El premi, convocat per \u00d2mnium Bages-Moian\u00e8s i l\u2019Ajuntament de Manresa, vol recon\u00e8ixer la millor obra narrativa de tem\u00e0tica social contempor\u00e0nia publicada la temporada passada. L\u2019acte de lliurament, que tindr\u00e0 lloc el 22 de febrer, comptar\u00e0 amb una actuaci\u00f3 del pallasso Marcel Gros. L\u2019escriptora Maite Salord rebr\u00e0 els 2.000\u20ac i l\u2019estatueta creada per Ramon Oms.<\/p>\n
L\u2019obra El pa\u00eds de l\u2019altra riba (Proa, 2022), de Maite Salord, ha resultat guanyadora de la vint-i-tresena convocat\u00f2ria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra ja publicada. El premi l\u2019organitzen \u00d2mnium Bages-Moian\u00e8s i l\u2019Ajuntament de Manresa, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l\u2019Associaci\u00f3 Misteriosa Llum i l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa.<\/p>\n
L\u2019acte de lliurament, obert a tothom, ser\u00e0 el 22 de febrer, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l\u2019Auditori de la Plana de l\u2019Om de Manresa. El lliurament del guard\u00f3 ser\u00e0 precedit per una intervenci\u00f3 del pallasso Marcel Gros, que ha preparat la seva actuaci\u00f3 a partir de fragments de les obres finalistes d\u2019enguany.<\/p>\n
L\u2019escriptora de Ciutadella s\u2019endur\u00e0 els 2.000 euros del premi i l\u2019estatueta del reconegut escultor manres\u00e0 Ramon Oms. El jurat (format per Lloren\u00e7 Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Gen\u00eds Sinca i Anna Vilajosana) ha triat l\u2019obra de Salord, El pa\u00eds de l\u2019altra riba, entre les quatre finalistes d\u2019enguany, entre les quals, a m\u00e9s de la guanyadora, hi havia El temple dels pobres, d\u2019Alfred Bosch; La vall de la llum, de Toni Cruanyes; i Lli\u00e7\u00f3 d\u2019arquitectura, d\u2019Antoni Vives.<\/p>\n
L\u2019acte es podr\u00e0 seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.<\/p>\n
Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) \u00e9s escriptora, professora de secund\u00e0ria i membre de l\u2019Institut Menorqu\u00ed d\u2019Estudis. Del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, que va presidir del 2015 al 2017. Amb la novel\u00b7la La mort de l\u2019\u00e0nima (2007) va ser finalista del premi Sant Jordi. Ha conreat la tem\u00e0tica social vinculada a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia en altres obres, com ara L\u2019al\u00e8 de les cendres (2014), que recull el testimoni dels ven\u00e7uts el 1939 a les Illes Balears. Tamb\u00e9 ha conreat la narrativa juvenil amb obres com Omplir la nit (premi Contarella de literatura juvenil 2003) o Mar de boira (premi ciutat d\u2019Olot de novel\u00b7la juvenil, 2004). El pa\u00eds de l\u2019altra riba ja va rebre el premi Proa de novel\u00b7la el 2022.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El pa\u00eds de l\u2019altra riba<\/strong><\/em><\/p>\n \u00c9s un text ambici\u00f3s i po\u00e8tic que vol ser una reflexi\u00f3 sobre els conflictes, personals i col\u00b7lectius, del segle XX, aix\u00ed com sobre la desmem\u00f2ria hist\u00f2rica, la identitat o l\u2019atzar. El relat presenta tres trames paral\u00b7leles i allunyades en el temps i en l\u2019espai, que acabaran tenint una relaci\u00f3: la d\u2019un aviador alemany que mor a Menorca durant la Segona Guerra Mundial, la d\u2019un jueu que s\u2019estableix el 1943 a Alger fugint de la barb\u00e0rie nazi i la relaci\u00f3 amorosa entre la Marta (menorquina) i la Hanna (alemanya) durant les mobilitzacions contra la guerra de l\u2019Iraq. A m\u00e9s, la novel\u00b7la retrata la vida, els costums i, fins i tot, la llengua dels menorquins que van viure a Alg\u00e8ria fins que van haver de deixar el pa\u00eds entre 1954 (quan va comen\u00e7ar a actuar el revolucionari Front Nacional d\u2019Alliberament) i el 1962 (en qu\u00e8 es va declarar la independ\u00e8ncia).<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L\u2019any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel\u00b7la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel\u00b7les hist\u00f2riques in\u00e8dites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, per\u00f2, el Premi t\u00e9 com a objectiu recon\u00e8ixer p\u00fablicament una obra narrativa, novel\u00b7la o llibre de mem\u00f2ries, que reflecteixi una preocupaci\u00f3 social envers el m\u00f3n contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s\u2019adequa als requisits tem\u00e0tic i ling\u00fc\u00edstic esmentats i es cregui la m\u00e9s reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i hist\u00f2ric.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Palmar\u00e8s<\/strong><\/p>\n 2001: Rafael Vallbona, La comuna de Puigcerd\u00e0, Columna.<\/p>\n 2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, Caminar sobre gel, Columna.<\/p>\n 2003: Desert<\/p>\n 2004: Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell, Columna.<\/p>\n 2005: Desert<\/p>\n 2006: Agust\u00ed Segarra, La ciutat en flames. Columna<\/p>\n \u00a0<\/p>\n 2008: Joan Garrabou, Confessi\u00f3 general, Proa<\/p>\n 2009: Jordi Coca, La noia del ball, Proa<\/p>\n 2010: S\u00edlvia Alc\u00e1ntara, Olor de col\u00f2nia, 1984<\/p>\n 2011: Jordi Punt\u00ed, Maletes perdudes, Emp\u00faries<\/p>\n 2012: Jordi Estrada, Rius paral\u00b7lels, L\u2019Alb\u00ed<\/p>\n 2013: Rafael Nadal, Quan \u00e9rem feli\u00e7os, Destino<\/p>\n 2014: Monika Zgustova, La nit de V\u00e0lia, Proa<\/p>\n 2015: Pep Coll, Dos ta\u00fcts negres i dos de blancs, Proa<\/p>\n 2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Emp\u00faries<\/p>\n 2017: Mart\u00ed Dom\u00ednguez, La sega, Proa<\/p>\n 2018: Ramon Solsona, All\u00f2 que va passar a Card\u00f3s, Proa<\/p>\n 2019: Joan-Llu\u00eds Llu\u00eds, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa<\/p>\n 2020: Marta Mar\u00edn-D\u00f2mine, Fugir era el m\u00e9s bell que ten\u00edem, Club Editor<\/p>\n 2021: \u00c0lvar Valls, Entre l\u2019infern i la gl\u00f2ria, 1984<\/p>\n 2022: Vicen\u00e7 Villatoro, La casa dels avis, Proa<\/p>\n 2023: Maite Salord, El pa\u00eds de l\u2019altra riba, Proa<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Nota biogr\u00e0fica de Joaquim Amat-Piniella<\/strong><\/p>\n Joaquim Amat-Piniella va n\u00e9ixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, m\u00e8rit que es deu sobretot a la impressionant novel\u00b7la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la l\u00ednia de la novel\u00b7la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentraci\u00f3 de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida pol\u00edtica i cultural del Bages. Col\u00b7laborador del diari El Dia, public\u00e0 un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluit\u00e0 en el b\u00e0ndol republic\u00e0 i l\u2019any 1939, com tants altres ven\u00e7uts, hagu\u00e9 d\u2019exiliar-se. Inici\u00e0 aleshores un llarg periple que el port\u00e0, el 1941, al camp d\u2019extermini autr\u00edac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal\u00b7lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castell\u00e0, i l\u2019any seg\u00fcent en catal\u00e0). Llevat d\u2019El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel\u00b7l\u00edstica d\u2019Amat-Piniella \u2013Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)\u2014 est\u00e0 poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s\u2019inspiren en l\u2019experi\u00e8ncia viscuda per l\u2019autor. Durant la seva estada al camp, va escriure tamb\u00e9 una s\u00e8rie de poemes que van ser recollits i publicats, l\u2019any 1999, amb el t\u00edtol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, esc\u00e8ptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s\u2019havia format, s\u2019an\u00e0 sumint cada vegada m\u00e9s en ell mateix fins a desapar\u00e8ixer de la vida p\u00fablica. Va morir a Barcelona el 1974.<\/p>\n A causa de la celebraci\u00f3, el 2013, del centenari del naixement d\u2019Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l\u2019autor, i se\u2019n van publicar algunes d\u2019in\u00e8dites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel\u00b7la La clau de volta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El premi, convocat per \u00d2mnium Bages-Moian\u00e8s i l\u2019Ajuntament de Manresa, vol recon\u00e8ixer la millor obra narrativa de tem\u00e0tica social contempor\u00e0nia publicada la temporada passada. L\u2019acte de lliurament, que tindr\u00e0 lloc […]<\/p>\n","protected":false},"author":151,"featured_media":363345,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[5491,332],"post_headquarter":[1760],"post_project":[],"class_list":["post-363331","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-maite-salord","tag-premi-amat-piniella","post_headquarter-bages-moianes"],"acf":[],"yoast_head":"\n
La guanyadora<\/strong><\/p>\n
El jurat del premi Amat-Piniella ha destacat, en aquesta novel\u00b7la, l\u2019ambici\u00f3 liter\u00e0ria i la reflexi\u00f3 sobre els conflictes del segle XX, aix\u00ed com sobre la desmem\u00f2ria hist\u00f2rica o la identitat, i tamb\u00e9 el record dels menorquins que, mantenint la llengua pr\u00f2pia, van poblar Alg\u00e8ria fins als anys cinquanta.<\/p>\n
Hist\u00f2ria del premi<\/strong><\/p>\n
Una comissi\u00f3 assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del m\u00f3n cultural manres\u00e0, fa el proc\u00e9s de selecci\u00f3 de les obres finalistes. Despr\u00e9s, un jurat especialitzat tria l\u2019obra guanyadora.<\/p>\n
Primera etapa (obra in\u00e8dita):<\/strong><\/p>\n
Segona etapa (obra publicada):<\/strong><\/p>\n
2007: Antoni Pladevall, Terres de lloguer, Columna<\/p>\n