{"id":326346,"date":"2022-03-29T12:12:53","date_gmt":"2022-03-29T10:12:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=326346"},"modified":"2022-05-06T10:22:58","modified_gmt":"2022-05-06T08:22:58","slug":"eixample-cronica-club-lectura-miquel-martin-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-miquel-martin-2022\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura amb Miquel Mart\u00edn i Serra del 24 de mar\u00e7 de 2022"},"content":{"rendered":"\n

\u201cTots som el nen\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

\u201cLa hist\u00f2ria est\u00e0 escrita en primera persona i, per aix\u00f2, el nen protagonista no t\u00e9 nom perqu\u00e8 tots som el nen, tots hem actuat com el nen. \u00c9s un nen universal amb el qual ens identifiquem.\u201d<\/p>\n

Miquel Mart\u00edn aborda una de les q\u00fcestions cabdals de la seva novel\u00b7la La drecera<\/em><\/a> en una nova edici\u00f3 del Club de Lectura que \u00d2mnium Eixample va organitzar a la llibreria Documenta de Barcelona.<\/p>\n

\u201cLa drecera<\/em> \u00e9s un llibre aparentment senzill perqu\u00e8 el protagonitza un nen, per\u00f2 la veritat \u00e9s que al darrere hi ha hagut una feinada que d\u00e9u n’hi do. Perqu\u00e8 quan escrivia tenia la tend\u00e8ncia que l’escriptor pass\u00e9s per davant del nen i, \u00e9s clar, aix\u00f2 no podia passar perqu\u00e8 calia explicar-ho tot des de l’\u00f2ptica del nen, no de la meva. A m\u00e9s a m\u00e9s, no podem oblidar que la novel\u00b7la passa en tres anys i el nen evoluciona. Al comen\u00e7ament, el protagonista s’enlluerna amb els rics, els amos de la finca on treballen els seus pares, i al final el seu gran amic \u00e9s el Pitu, el masover d’una finca ve\u00efna.\u201d<\/p>\n

El llibre est\u00e0 format per un seguit d’escenes i d’estampes del dia a dia, en aparen\u00e7a anodines, que viu el narrador i que ens permeten seguir la seva evoluci\u00f3 de la infantesa a l’adolesc\u00e8ncia amb el que tot aix\u00f2 comporta: els primers contactes amb la mort, amb el sexe… Diu Mart\u00edn: \u201cCada cap\u00edtol fa drecera cap a una evoluci\u00f3 de la vida. El nen comen\u00e7a petit i acaba, al cap de tres anys, amb moltes coses apreses. Jo crec que \u00e9s un llibre amb valors universals com l’amistat, l’amor, el descobriment del sexe… Per aix\u00f2 l’han fet de lectura obligada en algunes escoles. De fet \u2014explica l’autor\u2014, \u00e9s una novel\u00b7la feta de detalls. Curta, per\u00f2 molt detallista. Inventada, \u00e9s clar, per\u00f2 l’ambient i la gent que hi surten s\u00f3n els meus.\u201d No podem ometre que en Mart\u00edn i Serra \u00e9s nascut i resideix a Begur.<\/p>\n

\u201cQuan vaig comen\u00e7ar a escriure La drecera<\/em>, \u2014explica Mart\u00edn i Serra\u2014 en Pitu era un personatge secundari per\u00f2, a mida que avan\u00e7ava, em va anar creixent fins a convertir-se en l’\u00faltim representant d’una manera de viure, fins que, quan aquesta s’acaba, se su\u00efcida perqu\u00e8 no veu altra sortida. Per\u00f2 aquest final traum\u00e0tic tamb\u00e9 va en conson\u00e0ncia amb els valors que li han ensenyat la vida al camp: abans de penjar-se, en Pitu muny les vaques i es treu els esclops.\u201d<\/p>\n

Els fils que componen les hist\u00f2ries del narrador progressen lluny dels avatars de la hist\u00f2ria, fins al punt que nom\u00e9s se sap l\u2019\u00e8poca de l\u2019argument gr\u00e0cies a les refer\u00e8ncies que es fan als jugadors del Bar\u00e7a d\u2019aleshores: la novel\u00b7la acaba quan s\u2019acaba de fitxar Maradona. De fet, la hist\u00f2ria important de deb\u00f2 per al nen t\u00e9 un inici una nit d\u2019agost \u201cque no parava de donar voltes i els llen\u00e7ols se m\u2019arrapaven a la pell, i vaig comen\u00e7ar a tocar-me i em va agradar molt. I mentre em tocava vaig comen\u00e7ar a pensar en la Nelly i encara em va agradar m\u00e9s\u201d. I tamb\u00e9 quan el pag\u00e8s que admira, en Pitu, acaba sent expulsat d\u2019una terra treballada durant generacions i, en comptes d\u2019ingressar en un geri\u00e0tric, s\u2019estima m\u00e9s su\u00efcidar-se. La hist\u00f2ria que ens importa \u00e9s, doncs, la suma de tot plegat, de totes aquests viv\u00e8ncies que es van afegint en el cam\u00ed de cr\u00e9ixer cap a l’aprenentatge.\u00a0<\/p>\n

En resum, una magn\u00edfica hist\u00f2ria per a una magn\u00edfica narraci\u00f3, en la qual participen diverses paraules empordaneses que enriqueixen el llibre. I en aquest sentit Mart\u00edn i Serra agraeix la col\u00b7laboraci\u00f3 de la seva mare per trobar aquestes paraules: cori-mori<\/em>, rentells<\/em>, etc.<\/p>\n

I una not\u00edcia per acabar que ens desvela el novel\u00b7lista: \u201cAra escric una cosa completament diferent. Em van proposar fer una biografia de Tom Sharpe que, des del 1995 fins a la seva mort, el 2013, va viure a Llafranc, i m’ha fascinat llegir tots els documents que es conserven. L’escric com una novel\u00b7la.\u201d<\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t