{"id":336002,"date":"2022-05-27T18:16:51","date_gmt":"2022-05-27T16:16:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=336002"},"modified":"2022-06-01T14:53:39","modified_gmt":"2022-06-01T12:53:39","slug":"eixample-cronica-club-lectura-maig-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-maig-2022\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 19 de maig de 2022"},"content":{"rendered":"\n

HARU i el cor de la fletxa<\/h1>\n

Josep M. Montseny<\/h1>\n

A Flavia Company,\u00a0 a mesura que ha anat cisellant libres, la literatura li ha mostrat el cam\u00ed de sortida, que no \u00e9s altre que un itinerari cap endins.\u00a0 Un viatge que podem fer tots, si assolim la dimensi\u00f3 espiritual de n\u00f2mades del m\u00f3n, sense un retorn sedentari. El pelegrinatge que va fer la Haru.<\/p>\n

Per parlar i gaudir d\u2019aquest llibre excel\u00b7lent (Haru: Cada dia \u00e9s una vida sencera<\/em>, Catedral 2016)\u00a0 ens v\u00e0rem reunir el passat 19 de maig a la Llibreria Alibri<\/a>, els membres del club de lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample.<\/p>\n

Alta coincid\u00e8ncia a la tert\u00falia. Llegir Haru<\/em> provoca catarsi. Es diu a la contraportada del llibre: \u00abdespr\u00e9s de llegir aquesta hist\u00f2ria llegir\u00e0s la teva vida d\u2019una altra manera\u00bb. I molts hi v\u00e0rem coincidir. L\u2019itinerari vital de la petita aprenent d\u2019arquera, trufat de pensaments filos\u00f2fics de caire oriental, no deixa gens indiferent.<\/p>\n

\u00c9s el cam\u00ed de la vida. I l\u2019ensenyan\u00e7a del cam\u00ed. Taoisme, budisme… Amb reflexions molt potents. \u201cAl contrari del que se sol pensar, la veritat arriba quan un s’est\u00e0 quiet perqu\u00e8 el trobi\u201d, \u201cQui busca l\u2019aprovaci\u00f3 dels altres viu amb un intr\u00fas dins seu\u201d, \u201cCom puc saber si una pregunta \u00e9s correcta?\u00a0 Perqu\u00e8 si ho \u00e9s, tard o d\u2019hora comprendr\u00e0s que tamb\u00e9 cont\u00e9 la resposta\u201d, \u201cL\u2019aprenentatge comen\u00e7a quan deixa de ser l\u2019objectiu\u201d. \u201dQui fuig, tard o d\u2019hora ha de tornar per poder marxar\u201d. \u201cTenir present el passat o el futur \u00e9s una paradoxa: present nom\u00e9s es pot tenir el present\u201d.<\/p>\n

El propi llibre, com objecte f\u00edsic, \u00e9s una pe\u00e7a de culte, feta amb gran sensibilitat.\u00a0 Per reconciliar-nos amb la literatura impresa, la que fa biblioteca i omple prestatgeries.\u00a0 El tacte de la cartolina de la portada, el color \u2014i l\u2019olor!\u2014 del paper, la textura de les p\u00e0gines interiors com fulles esquin\u00e7ades per un obrecartes. Tota la imatge gr\u00e0fica, neta, elegant, amb molts espais en blanc que asserenen la lectura\u2026. L\u2019edici\u00f3 material de Haru<\/em> estableix una comunicaci\u00f3 sensorial de dins cap a fora i de fora cap a dins del propi llibre.<\/p>\n

Haru i el cor de la fletxa. No es tracta d\u2019anar cap un lloc, com la fletxa d\u2019un arc. \u00c9s dins la pr\u00f2pia vida que es descobreix que no hi ha un lloc a on anar, sin\u00f3 un lloc des d’on anar, que \u00e9s el cor, el m\u00e9s genu\u00ed i aut\u00e8ntic de la persona.\u00a0<\/p>\n

Entre aquesta i altres reflexions v\u00e0rem compartir una acolorida tert\u00falia liter\u00e0ria d\u2019una hora llarga. L\u2019hora d\u2019un dia. D\u2019un dia que \u00e9s, tamb\u00e9, una vida sencera.<\/p>\n