El vas con\u00e8ixer un dia com els altres,\u00a0
quan tenies dos fills, ja, i al darrere
duies m\u00e9s de vint anys de matrimoni.
Per\u00f2 ell deix\u00e0 de ser aviat com els altres,
i a poc a poc vas comen\u00e7ar a endinsar-t\u2019hi,
en ell i en els motels de carretera,
i en les cales desertes, en les nits
d\u2019estiu cap a tardor i de tardor a hivern.
Tot en ell, tot en tu, tot en vosaltres
anunciava que arribaria aviat
una llarga i eterna primavera.
V\u00e0reu fer plans. Vol\u00edeu acabar
amb tot per comen\u00e7ar amb nom\u00e9s vosaltres.
I fou llavors, cap a finals d\u2019hivern,
quan va sonar el tel\u00e8fon. A trav\u00e9s
del cable t\u2019arribava, esmicolada,
la seva veu que et deia que potser
no arribaria mai cap primavera.
La malaltia duraria any
si molt possiblement no en sortiria,
per\u00f2 aquells plans, aquell acabar amb tot,
els vas guardar al calaix, amb l\u2019esperan\u00e7a
que tard o d\u2019hora la primera flor
s\u2019obriria. Sis anys m\u00e9s tard, com saps,
va morir, i amb ell fou tamb\u00e9 enterrada
la clau del teu calaix. No se sabria
per qu\u00e8 ploraves aquell dia a casa
amb els teus fills. Molt i molt lluny de tu
se celebrava un funeral tot ple
de gent on cap dels vius no et coneixia.
Dies m\u00e9s tard, com sempre d\u2019amagat,
t\u2019hi vas trobar per \u00faltima vegada
a Barcelona, all\u00ed, en aquella mena
de cementiri immens que d\u00f3na al mar.
I vas deixar-li sis roses vermelles
en record d\u2019aquells anys, per demostrar
que res no pot parar la primavera,
que mai no \u00e9s tard per les primeres flors.<\/p>\n
Adri\u00e0 Targa i Ramos<\/strong> va n\u00e9ixer a Tarragona el 1987. \u00c9s escriptor, llicenciat en Filologia Cl\u00e0ssica a la Universitat de Barcelona, ha cursat estudis de Direcci\u00f3 Esc\u00e8nica i Dramat\u00fargia a l\u2019Institut del Teatre i es dedica a la doc\u00e8ncia. L\u2019any 2010 es va proclamar guanyador del Premi de poesia Sant Cugat a la mem\u00f2ria de Gabriel Ferrater amb Boques en calma<\/em>; amb la mateixa obra va guanyar el premi El Temps de les Cireres de Ser\u00f2s l\u2019any 2011. \u00c9s tamb\u00e9 coautor de la cantata infantil Amics de pedra<\/em> (2014) i ha col\u00b7laborat amb els seus poemes en la trilogia teatral Silent City<\/em> (2014) per al Teatre Glej de Ljubljana, Eslov\u00e8nia. \u00c9s membre de l\u2019Escola de Lletres de Tarragona i professor al seu taller estable de creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Ha estat guardonat amb el premi Estell\u00e9s de 2020 pel poemari Canviar el cel<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les primeres flors El vas con\u00e8ixer un dia com els altres,\u00a0quan tenies dos fills, ja, i al darrereduies m\u00e9s de vint anys de matrimoni.Per\u00f2 ell deix\u00e0 de ser aviat com […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":329944,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-329942","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n