Sos cabells s\u00f3n sos cabells,
i no s\u00f3n gens or d’Ar\u00e0bia,
que, a ser-ho, jo crec que alg\u00fa
l’hauria descabellada.
Los ulls no s\u00f3n de safirs,
sin\u00f3 de cosa m\u00e9s blanca,
puix un corb los hi trauria
cada un ab una picada.
La boca no \u00e9s de coral
ni est\u00e0 de perles sembrada,
sin\u00f3 d’una dentadura
que no hi pendr\u00e0 una tenalla.
Les mans no s\u00f3n de marfil,
d’alabastre ni de plata,
que les olles i los plats,
cert, no hi guanyarien gaire.
En fi, no \u00e9s feta de neu,
de roses i menos d’\u00e0mbar,
sin\u00f3 d’ossos i de carn
del capell a la sabata…<\/p>\n
Francesc Vicent Garcia<\/strong> – Rector de Vallfogona. Saragossa\/Tortosa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, 1623. Poeta i eclesi\u00e0stic catal\u00e0. Estudi\u00e0 a Lleida i a Barcelona. Fou ordenat sacerdot el 1605 i l’any seg\u00fcent obtenia per oposici\u00f3 la rectoria de Vallfogona de Riucorb, encara que feia llargues estades a altres llocs; aleshores, deixava un regent a Vallfogona.<\/p>\n Protegit per la poderosa fam\u00edlia dels Montcada (Pere Montcada, fill de la fam\u00edlia va \u00e9sser company d’estudis de Francesc Vicent Garcia), cont\u00ednuament el trobem als palaus episcopals de Vic, Girona, Barcelona i Tarragona. Va participar en diversos cert\u00e0mens po\u00e8tics. A finals de l’any 1609 rep la visita del fam\u00f3s bandoler Perot Rocaguinarda. El Rector li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme”. Assisteix a concursos literaris, i \u00e9s convidat a diversos actes, i a festes i viatges de personatges p\u00fablics; era assidu de la tert\u00falia liter\u00e0ria que reunia el bisbe Joan de Montcada al seu palau de Barcelona. El 1614 inici\u00e0 la construcci\u00f3 de la capella de Santa B\u00e0rbara a Vallfogona. Els seus elogis a la bellesa de dames molt sovint voregen la sensualitat. Tamb\u00e9 en els seus poemes fa burla de tot: de la societat de l’\u00e8poca, de les hist\u00f2ries mitol\u00f2giques, dels t\u00f2pics literaris del seu temps, dels seus propis lectors i fins i tot d’ell mateix; la major part de la seva producci\u00f3 s\u00f3n poemes burlescos, de vegades incorrent en l’obscenitat i la brut\u00edcia, cosa que va donar-li una perllongada fama popular.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Refereix son amor, satiritzant als poetes Sos cabells s\u00f3n sos cabells,i no s\u00f3n gens or d’Ar\u00e0bia,que, a ser-ho, jo crec que alg\u00fal’hauria descabellada.Los ulls no s\u00f3n de safirs,sin\u00f3 de cosa […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":346496,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-346495","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\u00c9s la figura m\u00e9s destacada del XVII catal\u00e0. “Al voltant d’aquest personatge s’ha creat una popular biografia llegend\u00e0ria i se li atribueix tota mena d’acudits, an\u00e8cdotes i ocurr\u00e8ncies que el converteixen en un Quevedo folkl\u00f2ric catal\u00e0.\u201d Passejant Garcia per la campinya de Madrid<\/em> narra la m\u00e9s coneguda de les biografies del nostre autor, “veg\u00e9 a Lope de Vega, a qui no coneixia, est\u00e0tic, observant un herm\u00f3s i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l’acercar-se Garcia, digu\u00e9 aquell: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i luego respongu\u00e9 Garcia: \u00bfQu\u00e9 m\u00e1s bronce que no tener a\u00f1os once? \u00bfY qu\u00e9 m\u00e1s lana que no pensar que hay ma\u00f1ana?”.<\/p>\n