{"id":355068,"date":"2022-11-22T13:15:15","date_gmt":"2022-11-22T12:15:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=355068"},"modified":"2022-11-22T13:16:01","modified_gmt":"2022-11-22T12:16:01","slug":"alfred-bosch-toni-cruanyes-maite-salord-i-antoni-vives-finalistes-del-xxiiie-premi-joaquim-amat-piniella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/alfred-bosch-toni-cruanyes-maite-salord-i-antoni-vives-finalistes-del-xxiiie-premi-joaquim-amat-piniella\/","title":{"rendered":"Alfred Bosch, Toni Cruanyes, Maite Salord i Antoni Vives, finalistes del XXIII\u00e8 Premi Joaquim Amat-Piniella"},"content":{"rendered":"\n
Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-tresena edici\u00f3 s\u00f3n El temple dels pobres, d\u2019Alfred Bosch; La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes; El pa\u00eds de l\u2019altra riba, de Maite Salord; i Lli\u00e7\u00f3 d\u2019arquitectura, d\u2019Antoni Vives. La presentaci\u00f3 de les obres es far\u00e0 el 18 de gener de 2022, i l\u2019acte de lliurament tindr\u00e0 lloc el 22 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.<\/p>\n
Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al vint-i-tres\u00e8 Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament \u00d2mnium Bages-Moian\u00e8s i l\u2019Ajuntament de Manresa. El Premi est\u00e0 destinat a recon\u00e8ixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i t\u00e9 una dotaci\u00f3 econ\u00f2mica de 2.000 euros per a l\u2019obra guanyadora.<\/p>\n
La cerim\u00f2nia de lliurament tindr\u00e0 lloc a l\u2019Auditori de la Plana de l\u2019Om, el dia 22 de febrer de 2023, a les 19 h. Un mes abans, el 18 de gener, es far\u00e0 la presentaci\u00f3 de les obres finalistes en el marc d\u2019una tert\u00falia amb els autors, a la sala d\u2019actes del Centre Cultural del Casino.<\/p>\n
Les quatre obres finalistes de l\u2019Amat-Piniella 2023<\/strong><\/p>\n 1- El temple dels pobres<\/em>, d\u2019Alfred Bosch (Columna)<\/strong><\/p>\n El Jaume i la Lola s\u00f3n fills de treballadors de la Sagrada Fam\u00edlia. Quan s\u2019inauguren les escoles dins del recinte, formen part de la primera fornada de nens educats en aquella institutci\u00f3 de pedagogia moderna, sempre a l\u2019ombra del temple i amb el privilegi de conviure amb el gran Antoni Gaud\u00ed. Els nens van creixent i viuen amors, amistats i enemistats que s\u2019aniran solapant amb la construcci\u00f3 del temple i amb l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica del pa\u00eds.<\/p>\n Una novel\u00b7la emocionant que relata unes vides lligades a un dels monuments m\u00e9s importants de Catalunya i a unes circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques convulses.<\/p>\n 2- La Vall de la Llum<\/em>, de Toni Cruanyes (Destino)<\/strong><\/p>\n En aquest llibre, Toni Cruanyes recorda la vida del seu avi, que \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019un temps i un pa\u00eds. Un homenatge a una generaci\u00f3 d\u2019homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens. Una vida que abra\u00e7a bona part del segle XX.<\/p>\n Cruanyes s\u2019allunya, en aquesta obra narrada per ell mateix, de la seva faceta m\u00e9s period\u00edstica per oferir-nos un retrat \u00edntim, l\u00facid i prec\u00eds.\u00a0La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a trav\u00e9s de les viv\u00e8ncies amb qu\u00e8 una fam\u00edlia pagesa s\u2019obre pas en un m\u00f3n que es transforma molt de pressa. Un relat ver\u00eddic per\u00f2 escrit com una novel\u00b7la, amb un alt contingut dram\u00e0tic i evocador.<\/p>\n 3- El pa\u00eds de l\u2019altra riba<\/em>, de Maite Salord (Proa)<\/strong><\/p>\n Un avi\u00f3 alemany que ve de bombardejar la costa nord d\u2019\u00c0frica cau a l\u2019Illa de l\u2019Aire, al sud-est de Menorca. Alhora, a la ciutat d\u2019Alger, l\u2019Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat Fran\u00e7a fugint dels nazis, obren una sastreria. La visita d\u2019un elegant colon franc\u00e8s, Michel Bisset, que regenta el restaurant m\u00e9s lux\u00f3s de la capital algeriana, el Caf\u00e8 de Par\u00eds, els obre una esperan\u00e7a.<\/p>\n Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l\u2019Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l\u2019Eau, poblaci\u00f3 de la badia d\u2019Alger fundada i habitada per menorquins. Cinquanta anys m\u00e9s tard, als carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna, inicien una relaci\u00f3 amorosa en qu\u00e8 pesen els secrets i la mem\u00f2ria familiar de l\u2019una i de l\u2019altra. L\u2019encreuament de les dues hist\u00f2ries confegeix un tap\u00eds que mostra, entre violents episodis col\u00b7lectius, unes vides que s\u2019aferren a l\u2019amor i a la solidaritat.<\/p>\n 4- Lli\u00e7\u00f3 d\u2019arquitectura<\/em>, d\u2019Antoni Vives (Ensiola)<\/strong><\/p>\n Georg von Schnitzler va idear i va pagar el pavell\u00f3 alemany de l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Barcelona de 1929, conegut com a pavell\u00f3 Mies van der Rohe. Von Schnitzler era el m\u00e0xim dirigent del conglomerat qu\u00edmic IG Farben. La seva empresa produ\u00ed el gas Zyklon B, el gas d\u2019Auswitzch, el seu camp, on assassinaren m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones. A m\u00e9s de gasejar persones, Schnitzler comprava jueus i altres presoners a preu de saldo a les SS i els feia treballar fins a la mort en r\u00e8gim d\u2019esclavatge. Els presoners, esclaus, duraven quinze dies. Era m\u00e9s barat comprar-los i matar-los de gana i de fred mentre produ\u00efen que no pas gastar per alimentar-los.<\/p>\n Von Schnitzler i la seva muller, Lilly, van esdevenir pilars de la cultura alemanya dels anys trenta fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Antoni Vives ens convida a un sopar amb el matrimoni Schnitzler que situa Barcelona a l\u2019origen de la trag\u00e8dia nazi.<\/p>\n El jurat d\u2019enguany<\/strong><\/p>\n El jurat que decidir\u00e0 quina de les obres \u00e9s la guanyadora est\u00e0 format per:<\/p>\n .Lloren\u00e7 Capdevila, escriptor.<\/p>\n \u00b7Montserrat Caus, bibliotec\u00e0ria de la Biblioteca del Casino.<\/p>\n \u00b7Jordi Estrada, escriptor.<\/p>\n \u00b7Toni Mata, periodista de Regi\u00f37.<\/p>\n \u00b7Gen\u00eds Sinca, escriptor i periodista.<\/p>\n \u00b7Anna Vilajosana, periodista i presidenta d\u2019\u00d2mnium Bages-Moian\u00e8s.<\/p>\n Requisits de les obres finalistes<\/strong><\/p>\n \u00b7Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel\u00b7les, llibres de mem\u00f2ries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s\u2019han d\u2019haver publicat, en el cas d\u2019aquesta convocat\u00f2ria, entre l\u20191 de setembre del 2021 i el 31 d\u2019agost del 2022 (ambd\u00f3s inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.<\/p>\n Proc\u00e9s de selecci\u00f3<\/strong><\/p>\n Una comissi\u00f3 assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l\u2019organitzaci\u00f3 del Premi (Ajuntament de Manresa, \u00d2mnium Bages-Moian\u00e8s, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria, Associaci\u00f3 Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s\u2019adapten als requisits i n\u2019acaba triant les finalistes.<\/p>\n Hist\u00f2ria del premi<\/strong><\/p>\n L\u2019any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel\u00b7la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel\u00b7les hist\u00f2riques in\u00e8dites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.<\/p>\n El premi va n\u00e9ixer per iniciativa d\u2019\u00d2mnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l\u2019Ajuntament de Manresa i l\u2019editorial Columna.<\/p>\n Els guanyadors de les primeres sis convocat\u00f2ries van ser:<\/strong><\/p>\n 2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerd\u00e0.<\/p>\n 2002: Manuel Valls i NorbertoDelisio, per Caminar sobre gel.<\/p>\n 2003: Desert<\/p>\n 2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.<\/p>\n 2005: Desert<\/p>\n 2006: Agust\u00ed Segarra, per La ciutat en flames.<\/p>\n Diverses circumst\u00e0ncies (la baixa qualitat i quantitat d\u2019exemplars presentats en algunes de les convocat\u00f2ries, la retirada de l\u2019editorial i, per tant, de la dotaci\u00f3 i publicaci\u00f3 de l\u2019obra premiada) van anar deixant el premi en una situaci\u00f3 delicada fins a fer-lo inviable.<\/p>\n Tot i la decepci\u00f3 pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogu\u00e9s tenir continu\u00eftat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que t\u00e9 d\u2019homenatge a un manres\u00e0 que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si b\u00e9 es va considerar que calia sotmetre\u2019l a una radical reorientaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, a partir de l\u2019any 2006, el premi ha tingut com a objectiu recon\u00e8ixer p\u00fablicament una obra narrativa, novel\u00b7la o llibre de mem\u00f2ries, que reflecteixi una preocupaci\u00f3 social envers el m\u00f3n contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.<\/p>\n Des de l\u2019any 2019, a m\u00e9s, el premi t\u00e9 una dotaci\u00f3 de 2.000\u20ac.<\/p>\n Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els seg\u00fcents:<\/strong><\/p>\n 2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).<\/p>\n 2008: Joan Garrabou, per Confessi\u00f3 general (Proa).<\/p>\n 2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).<\/p>\n 2010: S\u00edlvia Alc\u00e0ntara, per Olor de col\u00f2nia (1984).<\/p>\n 2011: Jordi Punt\u00ed, per Maletes Perdudes (Emp\u00faries).<\/p>\n 2012: Jordi Estrada, per Rius paral\u00b7lels (L\u2019Alb\u00ed).<\/p>\n 2013: Rafel Nadal, per Quan \u00e9rem feli\u00e7os (Destino).<\/p>\n 2014: Monika Zgustova, per La nit de V\u00e0lia (Proa).<\/p>\n 2015: Pep Coll, per Dos ta\u00fcts negres i dos de blancs (Proa)<\/p>\n 2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Emp\u00faries)<\/p>\n 2017: Mart\u00ed Dom\u00ednguez, per La sega (Proa)<\/p>\n 2018: Ramon Solsona, per All\u00f2 que va passar a Card\u00f3s (Proa)<\/p>\n 2019: Joan-Llu\u00eds Llu\u00eds, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)<\/p>\n 2020: Marta Mar\u00edn-D\u00f2mine, per Fugir era el m\u00e9s bell que ten\u00edem (Club Editor)<\/p>\n 2021: \u00c0lvar Valls, Entre l\u2019infern i la gl\u00f2ria (1984)<\/p>\n 2022: Vicen\u00e7 Villatoro, La casa dels avis (Proa)<\/p>\n Concurs Amat-Piniella 2023 a la Biblioteca del Casino<\/strong><\/p>\n Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, nom\u00e9s cal que es resolguin quatre preguntes, una per a cadascuna de les obres finalistes, i dipositar una butlleta amb les respostes a l\u2019urna que hi haur\u00e0 a la biblioteca. El termini de participaci\u00f3 es tanca el dia 11 de febrer de 2023.<\/p>\n El nom del guanyador\/a es donar\u00e0 a con\u00e8ixer en el transcurs de l\u2019acte de lliurament del Premi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-tresena edici\u00f3 s\u00f3n El temple dels pobres, d\u2019Alfred Bosch; La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes; El pa\u00eds de l\u2019altra riba, de […]<\/p>\n","protected":false},"author":151,"featured_media":355095,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[5436,5438,5437],"post_headquarter":[1760],"post_project":[],"class_list":["post-355068","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-alfred-bosch","tag-maite-salord-i-antoni-vives","tag-toni-cruanyes","post_headquarter-bages-moianes"],"acf":[],"yoast_head":"\n