En aixecar-se la sessi\u00f3 van esclatar les t\u00edpiques converses informals que sempre sorgeixen al final de les reunions. \u00abHola, qu\u00e8 tal? B\u00e9, i vosaltres?\u00bb Un bal\u00f3 d\u2019oxigen despr\u00e9s d\u2019una reuni\u00f3 sabatina, monologada i rutin\u00e0ria, buida de contingut. Era el primer cop que em convocaven com a president de la delegaci\u00f3 de l\u2019\u00d2mnium de Matar\u00f3, per\u00f2 n\u2019hi va haver prou per comprovar que all\u00f2 que passava al carrer Montcada de Barcelona no tenia res a veure amb la feina que f\u00e8iem en el dia a dia des del soterrani del carrer Argentona de Matar\u00f3. Aquella reuni\u00f3 anual de les delegacions territorials tenia un ordre del dia tancat sense cap punt relatiu a res que s\u2019esdevingu\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 del Palau Dalmases, com si les delegacions f\u00f3ssim sat\u00e8l\u00b7lits sense vida pr\u00f2pia. En realitat, els prohoms que dirigien l\u2019entitat desconeixien l\u2019empenta de les delegacions, per\u00f2 semblava que m\u00e9s enll\u00e0 de la curiositat els era ben b\u00e9 igual. El resum d\u2019aquella reuni\u00f3 reflecteix la filosofia que inspirava el tarann\u00e0 d\u2019una cosa caduca que en cercles propers ja es coneixia com el M\u00f2mium. El president Josep Mill\u00e0s havia despatxat l\u2019ordre del dia per cobrir l\u2019expedient amb les delegacions, de tal manera que l\u2019inter\u00e8s veritable d\u2019aquella reuni\u00f3 va arribar justament en el moment de l\u2019hola qu\u00e8 tal.<\/p>\n
\u00abCreus que la reuni\u00f3 ha anat b\u00e9 o penses com jo?\u00bb \u2014vaig etzibar a Llu\u00eds Casellas, president d\u2019Osona. Buf, se\u2019l veia entre molest i desinflat. Joan Badia, del Bages, i Josep Maria Forn\u00e9, del Segri\u00e0, se\u2019ns van afegir a la conversa amb \u00e0nim similar. No ens coneix\u00edem de res, per\u00f2 durant la reuni\u00f3 hav\u00edem creuat mirades de complicitat i, sense dir-nos-ho, ja ens hav\u00edem ubicat en un embrionari sector cr\u00edtic. Ho vam tenir clar de seguida: ens hem de veure, hem de parlar. A partir d\u2019aquell moment, vam iniciar un seguit de trobades a Matar\u00f3, Vic, Manresa, Barcelona… per contrastar punts de vista i opinions entre nosaltres i amb persones externes a l\u2019entitat. Per\u00f2 tamb\u00e9 per crear missatge, sacsejar estructures aluminoses i embastar una alternativa. La sintonia era gaireb\u00e9 total i el juny de 2000 la Xarxa d\u2019\u00d2mnium Cultural arrencava amb empenta.<\/p>\n
Aquestes intencions leg\u00edtimes d\u2019administrar a l\u2019entitat una injecci\u00f3 energ\u00e8tica i modernitzadora serien ben acollides en una entitat formalment democr\u00e0tica. Per\u00f2 a l\u2019hora de la veritat tem\u00edem el biaix indissimulat de l\u2019\u00d2mnium oficial i guardi\u00e0 de les ess\u00e8ncies p\u00e0tries i d\u2019una junta central majorit\u00e0riament arra\u00efmada a l\u2019entorn d\u2019un alfil molt personalista. Per tant, vam acordar que procedir\u00edem amb cautela per evitar entrebancs innecessaris i procurar que l\u2019empresa arrib\u00e9s a bon port.<\/p>\n
Van passar uns mesos fins que vaig fer avinent la novetat de la XOC a la junta de Matar\u00f3. La pluralitat interna local requeria, a parer meu, no causar la incomoditat de ning\u00fa. Per\u00f2 tamb\u00e9 una dosi de prud\u00e8ncia per no comprometre un projecte encara incipient i feble. La junta de Matar\u00f3 tenia un tarann\u00e0 din\u00e0mic i renovador, la qual cosa es reflectia en la seva composici\u00f3. All\u00f2 que aglutinava Matar\u00f3 era la voluntat d\u2019intensificar, en la mesura de les possibilitats, la pres\u00e8ncia de la catalanitat arreu on pogu\u00e9ssim arribar. Entre moltes altres coses, liderant la commemoraci\u00f3 unit\u00e0ria de l\u2019Onze de Setembre (cada any amb m\u00e9s entitats adherides); oferint les classes de catal\u00e0 de tota la vida, per\u00f2 tamb\u00e9 de noves per a dones magribines al barri de Rocafonda; organitzant cicles de confer\u00e8ncies o actes institucionals a l\u2019Ajuntament; concedint la Distinci\u00f3 anual d\u2019entitats i persones o publicant el butllet\u00ed \u00d2mnium dirigit i redactat per un grup de joves molt potent, a m\u00e9s de la longeva convocat\u00f2ria anual del Concurs Literari per a Escolars-Memorial Joaquim Casas. Aquest consens era molt valu\u00f3s. Un cop compartida la not\u00edcia, la junta es va refor\u00e7ar internament i el suport al projecte de la XOC va cr\u00e9ixer. En canvi, alguns socis es van posicionar a favor de la candidatura continuista perqu\u00e8 creien, err\u00f2niament, que la XOC tenia una deriva partidista.<\/p>\n
Cada dos anys \u00d2mnium Cultural renovava la meitat de la Junta central, i el mar\u00e7 de 2002 hi havia el plat fort: la presid\u00e8ncia. Per tant, calia treballar de valent per guanyar el 50% de la Junta en el primer embat electoral. I l\u2019altra meitat dos anys despr\u00e9s. Per\u00f2 l\u2019objectiu no era pas arravatar per qu\u00e8 s\u00ed la presid\u00e8ncia a Mill\u00e0s, sin\u00f3 transformar radicalment una entitat embalsamada, que funcionava per in\u00e8rcia, per\u00f2 sense esma. L\u2019\u00d2mnium havia nascut el 1961, en plena dictadura franquista, amb uns objectius clar\u00edssims, uns mitjans precaris i unes circumst\u00e0ncies molt adverses. Al cap de quaranta anys, la Nit de Santa Ll\u00facia i el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes s\u2019havien consolidat com dos gegants indiscutibles del catalanisme cultural. Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 algunes campanyes exitoses com la de Freedom for Catalonia<\/em>. Per\u00f2, una entitat de 17.000 socis no es podia refugiar en una nost\u00e0lgia est\u00e8ril. Calia exigir-li un comprom\u00eds m\u00e9s consistent amb el pa\u00eds, amb la llengua i amb la cultura.<\/p>\n La XOC reclamava a l\u2019entitat el lideratge cultural als Pa\u00efsos Catalans i una aposta decidida per l\u2019exercici de l\u2019autodeterminaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 inclo\u00efa una relaci\u00f3 exhaustiva de posicionaments respecte a la llengua, als valors, a la nova ciutadania, a les ind\u00fastries culturals i als drets nacionals, aix\u00ed com de noves mesures d\u2019organitzaci\u00f3 interna de l\u2019entitat. Aix\u00f2, que avui sembla obvi, fa vint anys no ho era tant. Amb el temps, catorze de les setze delegacions territorials (totes excepte Terrassa i Sabadell) es van anar incorporant a la XOC. Eren delegacions d\u2019\u00d2mnium que consideraven imprescindible un comprom\u00eds amb l\u2019entorn cultural i social immediat i una cohesi\u00f3 interna de l\u2019entitat basada en principis democr\u00e0tics. Tamb\u00e9 s\u2019hi incorporaren persones a t\u00edtol individual, com Carme Forcadell, de la junta de Sabadell.<\/p>\n El gruix de les propostes de la XOC es va sintetizar en un programa electoral sota l\u2019ep\u00edgraf Per un \u00d2mnium Cultural del segle XXI. I en la candidatura \u00d2mnium 21 que, entre altres coses, considerava \u00abnecess\u00e0ria una actualitzaci\u00f3 dels criteris que han de regir les accions de l\u2019entitat d\u2019ara endavant. Cal arribar a m\u00e9s gent… ampliar la base social d\u2019\u00d2mnium Cultural, i que aquesta assoleixi un perfil m\u00e9s actiu i participatiu, recollint la pluralitat del catalanisme cultural. Cal desenvolupar noves estrat\u00e8gies d\u2019aprofitament de recursos, d\u2019organitzaci\u00f3, de participaci\u00f3 i de mobilitzaci\u00f3 social\u00bb. \u00c9s una bona not\u00edcia poder dir, vint anys despr\u00e9s, que avui aquests reptes s\u00f3n ja actius indiscutibles d\u2019una entitat vivificada o, fins i tot, reinventada.<\/p>\n \u00d2mnium 21 tamb\u00e9 es proposava \u00abrespondre adequadament als reptes d\u2019un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s globalitzat (…), d\u2019uns moviments de poblaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s importants i que interpel\u00b7len la nostra capacitat d\u2019integraci\u00f3 i enriquiment mutu, d\u2019una construcci\u00f3 institucional europea on la realitat catalana ha de tenir el lloc que li pertoca per la seva personalitat nacional.\u00bb \u00d2bviament, a difer\u00e8ncia del que d\u00e8iem en el par\u00e0graf anterior, en aix\u00f2, i tamb\u00e9 en altres camps, encara queda molta feina per fer.<\/p>\n Encap\u00e7alada per Jordi Porta, la candidatura d\u2019\u00d2mnium 21 es va presentar a les eleccions de 2002 amb el suport p\u00fablic no solament de les delegacions territorials, sin\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Professionals (entitat d\u2019una gran for\u00e7a organitzativa derivada del Bloc d\u2019Estudiants Independentistes), de la Plataforma per la Llengua, de l\u2019Opini\u00f3 Catalana i d\u2019un gran nombre d\u2019intel\u00b7lectuals i personalitats del catalanisme cultural i pol\u00edtic representants d\u2019un ampl\u00edssim ventall ideol\u00f2gic, com Josep Benet, Joan B. Culla, Joaquim Arenas, Magda Oranich, F\u00e8lix Mart\u00ed, Isidor Mar\u00ed, Ignasi Riera, Muriel Casals, Francesc Ferrer i Giron\u00e8s, Jordi S\u00e1nchez, Salvador Card\u00fas, Carles Campuzano, Pilar Rahola, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira, Pep Castells, Roger Buch, Jordi Xucl\u00e0, Jaume Bosch o Miquel Sellar\u00e8s.<\/p>\n Les eleccions van ser massa dif\u00edcils, per dir-ho suaument. Massa dif\u00edcils per a una entitat que s\u2019erigia com a refer\u00e8ncia nacional, per\u00f2 que a l\u2019hora de la veritat estava massa escorada ideol\u00f2gicament. \u00abHe aturat una bala que anava contra Jordi Pujol\u00bb, declarava Mill\u00e0s, mentre Jordi Porta deia: \u00abHem hagut de parar els peus a Esquerra\u00bb. Heus ac\u00ed qui veia clara la necessitat de desvincular l\u2019\u00d2mnium de les derives partidistes i qui no. I aix\u00ed ho recullen les hemeroteques. A la XOC en cap moment mai ning\u00fa no va preguntar a ning\u00fa altre quina sensibilitat pol\u00edtica tenia. Perqu\u00e8 no era cap d\u00e8ria conspirativa de quatre exaltats, sin\u00f3 una proposta transversal i oberta, catalanista i sobiranista, per\u00f2 sobretot inclusiva i plural. Per aix\u00f2 va reeixir. O, m\u00e9s ben dit, per sort va reeixir.<\/p>\n La vict\u00f2ria de l\u2019\u00d2mnium 21 va ser incontestable al mar\u00e7 en primera volta \u2014tot i la tupinada de la candidatura sortint: 1.500 vots delegats al president\u2014 i va ser abassegadora en segona volta el novembre del mateix any. \u00abCom \u00e9s que Jordi Porta t\u00e9 tants joves?\u00bb, es preguntava el prohom hist\u00f2ric i candidat oficial Josep Espar Tic\u00f3. \u00abNo s\u2019equivoqui, senyor Espar \u2014li respon\u00edem\u2014: som els joves els qui tenim a Jordi Porta\u00bb. Heus ac\u00ed la fractura generacional i la dicotomia personalisme\/democr\u00e0cia. Dues visions antag\u00f2niques sobre el que havia de ser una entitat de refer\u00e8ncia de la societat civil de la Catalunya actual.<\/p>\n Per tots els fets esdevinguts durant els darrers vint anys, podem comprovar que afortunadament l\u2019\u00d2mnium ja no \u00e9s el que era, i que el seu esperit actual s\u2019assembla molt m\u00e9s a l\u2019esperit dels seus fundadors de 1961 que no pas el f\u00f2ssil arravatat a la vella gu\u00e0rdia de l\u2019establishment catalanesc. Ho avalen el creixement exponencial de la base social de l\u2019entitat fins als 185.000 socis i les mobilitzacions populars pac\u00edfiques i democr\u00e0tiques m\u00e9s grans de l\u2019Europa contempor\u00e0nia: de la manifestaci\u00f3 del 2010 contra la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut al refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 del Primer d\u2019Octubre de 2017, passant per tots els Onze de Setembre entre aquests anys. Ho avala tamb\u00e9 un comprom\u00eds imbatible amb els drets nacionals i civils de tots els catalans. Avui l\u2019\u00d2mnium no nom\u00e9s no est\u00e0 alineat pol\u00edticament, sin\u00f3 que aglutina els partits sota uns principis i denominadors comuns i unes lluites compartides. L\u2019\u00d2mnium lidera i catalitza tots els esfor\u00e7os presents per l\u2019amnistia i l\u2019autodeterminaci\u00f3; amb respecte per les opcions partidistes, per\u00f2 amb una imparcialitat mod\u00e8lica i respectada.<\/p>\n L\u2019any 2002 l\u2019\u00d2mnium va entrar al segle XXI de la m\u00e0 de la XOC i de l\u2019\u00d2mnium 21. Avui l\u2019\u00d2mnium ja no \u00e9s una entitat nost\u00e0lgica i esmorte\u00efda, sin\u00f3 un referent nacional viv\u00edssim, un ariet destacat en la construcci\u00f3 nacional: Llengua, Cultura, Pa\u00eds. Si no fos aix\u00ed, els foscos poders d\u2019un Estat sinistre, corrupte i escler\u00f2tic \u2014\u00e9s a dir, un Estat desacomplexadament neofranquista\u2014 no haurien tingut el seu president, Jordi Cuixart, un home comprom\u00e8s i pacifista, tancat il\u00b7legalment a la pres\u00f3 durant gaireb\u00e9 quatre anys. Ves per on, all\u00f2 que el franquisme no es va atrevir a fer, ho ha fet aquesta democr\u00e0cia plena, exemplar i constitucional del r\u00e8gim del 78. En conseq\u00fc\u00e8ncia, com que de m\u00e9s verdes en maduren, persistirem. Donec perficiam.<\/p>\n Llarga vida a l\u2019\u00d2mnium i visca Catalunya lliure!<\/p>\n Toni Civit Rey<\/p>\n President d\u2019\u00d2mnium Matar\u00f3 (1999-2002), membre de la XOC i candidat d\u2019\u00d2mnium 21<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aixecar-se la sessi\u00f3 van esclatar les t\u00edpiques converses informals que sempre sorgeixen al final de les reunions. \u00abHola, qu\u00e8 tal? B\u00e9, i vosaltres?\u00bb Un bal\u00f3 d\u2019oxigen despr\u00e9s d\u2019una reuni\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":54,"featured_media":311927,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[4765,4801,693,5099,1676,5098,5100],"post_headquarter":[1751],"post_project":[],"class_list":["post-311925","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-50-anys","tag-cinquantenari","tag-maresme","tag-omnium-21","tag-omnium-cultural-maresme","tag-toni-civit","tag-xoc","post_headquarter-maresme"],"acf":[],"yoast_head":"\n