{"id":300428,"date":"2021-09-20T17:21:41","date_gmt":"2021-09-20T15:21:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=300428"},"modified":"2021-09-20T17:21:44","modified_gmt":"2021-09-20T15:21:44","slug":"eixample-cronica-club-lectura-marc-rubio-2021","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-marc-rubio-2021\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura amb Marc Rubi\u00f3 Rodon del 16 de setembre de 2021"},"content":{"rendered":"\n

\u201cTraduir \u00e9s triar, no trair\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

Doble motiu de celebraci\u00f3 a la sessi\u00f3 del Club de lectura d’\u00d2mnium Eixample que, el setembre, va inaugurar la temporada 2021-2022 a la llibreria Byron. En primer lloc, perqu\u00e8 era la primera vegada, des de fa m\u00e9s de tres anys, que pod\u00edem desenvolupar l’acte sense la pres\u00e8ncia del lla\u00e7 groc que ens recordava l’empresonament del president de l’entitat, Jordi Cuixart. En segon lloc perqu\u00e8, tamb\u00e9 per primera vegada, ten\u00edem un traductor en comptes d’un autor. Marc Rubi\u00f3 Rodon, espl\u00e8ndid traductor de la novel\u00b7la preferida dels lectors que havien participat en les habituals lectures d’estiu. Perqu\u00e8 Hamnet<\/em>, de la irlandesa Maggie O’Farrell, havia guanyat per golejada.<\/p>\n

Cal dir d’entrada que Marc Rubi\u00f3 es va enfrontar a una tasca dif\u00edcil a causa de la varietat i riquesa del llenguatge emprat per O’Farrell en la novel\u00b7la. Tot i aix\u00f2, en tres mesos se’n va sortir amb una nota excel\u00b7lent. \u201cDe fet \u2014explica Rubi\u00f3\u2014 voldries tardar m\u00e9s, per\u00f2 no pot ser.\u201d Les editorials pressionen. S’ha de tenir en compte tamb\u00e9 que \u00e9s el tercer llibre de l’autora que tradueix i ja en coneix els tics.<\/p>\n

\u201cJo diria \u2014explica el traductor\u2014 que podem comparar la meva tasca amb una interpretaci\u00f3 musical; s’hi assembla for\u00e7a. La m\u00fasica \u00e9s escrita en un paper i has d’imaginar el que l’autor pretenia dir. Per aix\u00f2, crec que no seria errat fer fora la coneguda dita de “traduttore, traditore”. Crec que traduir no \u00e9s trair, \u00e9s triar d’acord amb la idea que, tu penses, t\u00e9 l’autor. Naturalment \u00e9s molt delicat perqu\u00e8, si t’equivoques, no interpretes correctament la intenci\u00f3 de l’autor.\u201d
I continua: \u201cTraduir \u00e9s una feina infinita, com escriure. Tot i que actualment, amb Internet, tenim un avantatge enorme. Penseu que si l’autor descriu una muntanya, podem trobar-la en la seva web determinada i veure-la, el que ens permet comprendre millor el que el llibre descriu. Concretament, gr\u00e0cies a un web excel\u00b7lent, m’he pogut enfrontar a la multitud de plantes i flors que apareixen a Hamnet<\/em>. En qualsevol altre cas, hauria tingut una feinada de por.\u201d<\/p>\n

Quant de tu hi ha en una traducci\u00f3? \u201cTot el meu cor\u201d, respon a corre cuita Rubi\u00f3. Per\u00f2 matisa: \u201cHas d’intentar tenir un m\u00ednim protagonisme i traslladar al catal\u00e0, de la millor manera possible, la idea de l’autor.\u201d I se sincera: \u201cPotser s\u00ed que seria millor llegir abans l’obra. Per\u00f2 jo la tradueixo mentre la llegeixo. I com \u00e9s la tercera obra que faig d’aquesta autora, les editorials tenen en compte aquesta experi\u00e8ncia que has anat acumulant.\u201d<\/p>\n

Tot i les presses i les exig\u00e8ncies editorials, Rubi\u00f3 est\u00e0 satisfet perqu\u00e8 s’ha avan\u00e7at en el cam\u00ed d’esvair una certa invisibilitzaci\u00f3 del traductor. \u201c\u00daltimament s’ha anat valorant la import\u00e0ncia del traductor amb una visibilitzaci\u00f3 molt m\u00e9s evident. Ara tamb\u00e9 sortim a les portades. Per altra banda, les editorials cada vegada decideixen triar menys els t\u00edtols dels llibres que editen i ajustar-se a l’original. \u00c9s una altra pedreta en el cam\u00ed de la visibilitzaci\u00f3 de la qual parlava. Tot i que ser literal en la traducci\u00f3 d’un t\u00edtol no sempre vol dir encertar la intenci\u00f3 de l’escriptor.\u201d<\/p>\n

No voldria acabar sense dir quatre coses de Hamnet<\/em>, com mana la tradici\u00f3 d’aquestes cr\u00f2niques, tot i l’excepcionalitat del protagonista. I, primer de tot, que es tracta d’una novel\u00b7la excel\u00b7lent. Minuciosa i viva en les descripcions, emotiva en els sentiments de tots els personatges i cre\u00efble en totes les seves parts. I, per acabar, dues o tres recomanacions de cap\u00edtols que m’han semblat particularment aconseguits: els dels parts de l’Agnes, el cam\u00ed de les puces que porten la pesta cap a Anglaterra, la mort de Hamnet i el triomf del marit amb Hamlet davant una Agnes que reinterpreta l’espectre del pr\u00edncep de Dinamarca. Magn\u00edfic!<\/p>\n