\u00c9s tard, els camins ja no em tempten.-
I us s\u00e9, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indec\u00eds estranger.
Sospiren espectres de d\u00e0lies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que s\u00f3n solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.<\/p>\n
Tradueix de ben jove obres de Charles Dickens, William Shakespeare, Moli\u00e8re, Tristan Bernard, Selma Lagerl\u00f6f, Mark Twain, Arnold Bennett, Villiers de l’Isle Adam, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine.\u00a0 A hora foscant \u00c9s tard, els camins ja no em tempten.-I us s\u00e9, del verger dins el clos,caiguts, trepitjats en la boira,oh dies, oh fulles, oh flors!Mes passes es tornen […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":346514,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-346512","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Josep Carner<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel\u00b7les el 1970. Va ser un poeta, periodista, dramaturg i traductor, conegut com el Princep dels Poetes. Fill \u00fanic d’un matrimoni de classe mitjana i cultivat. Es llicenci\u00e0 en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en qu\u00e8 public\u00e0 el seu primer llibre de versos.
La seva figura com a poeta est\u00e0 vinculada al Noucentisme. La publicaci\u00f3 de Els fruits saborosos<\/em> \u00e9s la plasmaci\u00f3 del nou ideal est\u00e8tic, volguda ant\u00edtesi del Modernisme on es concentren tots els valors que vol promoure el Noucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.<\/p>\n
Malgrat el seu prestigi literari, no t\u00e9 una font d’ingressos fixos i la seva posici\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s prec\u00e0ria. Aix\u00f2 l’impulsa a fer oposicions al cos diplom\u00e0tic i, el gener de 1921, \u00e9s nomenat vicec\u00f2nsol a G\u00e8nova. Des d’aleshores i fins a la seva mort, no torna mai m\u00e9s a residir de manera permanent a Catalunya. L’abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, Josep Carner retorna per sorpresa a Catalunya en una visita breu, de dos mesos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"