{"id":354911,"date":"2022-11-21T13:26:57","date_gmt":"2022-11-21T12:26:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=354911"},"modified":"2022-11-24T12:40:58","modified_gmt":"2022-11-24T11:40:58","slug":"eixample-cronica-club-lectura-novembre-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-novembre-2022\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 17 de novembre de 2022"},"content":{"rendered":"\n

\u201cCosta agrair, demanar perd\u00f3, acceptar culpes, …\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

La darrera sessi\u00f3 de l\u2019any del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample ens va dur la Montse (\u201caix\u00ed em deien a casa. Montserrat nom\u00e9s quan em renyaven\u201d) Barderi i la seva darrera novel\u00b7la, La vida aut\u00e8ntica, a la llibreria Documenta. Els avatars dels seus tres protagonistes, Roxana Segarra, una editora d\u2019\u00e8xit, Oliver Bou, grass\u00f3 i autor d\u2019\u00e8xit d\u2019una nissaga polic\u00edaca, i Pere Romeu, un home ric que nom\u00e9s viu per Instagram i la imatge que vol transmetre, la van portar a constatar quant \u201ccosta agrair, demanar perd\u00f3 o acceptar culpes…\u201d<\/p>\n

D\u2019entrada, davant una audi\u00e8ncia molt atenta, la Montse Barderi es va quedar tota la iniciativa de la trobada perqu\u00e8 va voler fer un resum cronol\u00f2gic de la seva vida com a escriptora. Mitja hora de soliloqui que ens va interessar i divertir a trav\u00e9s d\u2019una exposici\u00f3 molt amena condu\u00efda a pas de charge<\/em>.<\/p>\n

\u201cDe petita escrivia molt. Ho feia per entendre el m\u00f3n, per ordenar-lo. Quan una cosa em feia massa mal havia d\u2019escriure-la per assimilar-la, per entendre-la. Despr\u00e9s, el 2007, vaig tenir la gosadia de presentar-me al Ramon Llull i vaig quedar finalista amb Perdre per guanyar<\/em> [\u201cNo el lleg\u00edssiu pas!\u201d, ens recomana]. Va ser del zero al res. La meva primera vegada. Al quedar finalista del Llull vaig tenir la sort que s\u2019interess\u00e9s per mi l\u2019editora que tinc, Gl\u00f2ria Gasch, una noia maca i una excel\u00b7lent persona. I ara fem cam\u00ed juntes.<\/p>\n

\u201cVaig comen\u00e7ar simplement perqu\u00e8 m\u2019agradava, pensava que podia fer-ho b\u00e9. I em preguntava: \u2018com puc saber si ho faig b\u00e9?\u2019. Per sortir de dubtes em vaig presentar al Ramon Llull. I aquella trucada, quan em van telefonar per dir-me que havia quedat finalista, la tinc molt guardada. Va ser molt impactant per a mi.\u201d<\/p>\n

Al cap d\u2019uns anys va escriure el segon llibre, Los arcos del agua<\/em>. \u201cUn llibre raro de nassos \u2014explica Montse\u2014 perqu\u00e8 no \u00e9s una novel\u00b7la hist\u00f2rica de sang i fetge. Per\u00f2 com que parlava de la construcci\u00f3 de l\u2019aq\u00fceducte de Seg\u00f2via es va fer molt fam\u00f3s a aquesta ciutat. En vaig vendre caixes senceres.\u201d<\/p>\n

\u201cAmb Cam\u00ed d\u2019anada i tornada<\/em> ja vaig comen\u00e7ar a anar b\u00e9 perqu\u00e8 ja tenia de nou la Gl\u00f2ria Gasch al meu abast despr\u00e9s d\u2019un temps de canvi d\u2019activitat. Us el recomano.\u201d Despr\u00e9s Dones \u00faniques<\/em>, La mem\u00f2ria de l\u2019aigua<\/em>… Un cam\u00ed ja segur per arribar a La vida aut\u00e8ntica<\/em>.<\/p>\n

L\u2019autora ens parla de ple del seu \u00faltim llibre: \u201cEl joc ha estat afegir intensitat emocional al Cyrano de Bergerac<\/em>, en el qual m\u2019inspiro pel tema de les cartes d\u2019amor escrites per enc\u00e0rrec. Els tres personatges estan plens de contradiccions, pors i manies. No s\u00f3n herois i el menys heroi \u00e9s el Pere Romeu, una mena de narcisista que viu nom\u00e9s per al seu gaudi exclusiu. I aprofitant aquest personatge, l\u2019autora vol deixar-ho clar: \u201cEl que hem d\u2019aprendre \u00e9s valorar la bellesa de la persona, la mateixa persona. No nom\u00e9s el seu aspecte exterior, el cas d\u2019en Pere, sin\u00f3 que cal que les persones parlin per comprendre-les m\u00e9s en el seu conjunt i afinar-ne la valoraci\u00f3, el cas de l\u2019Oriol.\u201d<\/p>\n

\u201cA m\u00e9s a m\u00e9s \u2014explica\u2014 la pand\u00e8mia em va anar molt b\u00e9 per donar veracitat a la hist\u00f2ria que explicava.\u201d<\/p>\n

I com pensar en el tema de les cartes d\u2019amor escrites per enc\u00e0rrec, una de les grans trobades de la novel\u00b7la? \u201cJo, d\u2019adolescent de l\u2019antic BUP, feia cartes d\u2019amor per a companys de classe que volien conquerir una determinada noia. El m\u00e9s bo \u00e9s que les noies que rebien la carta se m’adre\u00e7aven, \u201cmira qu\u00e8 m\u2019ha escrit aquest noi\u201d, i em demanaven que respongu\u00e9s. De fet em responia a mi mateixa i, per l\u2019\u00e8xit que vaig tenir, suposo que no ho devia fer tan malament.<\/p>\n

Per una banda ha quedat clara la import\u00e0ncia de les cartes com a element invasiu de la realitat, perqu\u00e8 la vida passa molt r\u00e0pida. Per l\u2019altra, l\u2019alternan\u00e7a en el llibre d\u2019un cap\u00edtol d\u2019acci\u00f3 seguit per un de reflexi\u00f3. \u201c\u00c9s el que faig a la meva vida\u201d, sentencia Montse Barderi.<\/p>\n

Si et vas perdre la sessi\u00f3 del club de lectura, pots veure-la al\u00a0canal de YouTube d\u2019\u00d2mnium Eixample<\/a><\/strong>.<\/p>\n