{"id":316399,"date":"2022-01-24T10:43:36","date_gmt":"2022-01-24T09:43:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=316399"},"modified":"2022-01-27T09:42:05","modified_gmt":"2022-01-27T08:42:05","slug":"eixample-cronica-club-lectura-lluis-llort-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-lluis-llort-2022\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura amb Llu\u00eds Llort del 20 de gener de 2022"},"content":{"rendered":"\n

\u201cEm molesten molt les coses previsibles\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

A la tercera va la ven\u00e7uda i, finalment, el primer club de lectura del 2022 d’\u00d2mnium Eixample va tenir la sort de v\u00e8ncer la pand\u00e8mia i tenir com a convidat en Llu\u00eds Llort per parlar-nos de la seva novel\u00b7la Pes mort<\/em><\/a>. Aquesta vegada aixoplugats per la llibreria Documenta, una de les habituals de les nostres sessions.<\/p>\n

\u201cEm molesten molt les coses previsibles. Quan tot va cap a una banda m’agrada donar un cop de volant inesperat i sorprendre el lector. I aix\u00f2 sense una planificaci\u00f3 pr\u00e8via, normalment. \u00c9s la meva manera de treballar. Generalment escric en les vacances, no cada dia perqu\u00e8 faig altres coses. I, esclar, si tinc alguna cosa per dir.\u201d<\/p>\n

En Llort \u00e9s imprevisible no nom\u00e9s en el resultat novel\u00b7lesc, sin\u00f3 en el seu dia a dia: \u201cNormalment, quan comen\u00e7o un llibre no s\u00e9 com acabar\u00e0. I per aix\u00f2 he de reescriure moltes coses moltes vegades. Perqu\u00e8 tot tingui el seu cam\u00ed i el seu espai i res no grinyoli.\u201d<\/p>\n

El seu Pes mort<\/em> \u00e9s molt clar en aquest sentit. Tenim un desenvolupament net\u00a0 en les primeres tres quartes parts del llibre i, de sobte sense que tingui res a veure amb tot el que passava, apareixen tres noies refugiades. \u201cS’estava acabant la novel\u00b7la i havia de fer un gir inesperat. D’entrada volia fer sortir tres nois encadenats, per\u00f2 vaig veure que no acabaria b\u00e9\u201d, precisa en Llort. \u00c9s el seu cop de volant m\u00e9s fort, tot i que n’hi ha d’altres d’interessants.<\/p>\n

\u201cMalgrat tot, els cinc o sis protagonistes principals s\u00f3n gent normal, que es pot empatitzar f\u00e0cilment amb ells\u201d, explica en Llort. I continua: \u201cTots tenen culpes m\u00e9s o menys amagades i amb un pes m\u00e9s o menys fort que els fan humans. Facilita que el lector entri en la trama i es faci seus els personatges. Per aix\u00f2 he evidenciat tamb\u00e9 aspectes gastron\u00f2mics: l’steak tartare<\/em>, el coulant<\/em>… No en va gaireb\u00e9 tot el llibre passa en una sala de restaurant.\u201d<\/p>\n

Altres aspectes, les onomatopeies: toc, toc, toc; riiing, riiing; txin, txin… \u201cNo les busco expressament, per\u00f2 sovint lliguen i ho fan tot m\u00e9s teatral. Perqu\u00e8 crec que la novel\u00b7la \u00e9s essencialment teatral: sis personatges i dos escenaris.\u201d<\/p>\n

En Llu\u00eds va afirmar en una entrevista: \u201cSoc m\u00e9s del g\u00e8nere negre que del polic\u00edac. M’agrada situar gent corrent en situacions l\u00edmit i veure com reaccionen quan trepitgen les l\u00ednies vermelles de la normalitat.\u201d Exactament el que fa en el seu llibre.<\/p>\n

Tot amanit d’un sentit de l’humor, a vegades subtil i a vegades cridaner. A Pes mort<\/em>, quan uns protagonistes llencen l’idea d’esquarterar i cuinar el Revingut, escriu: \u201cEls mecanismes mentals de superviv\u00e8ncia s\u00f3n inescrutables i poden resultar sorprenents i recargolats. I deliciosos.\u201d I abundant en aquesta part, la Teresa, en certs aspectes la veu del sentit com\u00fa, s’exclama: \u201cAqu\u00ed cuinem tota mena de carn, per\u00f2 humana, de cap manera.\u201d<\/p>\n

I parlant del Revingut escriu: \u201cHavia ficat la punteta, la del nas, en una d’aquestes aplicacions per trobar parella a la xarxa.\u201d O: \u201cSom animals de costums i el Cisco n’era molt. De costums.\u201d<\/p>\n

Pes mort<\/em>, doncs, \u00e9s una bona novel\u00b7la, molt amena, que arriba al final de sorpresa en sorpresa i que et deixa amb ganes de saber m\u00e9s coses. I aqu\u00ed rau el seu m\u00e8rit. Que no \u00e9s poc.<\/p>\n

En Llu\u00eds Llort ens fa un aven\u00e7 del seu proper llibre: \u201cEstic escrivint una novel\u00b7la inspirada en una not\u00edcia que vaig llegir en el diari. \u00c9s una cr\u00edtica a les xarxes socials i hi apareix un professor de la Universitat a qui acusen de violaci\u00f3. I no dic res m\u00e9s.\u201d<\/p>\n