Escolta, Espanya, \u2014 la veu d’un fill
que et parla en llengua \u2014 no castellana:
parlo en la llengua \u2014 que m\u2019ha donat
la terra aspra:
en \u2019questa llengua \u2014 pocs t\u2019han parlat;
en l\u2019altra, massa.<\/p>\n
T\u2019han parlat massa \u2014 dels saguntins
i dels que per la p\u00e0tria moren:
les teves gl\u00f2ries \u2014 i els teus records,
records i gl\u00f2ries \u2014 nom\u00e9s de morts:
has viscut trista.<\/p>\n
Jo vull parlar-te \u2014 molt altrament.
Per qu\u00e8 vessar la sang in\u00fatil?
Dins de les venes \u2014 vida \u00e9s la sang,
vida pels d\u2019ara \u2014 i pels que vindran:
vessada \u00e9s morta.<\/p>\n
Massa pensaves \u2014 en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tr\u00e0gica duies \u2014 a morts els fills,
te satisfeies \u2014 d\u2019honres mortals,
i eren tes festes \u2014 els funerals,
oh trista Espanya!<\/p>\n
Jo he vist els barcos \u2014 marxar replens
dels fills que duies \u2014 a que morissin:
somrients marxaven \u2014 cap a l\u2019atzar;
i tu cantaves \u2014 vora del mar
com una folla.<\/p>\n
On s\u00f3n els barcos. \u2014\u00a0 On s\u00f3n els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l\u2019ona brava:
tot ho perderes, \u2014 no tens ning\u00fa.
Espanya, Espanya, \u2014 retorna en tu,
arrenca el plor de mare!<\/p>\n
Salva\u2019t, oh!, salva\u2019t \u2014 de tant de mal;
que el plo\u2019 et torni feconda , alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els n\u00favols.<\/p>\n
On ets, Espanya? \u2014 no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desapr\u00e8s d\u2019entendre an els teus fills?
Ad\u00e9u, Espanya!<\/p>\n
Joan Maragall<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 1860 i va morir el 1911. Fou poeta i escriptor catal\u00e0, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. Hereu del floralisme i el retoricisme, va defensar l\u2019espontane\u00eftat i la recerca de la simplicitat fins arribar a desenvolupar la seva \u2018teoria de la paraula viva\u2019, que va crear escola. \u00abOda a Espanya\u00bb \u00e9s un poema seu escrit el 1898 amb motiu dels desastres colonials d\u2019Espanya de finals del segle XIX. Maragall estava for\u00e7a implicat en els cercles intel\u00b7lectuals i culturals del moment i, tot i que no tenia cap vinculaci\u00f3 pol\u00edtica, va fer servir els seus escrits per a denunciar situacions d\u2019injust\u00edcia. Maragall va expressar en aquest poema el seu repudi per l\u2019Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agr\u00e0ria, la qual s\u2019oposava al progr\u00e9s catal\u00e0 originat pel catalanisme pol\u00edtic. En el poema fa al\u00b7lusi\u00f3 a la insensibilitat de l\u2019Espanya mon\u00e0rquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves lleng\u00fces; critica obertament la visi\u00f3 llorejada i esperp\u00e8ntica amb que l\u2019imperi espanyol mantenia la seva ra\u00f3 de ser; al\u00b7ludeix a la sang in\u00fatilment vessada que, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019obvietat que suposa, \u00e9s una doble queixa pel fet que molts dels soldats enviats a Cuba provenien de terres catalanes; i, finalment, acaba el poema amb un clam a la desintegraci\u00f3 d\u2019Espanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Oda a Espanya Escolta, Espanya, \u2014 la veu d’un fill que et parla en llengua \u2014 no castellana: parlo en la llengua \u2014 que m\u2019ha donat la terra aspra: en […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":340242,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"acf":[],"yoast_head":"\n