{"id":360435,"date":"2023-01-25T10:58:44","date_gmt":"2023-01-25T09:58:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=360435"},"modified":"2023-01-25T10:58:47","modified_gmt":"2023-01-25T09:58:47","slug":"eixample-cronica-club-lectura-gener-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-gener-2023\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 19 de gener de 2022"},"content":{"rendered":"\n

\u201cFrancisco va ser un clic\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

Francisco \u00e9s el gran personatge d\u2019Estimada Mirta\u00a0<\/em> i el model\u00a0 que ha inspirat la, fins ara, tercera novel\u00b7la de Maria Escalas. \u201cPer a mi con\u00e8ixer el Francisco aut\u00e8ntic i la seva hist\u00f2ria va ser un clic\u201d, va assegurar l\u2019autora en la primera sessi\u00f3 de l\u2019any 2023 del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample, que va tenir lloc el 19 de gener a la Llibreria Byron.<\/p>\n

Com es\u00a0 va generar aquest clic? Explica Escalas: \u201cEl llibre va sorgir d\u2019un sopar a Mallorca un estiu a casa dels meus pares. Hi va assistir un cos\u00ed del meu pare acompanyat d\u2019un cos\u00ed seu. Aquest era el Francisco, que havia emigrat a l\u2019Argentina als divuit anys i ara en tenia vuitanta-vuit. Va explicar coses apassionants de la seva vida amb un catal\u00e0 que tenia un accent argent\u00ed delici\u00f3s, Me\u2019n vaig enamorar i vaig aconseguir que acced\u00eds a sopar amb mi perqu\u00e8 m\u2019expliqu\u00e9s m\u00e9s detalls d\u2019aquells setanta anys passats a aquell pa\u00eds sud-americ\u00e0\u201d.<\/p>\n

\u201cEn el sopar em va donar carta blanca perqu\u00e8 aprofit\u00e9s el que volgu\u00e9s del que havia narrat, entre altres coses que havia tingut una f\u00e0brica d\u2019armes. I aix\u00f2 ja va ser definitiu pel clic. Per\u00f2, no m\u2019ho esperava, em va justificar, en certa manera, els crims que les successives dictadures, especialment la de Varela, havien com\u00e9s i aix\u00f2 em va deixar de pedra. El Francisco creia que la situaci\u00f3 no havia sigut tan greu com l\u2019havien plantejat en aquell moment els que va anomenar enemics exteriors. I jo em preguntava com podia ser que una persona culta i sensible pogu\u00e9s ser tan cec davant el que passava en la dictadura de Varela?<\/p>\n

\u201cVaig estudiar la hist\u00f2ria d\u2019Argentina. Com havia pogut passar tot all\u00f2? Persecucions, desapareguts, robatori de nadons, \u00fas indiscriminat de la tortura… Em vaig adonar que el nostre benestar se sustenta sobre grans capes d’injust\u00edcies i, tot i aix\u00ed, continuem vivint i no aturem el m\u00f3n. Si no fos aix\u00ed, no existirien o no haurien existit els conflictes d\u2019Ucra\u00efna, Afganistan, S\u00edria, Palestina…\u201d<\/p>\n

Aquell clic va ser tan gran que va estar a punt de deixar a mitges el llibre Sara i els silencis que estava escrivint aquells dies. I explica: \u201cSi vaig continuar era perqu\u00e8 tenia la certesa que tenia entre mans una cosa molt gran i que quan\u00a0 m\u00e9s tard\u00e9s a escriure-ho, millor ho escriuria\u201d. La hist\u00f2ria del Francisco li va servir per tirar endavant Estimada Mirta, una ficci\u00f3 amb moltes an\u00e8cdotes basades en la realitat argentina, especialment dels anys setanta tot i que la novel\u00b7la comen\u00e7a el 1947.<\/p>\n

L\u2019autora explica: \u201cPer documentar-me m\u2019he entrevistat, per exemple, amb persones que han estat torturades a Xile, Argentina, al Pa\u00eds Basc i fins i tot, a la comissaria de Via Laietana, a Barcelona. Es tracta de gent que ha patit abusos policials. Quan a la novel\u00b7la descric els tumults de les manifestacions que es varen produir a la Universitat de Buenos Aires, m\u2019estic basant en realitat i en les meves sensacions el dia dels fets de l\u20191 d\u2019octubre a Catalunya.\u201d<\/p>\n

L\u2019argument transcorre a l\u2019entorn de dues narracions, una en primera persona que \u00e9s la veu del Francisco, que li escriu una llarga carta a la filla i, l\u2019altra, un narrador general.<\/p>\n

Explica la novel\u00b7lista: \u201cJo volia que Francisco express\u00e9s el seu penediment i per aix\u00f2 vaig fer un relat en primera persona. El narrador general en canvi, em serveix per explicar els fets. La intenci\u00f3 era tamb\u00e9 proporcionar al lector la possibilitat que nom\u00e9s llegint seguits tots els fragments que van apareixent de la carta de Francisco tingu\u00e9s un resum de les accions m\u00e9s importants.\u201d<\/p>\n

\u201cRealment aquest llibre l\u2019he fet amb el cap molt clar, tot i que s\u00f3c apassionada i visceral\u201d, conclou.<\/p>\n