Com un gat amb la panxa oberta
que s’arrossega per terra per no perdre els budells,
el meu orgull cau del cel a la claveguera
quan ensumo tra\u00efci\u00f3 per amor,
tant se val.
El gran arquitecte de l’univers \u00e9s un poll\u00f3s
que pica a les portes del parad\u00eds i implora
una \u00faltima copa. No pot persuadir el porter,
un tal Pere Sants, antic macarra reconvertit,
quan li diu, amb gestos parsimoniosos,
que no ha estat bon miny\u00f3, ni catal\u00e0:
“No creies el que et deien els homes savis,
cat\u00f2lics de la reconversi\u00f3. Ara em supliques alcohol?
No hi ha res per a tu,
menys encara entrada amb consumici\u00f3.
Hauries de vendre l’\u00e0nima a alg\u00fa que no vol comprar-la.
A m\u00e9s, no crec que el trobis: Est\u00e0 massa ocupat venent
felicitat, dosis curtes de felicitat
per a gats estripats, temeraris per amor
o per un exc\u00e9s de vanitat”. Tant se val.
El gat mira la seva ferida oberta,
sot de sang viva, fulla esmolada
com lluna brillant a la cullera de plata
on neda el cot\u00f3 de la satisfacci\u00f3.
Sap que el gran perill \u00e9s la impaci\u00e8ncia,
per\u00f2 mai no es cansa de repetir els errors.
Amb les set vides corrents cap al final,
abatut, es debat sense equilibri.
Quan les veu amb un ull mig obert
detesta l’afecte que destil\u00b7len les icones,
clavades al temple de Lezama, als ulls dels id\u00f2latres:
“La imatge \u00e9s la realitat del m\u00f3n invisible.”
Tamb\u00e9 intueix les vel\u00b7le\u00eftats
que donen la ra\u00f3 als racionalistes,
embarbussaments que besen la galta,
amn\u00e8sia o confessi\u00f3 dins de frases fetes,
sol contra ulleres de sol i amigues de la far\u00e0ndula
que es repeteixen com amistats de borratxo.
L’\u00fanic que no em falla avui \u00e9s la mala sort,
mala sort en la interpretaci\u00f3
del passat immediat on conjugues els verbs
de les cartes que mai no vaig enviar-te
perqu\u00e8 ja no escrivia cartes
-els gats vells mai no envien cartes-,
ni oferia solucions per als teus problemes femenins,
ni promeses per tranquil\u00b7litzar-te,
ni tan sols una mica de simpatia.
Qu\u00e8 es pot esperar d\u2019un gat tronat i ferit del carrer?<\/p>\n
David Castillo<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 1961. \u00c9s periodista, cr\u00edtic, novel\u00b7lista i poeta. Des de la seva joventut ha estat un activista cultural incansable i ha aplegat tot un ventall de grups alternatius amb els quals ha organitzat i dirigit festivals po\u00e8tics, a m\u00e9s de treballar tamb\u00e9 amb m\u00fasics de jazz i de rock. Dirigeix el suplement cultural de l\u2019Avui<\/em> des de 1989. Per la seva activitat period\u00edstica, ha obtingut diferents premis, entre ells quatre Atl\u00e0ntida, el del 2005 al millor articulista en llengua catalana.<\/p>\n Ha publicat tres antologies, una biografia de Bob Dylan, la novel\u00b7la en vers El llibre dels mals catalans<\/em> (2010) i tres novel\u00b7les, editades per Proa: El cel de l\u2019infern <\/em>(premi Crexells a la millor novel\u00b7la catalana del 1999), No miris enrere<\/em> (premi Sant Jordi del 2001), El mar de la tranquil\u00b7litat<\/em> (2010) i Barcelona no existeix<\/em> (2014). Les dues primeres han estat tradu\u00efdes al castell\u00e0 per Anagrama i se n\u2019han fet versions a diferents lleng\u00fces. La seva obra po\u00e8tica inclou La muntanya russa <\/em>(Pag\u00e8s, 1992), Tenebra<\/em> (Proa, 1994), Game Over<\/em> (premi Carles Riba, Proa, 1997), El pont de M\u00fchlberg<\/em> (Proa, 2000), Seguint l\u2019hurac\u00e0<\/em> (Arola, 2001), Menta<\/em> (La Garua, 2005), Downtown<\/em> (Ic\u00e0ria, 2006), Esquena nua<\/em> (Proa, 2006) i Doble zero <\/em>(Proa, 2011). Tamb\u00e9 t\u00e9 dues antologies biling\u00fces en catal\u00e0 i castell\u00e0, Bandera negra<\/em> (Sial) i En tierra de nadie <\/em>(Ajuntament de M\u00e0laga).<\/p>\n Va ser professor durant cinc anys de la Facultat de Comunicaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i ha dirigit diferents cicles po\u00e8tics i jornades de reflexi\u00f3 cultural, entre ells la Setmana de Poesia de Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Doble Zero Com un gat amb la panxa obertaque s’arrossega per terra per no perdre els budells,el meu orgull cau del cel a la clavegueraquan ensumo tra\u00efci\u00f3 per amor,tant se […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":308506,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-308503","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n