{"id":364683,"date":"2023-03-02T11:40:15","date_gmt":"2023-03-02T10:40:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=364683"},"modified":"2023-03-22T14:59:10","modified_gmt":"2023-03-22T13:59:10","slug":"eixample-cronica-club-lectura-febrer-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-febrer-2023\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 16 de febrer de 2023"},"content":{"rendered":"\n

\u201cLes fronteres s\u00f3n sempre una invenci\u00f3 humana\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

\u201cContra all\u00f2 que sol pensar la gent, i contra all\u00f2 que els estats volen que pensem, les fronteres s\u00f3n sempre una invenci\u00f3 humana i ni tan sols aquelles m\u00e9s aparentment naturals no ho s\u00f3n, de naturals.\u201d<\/p>\n

Aquesta frase obre la introducci\u00f3 (Aquelles l\u00ednies que alg\u00fa ha dibuixat sobre un mapa<\/em>) del llibre Fronteres<\/em> (2022) que el seu autor, Vicent Partal, va presentar a la darrera sessi\u00f3 del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample, que es va fer a la llibreria Documenta.<\/p>\n

Molta gent i molta expectaci\u00f3 per sentir Partal, de qui m\u00e9s gent del que ell es pensa llegeix cada dia l\u2019editorial que publica a Vila Web, el portal que dirigeix. Perqu\u00e8, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019una \u00e0mplia cultura, i del seu inter\u00e8s i voluntat per a la independ\u00e8ncia de Catalunya, el periodista i escriptor de B\u00e9tera (Camp de T\u00faria) traspua en els seus escrits un clar optimisme de cara al futur del Proc\u00e9s. I aix\u00f2 \u00e9s impagable en temps convulsos.<\/p>\n

En un viatge fascinant tot resseguint les traces d\u2019aquestes l\u00ednies dibuixades sobre els mapes, en el llibre Fronteres Vicent Partal ens porta a Belfast, Moscou, Sarajevo, Hong Kong, V\u00edlnius i Jerusalem per citar-ne nom\u00e9s sis. Per\u00f2 s\u00f3n 37 cap\u00edtols, 37 viatges, en els quals assistirem, entre d\u2019altres, a l\u2019esmicolament de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, als estralls de la guerra dels Balcans, al naixement de rep\u00fabliques i al renaixement de lleng\u00fces oficialment extingides. Un recorregut fascinant per les fronteres del m\u00f3n que l\u2019escriptor ens va ampliar en certs cap\u00edtols m\u00e9s aclaridors, m\u00e9s punyents i, fins i tot, m\u00e9s commovedors.<\/p>\n

I mentre ens fa viatjar, el periodista no perd el nord del llibre tal com va recollint en l\u2019extensa introducci\u00f3. \u201cSi tradicionalment la frontera ha fabricat l\u2019estat i l\u2019estat ha estat l\u2019eina privilegiada de les relacions internacionals, ara, a final del segle XX i sobretot a comen\u00e7ament del XXI, l\u2019estat ja no \u00e9s l\u2019\u00fanica eina possible ni \u00e9s tan clar que siga la millor. I, tot i continuar existint, es desvincula de la frontera pels interessos econ\u00f2mics, vist que ja pesen m\u00e9s que cap pretensi\u00f3 pol\u00edtica nacional.\u201d<\/p>\n

I tamb\u00e9: \u201cLa naci\u00f3 \u00e9s una cosa distinta de l\u2019estat, \u00e9s un \u00e0mbit d\u2019identificaci\u00f3 col\u00b7lectiva i un motor de conviv\u00e8ncia, que no necess\u00e0riament encaixa amb les l\u00ednies que alg\u00fa ha dibuixat sobre un mapa.\u201d 0: \u201cUna naci\u00f3, sobretot \u00e9s la voluntat pol\u00edtica de ser-ho, i que aquesta \u00e9s una voluntat expressada per un cos consistent de ciutadans en un moment concret de la hist\u00f2ria.\u201d<\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed a parlar del Proc\u00e9s, un petit salt. I d\u2019aqu\u00ed a acusar la classe pol\u00edtica d\u2019estar m\u00e9s per als seus interessos de partit que no pas per al m\u00e9s del 50% dels ciutadans del que he parlat, un altre salt.
Partal ho t\u00e9 clar: l\u2019independentisme t\u00e9 la seva for\u00e7a en la base, en el poble i del poble ha de sorgir la for\u00e7a per reprendre l\u2019acci\u00f3 del Proc\u00e9s. \u201cL\u2019historiador Josep Fontana es preguntava com, en la manifestaci\u00f3 de l\u201911 de Setembre del 1977 a Barcelona, s\u2019havien aplegat un mili\u00f3 de persones al carrer? Pr\u00e0cticament no hi havia organitzacions pol\u00edtiques que ho fessin possible. Igual que en la enorme manifestaci\u00f3 del 2012. Ja hi havia un caldo de cultiu\u201d.<\/p>\n

El periodista va desgranant el cam\u00ed: \u201cDel 2012 al 2015, la principal novetat \u00e9s que el gruix de votants de CiU i del PSC es van fer independentistes. L\u20191 d\u2019Octubre, el poble tenia el poder pol\u00edtic a les mans. Despr\u00e9s aix\u00f2 ha anat malament perqu\u00e8 els pol\u00edtics s\u2019ho han carregat. Han tornat al jo, jo, jo de sempre.\u201d
Actualment hi ha un exc\u00e9s de pessimisme respecte a la situaci\u00f3 de l\u2019independentisme, opina Partal, i afegeix: \u201c\u00c9s obvi que els \u00faltims anys hi ha coses que s\u2019han fet malament, sobretot per part dels pol\u00edtics. Per\u00f2 veig que hi ha un cam\u00ed molt clar, ben tra\u00e7at, que va funcionant.\u201d A parer seu el que es fa molt b\u00e9 \u00e9s l\u2019aspecte judicial internacional del Proc\u00e9s.<\/p>\n

I acaba: \u201cHem d\u2019anar a una insubordinaci\u00f3 general com a minoria nacional. Si els partits pol\u00edtics ens segueixen, b\u00e9. I si no ens segueixen, ja ho faran.\u201d<\/p>\n

Optimisme encomanad\u00eds fins al final.<\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t