Ahir, 1 de juliol, en finalitzar la sessió de control al president de la Generalitat i el Govern, Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va intervenir a la cambra del Parlament de Catalunya per adreçar-se als diputats. Era la primera vegada que fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra es convidava a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva "significació institucional, política, social, científica o cultural".<\/p>\n
En la seva intervenció, Solà, va agrair la oportunitat de pronunciar-se “en aquesta institució
tan noble i antiga de la democràcia i de la paraula” i fer-ho en veu pròpia i també de moltes altres persones: “accepto de prestar la paraula a aquests conciutadans”.<\/p>\n
En el transcurs del parlament Solà va exposar una idea clau: “La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica”.<\/p>\n
“Per salut política em refereixo al marc estatal de referència” i va fer referència a la desigualtat legal de les llengües de l’Estat que es va acceptar ara fa trenta anys però sobretot “a l’actitud secular de la immensa majoria dels espanyols monolingües envers la diversitat”.<\/p>\n
“La salut social es podria concretar en aquella frase que hem repetit infinitat de vegades: s’estudia català en el sagrat clos de les aules però es parla castellà en l’àmbit lliure, obert i alegre del pati”; “La mala salut filològica del català és també fàcil de percebre. Em refereixo a la degradació alarmant de totes les seves estructures, fonètiques, sintàctiques, fraseològiques, lèxiques”.<\/p>\n
Per tal d’apuntar causes i solucions, Joan Solà va concloure amb la idea que “vivim des de fa segles amb la sensació de ser un poble subordinat” “I sembla innegable que una comunitat no pot tenir una vida normal, plena, tranquil.la i optimista mentre se senti subordinada”. I apuntava solucions a partir de l’acció, resumida en tres condicions bàsiques: “La primera condició, la bàsica i imprescindible, per arribar a alguna solució és que ens creguem plenament que ens cal preservar la nostra personalitat, i per tant, que estiguem disposats a arribar fins allà on calgui per aconseguir-ho. Per començar, potser ja fóra hora que els parlamentaris i tots els altres ciutadans que tenim alguna responsabilitat ens proposéssim de fer recular de la Pell de Brau la ideologia integrista i reduccionista.” I finalment “hauríem d’aspirar a crear les condicions polítiques i socials que facin que el català sigui, als territoris on es parla, una llengua útil i necessària”.<\/p>\n