\u00bfQu\u00e8 hi faig aqu\u00ed, davant del teu cad\u00e0ver,\u00a0<\/p>\n
for\u00e7at a repassar l\u2019assignatura<\/p>\n
que vaig suspendre amb tu fa tant de temps?<\/p>\n
Em costa molt netejar el vell hotel\u00a0<\/p>\n
on vaig deixar-te i, entre la pols, semblo,\u00a0<\/p>\n
m\u00e9s aviat, un assass\u00ed que torna.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Mentre la multitud callada escolta\u00a0<\/p>\n
un capell\u00e0 que pinta un D\u00e9u de Disney,\u00a0<\/p>\n
jo he estat mirant d\u00b4encendre aquell enorme<\/p>\n
cristall de ll\u00e0grimes que il\u00b7luminava<\/p>\n
el nostre joc: no funciona. \u00c9s fosc,\u00a0<\/p>\n
no t\u2019he trobat la cara d\u2019aquells anys:<\/p>\n
tu i jo, \u00bfqu\u00e8 f\u00e8iem, doncs, que no ho recordo?<\/p>\n
S\u00e9 que et tenia a prop com un gosset<\/p>\n
i que ensenyaves una carn de fusta<\/p>\n
entre els escots d\u2019un vestit d\u2019aquell temps.<\/p>\n
Res m\u00e9s. El que hem viscut tots aquests anys<\/p>\n
(tan id\u00e8ntic a moltes altres vides:<\/p>\n
la feina, els fills i l\u2019anar fent per fer)<\/p>\n
ha enfangat els records. Ets fang, a m\u00e9s,\u00a0<\/p>\n
tu, ja; jo encara noto com me\u2019n faig.<\/p>\n
Per\u00f2 hi ha tanta gent aqu\u00ed encenent<\/p>\n
les ll\u00e0grimes, que em trobo rebuscant\u00a0<\/p>\n
entre els licors del celler de l\u2019hotel<\/p>\n
un alcohol que pugui fer el miracle<\/p>\n
de rescatar una foto, si m\u00e9s no,\u00a0<\/p>\n
del que vam ser, que tingui cos i grau.<\/p>\n
Em va: m\u2019encanto observant el bagul<\/p>\n
que t\u2019han donat, de disseny, fins que els ulls<\/p>\n
se m\u2019enganxen al g\u00f2tic de l\u00b4esgl\u00e9sia.<\/p>\n
Et treuen, finalment, resen i canten.\u00a0<\/p>\n
Torno a tancar la porta de l\u00b4hotel.\u00a0<\/p>\n
Parets i mobles aniran filmant<\/p>\n
el somni de la pols; i la mem\u00f2ria,\u00a0<\/p>\n
muda del tot, s\u2019enfonsar\u00e0 amb el f\u00e8retre<\/p>\n
com una pedra que caigu\u00e9s a l\u2019aigua.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Antoni Puigverd<\/strong> va n\u00e9ixer a la Bisbal d’Empord\u00e0, Baix Empord\u00e0, el 1954. \u00c9s un escriptor i poeta catal\u00e0. Col\u00b7labora habitualment en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 catalans: en premsa (La Vanguardia<\/em>, Pres\u00e8ncia<\/em> (El Punt<\/em>), Diari de Barcelona<\/em>, Revista de Girona<\/em>, El Pa\u00eds<\/em>, Jano<\/em>, El 9<\/em>, Avui<\/em>, El Peri\u00f2dic d’Andorra<\/em>, Serra d’Or<\/em>), en r\u00e0dio (tertuli\u00e0 del Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio i COM R\u00e0dio) i en televisi\u00f3 (BTV, TV3). \u00c9s llicenciat en filologia hisp\u00e0nica, i ha exercit com a professor de literatura. Va guanyar el\u00a0Premi Carles Riba el 1991 i Premi de la cr\u00edtica-poesia catalana el 1992 amb Curset de nataci\u00f3<\/em>. Tamb\u00e9, els Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia el 1989 per Vista cansada<\/em>, l’Englantina d\u2019Or dels Jocs Florals de Barcelona el 1995 per La migranya del faune<\/em>, i el Premi Flor Natural als mateixos Jocs Florals del 1997 per Hivernacle<\/em>.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hotel \u00bfQu\u00e8 hi faig aqu\u00ed, davant del teu cad\u00e0ver,\u00a0 for\u00e7at a repassar l\u2019assignatura que vaig suspendre amb tu fa tant de temps? Em costa molt netejar el vell hotel\u00a0 on […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":295392,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-295385","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n