{"id":339318,"date":"2022-06-20T15:38:24","date_gmt":"2022-06-20T13:38:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=339318"},"modified":"2022-07-05T16:15:10","modified_gmt":"2022-07-05T14:15:10","slug":"eixample-cronica-club-lectura-juny-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-juny-2022\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 16 de juny de 2022"},"content":{"rendered":"\n
\u201cC\u00e8ntims, c\u00e8ntims, muntanyes de c\u00e8ntims\u201d. L’obsessi\u00f3 de l’editor K en la novel\u00b7la L’amo<\/em> va portar el seu autor, Miquel Adam, a la darrera sessi\u00f3 del club de lectura d’\u00d2mnium Eixample de la temporada 2021-2022. La llibreria Documenta va ser, aquesta vegada, el marc triat perqu\u00e8 la curiositat dels lectors s’express\u00e9s davant l’escriptor.<\/p>\n Adam explica: \u201cLa novel\u00b7la pret\u00e9n explorar la infelicitat d\u2019un assalariat que treballa en un lloc que, en principi, \u00e9s ben vist, i amb un sou raonable. Aquesta classe de treballador pot arribar a acumular una r\u00e0bia i un ressentiment que fan que la seva \u00e0nima s\u2019assequi.\u201d\u00a0 D’on ve la infelicitat? Del seu amo, del propietari i tir\u00e0 de l’editorial on treballen el senyor K i Ludvik Slaby, el protagonista, per anar vivint i mantenir un sou \u2014migrat, \u00e9s clar\u2014, apr\u00e8n a veure les coses com les veu el seu cap. Coses que inscriu en un m\u00f3n, el literari, que K ha anat podrint pel seu afany dels diners i pel menyspreu que sent pels empleats, pels col\u00b7legues i pels escriptors, i del qual espera un reconeixement que no tindr\u00e0 mai perqu\u00e8, naturalment, \u00e9s correspost en el menyspreu, i aix\u00f2 li provoca un ressentiment que transmet a l\u2019oficina.\u00a0<\/p>\n Adam precisa: \u201cEl narrador i protagonista, Slaby, \u00e9s un covard i tamb\u00e9 arrossega els seus ressentiments. La crisi del sistema li provoca una por cerval a perdre la feina i aix\u00f2 fa que es deixi domesticar pensant que aix\u00ed es guanyar\u00e0 la confian\u00e7a del seu cap. Per\u00f2 en una relaci\u00f3 t\u00f2xica mai no s\u2019\u00e9s prou bo per a l\u2019altre. L\u2019assalariat va baixant als seus inferns laborals i es va destruint com a persona, es va enverinant i va aprofundint en el seu laberint. Aquest oficinista t\u00e9 instints que l\u2019empenyen cap a la total submissi\u00f3 per poder sobreviure, per\u00f2 tamb\u00e9 contrainstints que li fan veure que per a sobreviure ha de fer justament el contrari.\u201d\u00a0<\/p>\n Al comen\u00e7ament de la novel\u00b7la, el protagonista dubta entre agafar el metro o tirar-s\u2019hi. Explica l’autor: \u201c\u00c9s una persona que atura el temps i parla des d\u2019un moment sostingut en l\u2019espai, i faig que passi revista a una hist\u00f2ria que ja ha passat. Est\u00e0 profundament ressentit i ha de prendre una decisi\u00f3\u201d. Al final del llibre surt del metro, a la llum, i queda alliberat. Aqu\u00ed acaba el seu ressentiment. \u201cInspirat una mica en el nen del film Els 400 cops<\/em>, de Truffaut\u201d, precisa Adam.<\/p>\n \u201cUn cop feta la novel\u00b7la \u2013continua l’autor\u2013, vaig descobrir un assaig de David Groeber, que es diu Feines absurdes<\/em>, en qu\u00e8 descriu com a antrop\u00f2leg el que jo hi exposo. Si tu tens una bona feina, per\u00f2 et sents com un aut\u00e8ntic desgraciat, pots anar al psic\u00f2leg i et diagnosticar\u00e0 trauma de la influ\u00e8ncia fallida. Aix\u00f2 em va alliberar, perqu\u00e8 el meu protagonista pateix per unes raons que estan ben diagnosticades\u201d.<\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t