedar mon pare<\/p>\n
i es va quedar ma tia i tamb\u00e9 les meues cosines.<\/p>\n
I van reparcel\u00b7lar els camins d’El Tou,<\/p>\n
els que de petita em duien directament al blau del mar,<\/p>\n
com l’entrada amb vaixell, a la matinada, al Port de Palma de Mallorca.<\/p>\n
Al poble es va quedar la il\u00b7lusi\u00f3,<\/p>\n
la meua, la d’anar-me’n a Barcelona i tornar,<\/p>\n
encara ara, per veure el poble amb la dist\u00e0ncia<\/p>\n
justa que em pertoca,<\/p>\n
la d’estar all\u00e0 sense poder deixar d’estar ac\u00ed.<\/p>\n
I ara que tot aix\u00f2 em passa,<\/p>\n
ara que vaig, i vinc, i torne entre les meues coses,<\/p>\n
pense que Barcelona, per a mi,<\/p>\n
\u00e9s una cosa molt important:<\/p>\n
\u00e9s saber que sempre puc tornar a Oliva.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00c0ngels Gregori Parra<\/strong> va n\u00e9ixer a Oliva el 1985. \u00c9s poeta i gestora cultural. \u00c9s autora dels seg\u00fcents llibres: Bambolines<\/em> (Premi Amadeu Oller 2003), Llibre de les brand\u00e0lies<\/em> (Premi Ausi\u00e0s March 2007), New York, Nabokov i Bicicletes<\/em> (Premi Alfons el Magn\u00e0nim 2010), Quan \u00e9rem divendres<\/em> (Premi Jocs Florals de Barcelona 2013) i Quan els grans arbres cauen<\/em> (Premi Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s 2017). \u00c9s llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, M\u00e0ster en Gesti\u00f3 Cultural per la UOC (on actualment col\u00b7labora) i Doctora per la Universitat de Val\u00e8ncia. Dirigeix des de la seva creaci\u00f3 l\u2019any 2005 el Festival de Poesia d\u2019Oliva Poefesta. Ha estat directora de la Nit de Poesia de Sant Cugat (2015) i actualment \u00e9s cocomiss\u00e0ria de Barcelona Poesia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Oliva Al poble es va quedar la meua adolesc\u00e8ncia guardada en una caixa de llumins. Tamb\u00e9 es va quedar l’\u00e0nsia de totes les meues primeres coses: el primer porro el […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":295380,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-295378","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n