La meua mare \u00e9s s\u00e0via.
Destria, entre milers, la taronja m\u00e9s dol\u00e7a
i ens l’ofereix, penyora d’amor, com un planeta
madur entre les mans. Desulla tomaqueres,
precisa, diligent com va pujar els fills,
i s’ha llegit pocs llibres, per\u00f2 llig
d’una hora lluny el cor de les persones.
\u00a0Portadora de vida, com diu el seu llinatge.
Tossuda com les mules. Geganta de vuit pams
i escaig. De sobres gran per preguntar-se quin
misteri fa esclatar un gladiol, qu\u00e8 espenta
el sol cada mat\u00ed fins al cap del carrer.
N’acaba donant gr\u00e0cies al d\u00e9u que porta al pit
com si hi covara un ram de caderneres. Sap
com fer brollar un pou al centre d’un bancal,
que tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de foradar ben fondo.
I vet ac\u00ed \u2014\u00abqu\u00e8 et sembla\u2026?\u00bb\u2014 que al cap de quatre dies
li vessa la marjal a sota els peus contents.
\u00a0Xarrala de malnom, fins i tot sense veu
conversa amb els seus morts. Consol reparador
quan els vius no l’escolten: \u00abQu\u00e8 faig i qu\u00e8 no faig
i tingueu pietat de nosaltres\u00bb. Aix\u00ed
he compr\u00e8s que existeixen tants cels com tants pesars
hi ha que els necessiten. No ens escalfa igual fe,
ni ens cal, si compartim melic des de l’inici:
\u00a0l’amarra d’un budell, quan jo vaig ser
ap\u00e8ndix i ella va ser pou, origen
mare de vital\u00edcia fortuna.<\/p>\n
Maria Josep Escriv\u00e0<\/strong> va n\u00e9ixer a Grau de Gandia el 1968. \u00c9s poeta i narradora, llicenciada en Filologia Hisp\u00e0nica (1991) per la Universitat de Val\u00e8ncia i doctorada en Filologia Catalana (2000) per aquesta mateixa universitat. Va treballar durant cinc anys com a professora de catal\u00e0 a l’Oficina de Promoci\u00f3 del Valenci\u00e0 de l’Ajuntament de D\u00e9nia. Com a poeta, l’any 1992 va rebre el Premi Senyoriu d’Ausi\u00e0s March de Beniarj\u00f3 per Remor al\u00e8<\/em> (1993); posteriorment va publicar A les palpentes del vidre<\/em> (1998), Premi Mari\u00e0 Manent (1997), i Tots els noms de la pena<\/em> (2002), obra que representa un salt conceptual en l\u2019univers po\u00e8tic de l’autora saforenca. L’any 2007, va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb l’obra Flors a casa<\/em> (2007) i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, va rebre el reconeixement com a \u00abPoeta de la Ciutat\u00bb. En el camp de l’activisme cultural, Maria Josep Escriv\u00e0 s’ha especialitzat a difondre el fet po\u00e8tic mitjan\u00e7ant l’organitzaci\u00f3 de recitals i de tert\u00falies po\u00e8tiques a espais com el caf\u00e8 Sant Jaume i el Malvarrosa de la ciutat de Val\u00e8ncia. T\u00e9 part de la seva obra tradu\u00efda a l’alemany, l’angl\u00e8s, el castell\u00e0, el croat, l’\u00e8uscar, el franc\u00e8s i l’itali\u00e0. \u00c9s administradora del blog literari Passa la vida<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El pou: l’origen La meua mare \u00e9s s\u00e0via.Destria, entre milers, la taronja m\u00e9s dol\u00e7ai ens l’ofereix, penyora d’amor, com un planetamadur entre les mans. Desulla tomaqueres,precisa, diligent com va pujar […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":323691,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-323578","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n