Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al m\u00e9s savi l\u00e8xic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotar\u00e0s tots els noms de la mort.
Nom\u00e9s recorda
que es diu vell caminant i tamb\u00e9 mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Despr\u00e9s, si aix\u00ed ho vols i t’agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albard\u00e0 foll,
xiscla i s’escampa per les seques vinyes,
et ser\u00e0 l\u00edcit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felic\u00edssim.<\/p>\n
Salvador Espriu<\/strong> va n\u00e9ixer a Santa Coloma de Farners el 1913 i va morir el 1985 a Arenys de Mar. Va ser poeta, dramaturg I novel\u00b7lista catal\u00e0. Va passar llargues temporades a Arenys de Mar, poblaci\u00f3 que tingu\u00e9 un significat essencial en el seu l’univers literari mitificant-la amb el nom de Sinera i que, des de la seva mort, acull el Centre de Documentaci\u00f3 i Estudi Salvador Espriu. El 1933 participa en el viatge organitzat pel govern de la Rep\u00fablica amb un grup de professors i estudiants a l’Orient, en un creuer per la Mediterr\u00e0nia que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia, espais geogr\u00e0fics que tindran un paper important en la seva obra. \u00c9s una \u00e8poca de preguerra, amb una societat immersa en conflictes, per\u00f2 tamb\u00e9 de gran vitalitat cultural i art\u00edstica, sobretot a Barcelona. Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare, que era notari, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides del tot, i amb Europa devastada per la Segona Guerra Mundial \u00e9s quan Salvador Espriu viu el que m\u00e9s tard es coneixer\u00e0 per l’exili interior. Malgrat continuar la seva feina d’advocat, Espriu mai abandona el conreu literari. Va ser Premi Lletra d\u2019Or el 1956; Premi Cr\u00edtica Serra d\u2019Or el 1972 amb Setmana Santa<\/em>; Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes el 1972, i Medalla d\u2019Or de la Generalitat de Catalunya el 1980.\u00a0Les musicacions que fa el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularitzaci\u00f3 de l’obra de Salvador Espriu, aix\u00ed com les diverses representacions que la companyia de teatre d’Adri\u00e0 Gual fa de les seves obres teatrals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Noves paraules d’agur Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,ni amb mots apresos al m\u00e9s savi l\u00e8xic,ni amb rares pauses o subtils silencis,no esgotar\u00e0s tots els noms de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":340187,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-340184","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n