{"id":369129,"date":"2023-04-18T15:04:18","date_gmt":"2023-04-18T13:04:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=369129"},"modified":"2023-04-18T15:04:25","modified_gmt":"2023-04-18T13:04:25","slug":"xavier-gonzalez-costa-toca-el-cor-ducraina-amb-un-llencol-blanc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/xavier-gonzalez-costa-toca-el-cor-ducraina-amb-un-llencol-blanc\/","title":{"rendered":"Xavier Gonz\u00e0lez-Costa toca el cor d\u2019Ucra\u00efna amb Un llen\u00e7ol blanc"},"content":{"rendered":"\n

El llibre Un llen\u00e7ol blanc. Dietari po\u00e8tic frustrat de la guerra a Ucra\u00efna, de Xavier Gonz\u00e0lez-Costa, s\u2019ha presentat a Berga, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic, el propassat dissabte 15 d\u2019abril.<\/strong><\/p>\n

L\u2019acte va ser condu\u00eft per la coneguda Gemma Puig<\/strong>, meteor\u00f2loga de TV3 i Catalunya R\u00e0dio.<\/p>\n

Hi van participar, a m\u00e9s de l\u2019autor, i de Jaume Huch<\/strong>, editor de L\u2019Alb\u00ed, Gabriel Prat<\/strong>, president de la Fundaci\u00f3 Santa Clara de Manresa, i Zoryana Sokhatska<\/strong> i Eugeni Zokhatskyy<\/strong>, m\u00fasics ucra\u00efnesos, profesors del Conservatori dels Pirineus.<\/p>\n

Hi van intervenir tamb\u00e9 el periodista Manel Al\u00edas<\/strong>, prologuista del llibre, i Sor Luc\u00eda Caram<\/strong>, que dirigeix la Fundaci\u00f3 del Convent de Santa Clara, a la qual es destinaran els drets d\u2019autor de l\u2019obra per a l’acollida de fam\u00edlies que han hagut de fugir de la guerra a Ucra\u00efna.<\/p>\n

Si com diu un dels poemes del llibre, i que la conductora de l\u2019acte, va voler subratllar durant la seva intervenci\u00f3, \u201cla poesia \u00e9s fer pessigolles amb paraules\u201d, la presentaci\u00f3 i el recital d\u2019Un llen\u00e7ol blanc d\u2019aquest cap de setmana a Berga va anar encara m\u00e9s enll\u00e0, arribant a tocar el cor d\u2019Ucra\u00efna.<\/p>\n

En un format diferent a l\u2019utilitzat fins ara, Un llen\u00e7ol blanc es va presentar finalment a Berga, combinant la poesia visceral, alhora que compromesa, de Xavier Gonz\u00e0lez-Costa amb l\u2019emoci\u00f3 transmesa per la m\u00fasica de Zoryana Sokhatska i Eugeni Zokhatskyy, la violinista i el pianista i director d\u2019orquestra ucra\u00efnesos que van acompanyar l\u2019autor amb el seu art i el seu testimoniatge.<\/p>\n


D\u2019un retrobament a una intenci\u00f3 frustrada<\/strong><\/p>\n

En la seva exposici\u00f3, Xavier Gonz\u00e0lez-Costa va detallar l\u2019origen i la causa d\u2019aquest dietari po\u00e8tic de la guerra a Ucra\u00efna, que \u201cva n\u00e9ixer com un exercici de retrobament amb la poesia que feia m\u00e9s de deu anys que no conreava, en coincidir en el temps el primer dia de la resta de la meva vida, despr\u00e9s de trenta-cinc anys treballant a la mateixa empresa, amb la invasi\u00f3 russa, el 24 de febrer de l\u2019any passat\u201d.\u00a0<\/p>\n

Aquest xoc d\u2019emocions va ser el desencadenant d\u2019un seguit de poemes \u201cescrits cada dia, dia a dia, a la nit i tal com raja\u201d, que l\u2019autor pensava acabar amb el final de la guerra, per\u00f2 que, en veure que no arribava i que encara podia durar molt de temps, va decidir tancar el dia de Sant Joan, quatre mesos justos despr\u00e9s d\u2019haver-lo comen\u00e7at, ja que com ell mateix va escriure \u201cel pou dels meus versos s\u2019eixuga i les paraules es filtren i desapareixen entre el llot d\u2019aquest fons tan llefisc\u00f3s on tothom mou peus i mans per no enfonsar-se [\u2026] He perdut, i aix\u00ed ho constato\u201d.<\/p>\n


Uns versos que retornen els moments m\u00e9s dolorosos<\/strong><\/p>\n

Zoryana Sokhatska, que viu a Catalunya des de fa vint anys i que actualment \u00e9s professora del Conservatori dels Pirineus i de les Escoles de M\u00fasica de La Seu d\u2019Urgell i de Cardona \u2013a m\u00e9s de tocar a l\u2019Orquestra del Cad\u00ed que dirigeix el seu marit, l\u2019Eugeni Zokhatskyy\u2013, va explicar que les primeres setmanes de la guerra van ser extremadament dif\u00edcils \u201cpel que veies, i no et podies creure, que estava passant al nostre pa\u00eds, i perqu\u00e8 paties pels familiars i amics que encara hi ten\u00edem i pels quals vam fer tot el que vam poder per poder-los treure d\u2019all\u00e0, malgrat que ho haguessin de deixar tot enrere, sense saber si hi podran tornar mai m\u00e9s\u201d.\u00a0<\/p>\n

Parlant del llibre, va confessar que \u201cquan el vaig comen\u00e7ar a llegir, vaig haver de deixar-lo, perqu\u00e8 els seus versos em van retornar a aquells moments tan dolorosos\u201d. Va acabar agraint a l\u2019autor i a l\u2019editor haver publicat una obra com aquesta, \u201ctan carregada de sentiment com de veritat, per l\u2019acompanyament que ens dona i pel testimoni que deixa a les generacions futures perqu\u00e8 una barbaritat com aquesta que el nostre pa\u00eds est\u00e0 patint no es torni a repetir mai m\u00e9s\u201d.\u00a0<\/p>\n

Un pensament \u2013aquest darrer\u2013 que lligava amb les paraules d\u2019Ivan S\u00e0nchez al principi de l\u2019acte, quan va dir que Un llen\u00e7ol blanc agafar\u00e0 encara m\u00e9s valor amb els anys, ja que com Miguel Hern\u00e1ndez o altres poetes que han escrit de la guerra i des de la guerra, el seu llegat \u00e9s hist\u00f2ria i una lli\u00e7\u00f3 imprescindible per evitar repetir els mateixos errors\u201d.<\/p>\n

\u00c9s per aquest motiu que \u2013va afegir Jaume Huch\u2013 L\u2019Alb\u00ed va creure en aquest projecte des de la primera lectura de l\u2019original, \u201cperqu\u00e8 combina poesia i narraci\u00f3, remou consci\u00e8ncies i ens ha retornat la l\u00edrica punyent i descarnada, alhora que emocional i compromesa de Xavier Gonz\u00e0lez-Costa\u201d.<\/p>\n


Un llibre solidari amb col\u00b7laboradors molt especials<\/strong><\/p>\n

Durant la conversa, el poeta bergued\u00e0 va argumentar que havia decidit donar els drets d\u2019autor de l\u2019obra, ja que considerava que, per simb\u00f2lics que fossin, ell no es podia \u201clucrar amb un treball edificat sobre una crisi humanit\u00e0ria com aquesta, en el qual moltes persones hi estaven participant desinteressadament\u201d, referint-se al programa \u201830 minuts\u2019, que ha cedit les imatges de la coberta, i a l\u2019autor del pr\u00f2leg, Manel Al\u00edas Tort, el periodista de TV3 i Catalunya R\u00e0dio recentment reconegut amb el Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, el Muriel Casals de Comunicaci\u00f3 que atorga \u00d2mnium Cultural i el de Periodista de l\u2019Any de la delegaci\u00f3 de la Catalunya Central del Col\u00b7legi de Periodistes, entre altres, pel seu humanisme en la cobertura de la guerra a Ucra\u00efna, i que acaba d\u2019estrenar Parem l\u2019antena, un nou programa en format podcast de la r\u00e0dio p\u00fablica de Catalunya.<\/p>\n

En aquest sentit, Gabriel Prat va agrair a l’autor que hagi canalitzat aquest donatiu a trav\u00e9s de la Fundaci\u00f3 que ell presideix i que dirigeix Sor Luc\u00eda Caram, ja que \u00e9s gr\u00e0cies a aportacions com la seva que \u201cs\u2019han pogut enviar vuitanta ambul\u00e0ncies a la zona de conflicte, acollir fam\u00edlies i ferits que han hagut de fugir de la guerra o afrontar la construcci\u00f3 de l\u2019hospital de campanya que ara s\u2019hi est\u00e0 comen\u00e7ant\u201d.<\/p>\n\n\n\n