{"id":352158,"date":"2022-10-24T15:14:56","date_gmt":"2022-10-24T13:14:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=352158"},"modified":"2022-11-04T15:54:51","modified_gmt":"2022-11-04T14:54:51","slug":"eixample-cronica-club-lectura-octubre-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-octubre-2022\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 20 d’octubre de 2022"},"content":{"rendered":"\n

\u201cAmb els premis he tingut molta pega\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

\u201cPer posar un exemple, a l\u2019\u00faltim premi Josep Pla vaig tenir la desgr\u00e0cia que s\u2019hi present\u00e9s en Toni Cruanyes, de la televisi\u00f3. Naturalment, va guanyar i jo vaig ser segon.\u201d Joaquim Carb\u00f3, als seus 90 anys fets aquest estiu, va ser un regal d\u2019an\u00e8cdotes i bon humor en la nova sessi\u00f3 del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample que es va fer a la llibreria Documenta. Es presentava el seu llibre de mem\u00f2ries Sense futur<\/em>.<\/p>\n

I continuava: \u201cSoc un especialista en quedar finalista. A part del darrer Josep Pla, vaig se finalista del Sant Jordi darrere Merc\u00e8 Rodoreda i, un altre anys, de Maria Aur\u00e8lia Capmany.\u201d<\/p>\n

Recorda els seus inicis d\u2019escriptor que, en certa manera, van ser una mica casuals, \u201cAls 16 anys vaig comen\u00e7ar a treballar a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d\u2019Estalvis, on vaig continuar fins a la jubilaci\u00f3 del 2002, m\u00e9s de 50 anys. Un dia, quan participava a la secci\u00f3 de dansa de l\u2019Esbart Verdaguer, poc temps, vaig escoltar una confer\u00e8ncia en qu\u00e8 hi intervenien escriptors importants. Com que tamb\u00e9 assistia a classes de catal\u00e0, tot plegat em va fer veure que potser s\u00ed que podria escriure. De fet no en tenia de vocaci\u00f3 d\u2019escriptor, per\u00f2 m\u2019havia casat i m\u2019hi vaig posar per tapar forats. I esperava que un cop la cosa engegu\u00e9s ja no caldria continuar. Per\u00f2 des d\u2019aleshores no he parat. Despr\u00e9s de 60 anys i 150 llibres (entre els quals destaquen els de literatura infantil i juvenil) he de recon\u00e8ixer que soc escriptor.\u201d I continua: \u201cEm diuen que he treballat tant, que he fet molta feina. Si ho sent\u00eds, la meva dona riuria perqu\u00e8 no serveixo per les feines de casa i per aix\u00f2 li faig nosa. Per tant, ara llegeixo i escric en una habitaci\u00f3 que disposo en el pis del meu fill, que \u00e9s a sota del nostre.\u201d<\/p>\n

En el seu llibre de mem\u00f2ria, Carb\u00f3 parla molt de la pand\u00e8mia (el carronyavirus<\/em>, en diu) i com els ha afectat a ell i a la seva esposa. \u201cCom que van ser dos anys d\u2019un dia a dia sense canvis, puc dir que em vaig trobar immers en el dia de la marmota, com el film. Tant la meva dona com jo ens vam preocupar molt, fins el punt que des del mar\u00e7 del 2020 encara no hem tornat al cinema perqu\u00e8 som molt prudents. Sobretot ella. En aquest temps la meva vida ha canviat molt\u00edssim.\u201d<\/p>\n

Per les p\u00e0gines del llibre hi passen els escriptors catalans del segle XX, protagonistes de la hist\u00f2ria de la nostra literatura, amb especial atenci\u00f3, entre d\u2019altres, a Manuel de Pedrolo, que va renunciar a la dotaci\u00f3 en met\u00e0l\u00b7lic del Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes a favor de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana. Tamb\u00e9 hi juga un paper important Albert Jan\u00e9, \u00e0nima de Cavall Fort i un lluitador del catal\u00e0. \u201cUn personatge extraordinari \u2014assegura Carb\u00f3\u2014 que t\u00e9 dos o tres anys m\u00e9s que jo. Ara viu en una resid\u00e8ncia, on escriu per a ell el que li ve de gust. I, de tant en tant, s’autoedita els seus escrits i els regala als amics.\u201d<\/p>\n

Dels autors foranis destaca Philip Roth: \u201cLa meva dona i jo ja li hem atorgat el Premi Nobel.\u201d
I de Cavall Fort no deixa d\u2019esmentar Picanyol, el dibuixant d\u2019Ot el bruixot. \u201cAt\u00e8s que no calia traduir res de les tires d\u2019Ot perqu\u00e8 els dibuixos eren prou expl\u00edcits, encara no entenc com no va tenir la projecci\u00f3 internacional que es mereixia.\u201d<\/p>\n

L\u2019\u00e8xit m\u00e9s important dels seus escrits per a joves \u00e9s La casa sota la sorra<\/em> (1966), del qual se n’ha fet un musical. \u201cM\u2019agradava molt el grup que pretenia fer-ho. Un dia em van convocar a un assaig i vaig sortir sense entendre res. Per\u00f2 vaig veure que ho feien amb tant entusiasme que vaig dir b\u00e9, endavant. I quan vaig assistir al musical va ser espl\u00e8ndid. Jo els vaig dir. \u201cNo t\u00e9 res a veure amb el meu llibre, per\u00f2 molt b\u00e9\u201d. I riu de gust. I tots riem amb ell en el colof\u00f3 d\u2019una hora que se’ns ha fet massa curta.<\/p>\n

Per acabar, l\u2019epitafi que li agradaria: \u201cHauria de ser Tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut!<\/em>\u201d<\/p>\n

Si et vas perdre la sessi\u00f3 del club de lectura, pots veure-la al\u00a0canal de YouTube d\u2019\u00d2mnium Eixample<\/a>.<\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t