Francesca Satorra, la remeiera i llevadora barcelonina que, el segle XIV, volia ser metgessa i cirurgiana va protagonitzar la darrera trobada del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample a la llibreria Documenta. Laia Perearnau, l\u2019autora de Francesca de Barcelona, premi N\u00e8stor Luj\u00e1n de novel\u00b7la hist\u00f2rica, va fer una llarga capbussada en les hist\u00f2ries, reals i novel\u00b7lades, d\u2019aquesta hero\u00efna de la Hist\u00f2ria de la ciutat.
Com va sorgir tot plegat?<\/p>\n
Explica l\u2019autora: \u201cDurant la pand\u00e8mia vaig tenir temps suficient per a meditar. He estudiat Hist\u00f2ria i volia fer una novel\u00b7la amb una dona de protagonista i durant el segle XIV. Vaig trobar el cas d\u2019una dona molt interessant en un llibre de Teresa Vinyoles (Les barcelonines a les darreries de l\u2019Edat Mitjana), que la descrivia com \u201cuna dona molt popular per exercir la medicina i la cirurgia\u201d. Era la Francesca Satorra que va ser multada dues vegades, la segona pel rei Joan I, per exercir de metgessa. Per\u00f2, tot d\u2019una, el 1394 el rei li va atorgar la llic\u00e8ncia. Aquest canvi em va encuriosir i vaig decidir que seria la meva protagonista. Pr\u00e0cticament no hi havia informaci\u00f3, per\u00f2 vaig descobrir que la Francesca havia ajudat la reina a parir i aix\u00f2 li va permetre obtenir la llic\u00e8ncia per treballar de metgessa.\u201d<\/p>\n
I continua: \u201cTot el que trobeu al llibre ho he tret de documents de l\u2019\u00e8poca. En aquell temps, les dones tenien moltes limitacions, entre les quals la d\u2019exercir la medicina.\u201d Per\u00f2 ella s\u2019imaginava la Francesca com una dona molt lluitadora i la va voler relacionar amb la comunitat jueva, diposit\u00e0ria de la saviesa en mat\u00e8ria de medicina.<\/p>\n
En aquest sentit, al llibre, hi ha un intercanvi entre el jueu Astruc Benevist i Francesca. Ell li ensenya els grans llibres de medicina i ella el poder de les plantes i la saviesa ancestral.<\/p>\n
Afirma Perearnau: \u201cVolia retratar la simbiosi entre aquesta saviesa antiga i la ci\u00e8ncia que arriba a Europa per mitj\u00e0 dels \u00e0rabs i de la qual els jueus s\u00f3n dipositaris. S\u00f3n ells qui permeten l\u2019acc\u00e9s a la cultura, als cl\u00e0ssics grecs i llatins que ens arriben, mitjan\u00e7ant les traduccions \u00e0rabs, per accedir a la ci\u00e8ncia i al coneixement. Si Francesca havia de descobrir-la, de qui millor que dels jueus, que tamb\u00e9 viuen marginats, tancats al call i amb un antisemitisme brutal. Els escrits que apareixen al llibre els he trobats en inventaris d\u2019\u00e8poca.\u201d<\/p>\n
El llibre est\u00e0 \u201ccarregat de ficci\u00f3\u201d, per\u00f2 la majoria de personatges que hi surten s\u00f3n reals. Perearnau remarca que, com a historiadora, l\u2019interessen molt les hist\u00f2ries de la vida quotidiana i com a guionista admet que \u00e9s un llibre molt visual i cinematogr\u00e0fic. \u201cM\u2019agrada escriure com si es tract\u00e9s d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula, fer imatges mentals.\u201d<\/p>\n
L\u2019escriptora precisa: \u201cQuan em vaig imaginar la novel\u00b7la, vaig buscar dos aspectes \u00e0lgids en la hist\u00f2ria de la ciutat que incidissin directament en el meu relat. Un va ser l\u2019epid\u00e8mia de la pesta negra i l\u2019altra l\u2019assalt al call jueu del 1391. Per\u00f2 resulta que en el temps de l\u2019atac al call no hi havia pesta a Barcelona i aleshores vaig traslladar els personatges a Lleida, on s\u00ed que hi havia una epid\u00e8mia.\u201d<\/p>\n
I \u00e9s definitiva en quant el poder de Barcelona com a escenari per a una novel\u00b7la hist\u00f2rica: \u201cTenim una ciutat plena de racons hist\u00f2rics que continuen al seu lloc des de fa sis-cents anys. Els meus pares tenien una botiga al barri G\u00f2tic i m\u2019hi he passat mitja vida. Els meus carrers s\u00f3n aquests, amb els pixats, les pudors, la prostituci\u00f3\u2026 \u00c9s el meu barri i me l\u2019estimo.\u201d<\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t
![\"photo_2023-05-25_10-07-24\"\n\t\t\t\t\t\t](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/25100827\/photo_2023-05-25_10-07-24.jpg\"\n\t\t\t\t\t\t "\\"\\"\n\t\t\t\t\t\t")
\n\n\t\t\t\t\t\t![\"photo_2023-05-25_10-07-21](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/25100833\/photo_2023-05-25_10-07-21-2.jpg\"\n\t\t\t\t\t\t "\\"\\"\n\t\t\t\t\t\t")
\n\n\t\t\t\t\t\t![\"photo_2023-05-25_10-07-20\"\n\t\t\t\t\t\t](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/25100840\/photo_2023-05-25_10-07-20.jpg\"\n\t\t\t\t\t\t "\\"\\"\n\t\t\t\t\t\t")
\n\n\t\t\t\t\t\t![\"photo_2023-05-25_10-07-16\"\n\t\t\t\t\t\t](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/25100740\/photo_2023-05-25_10-07-16.jpg\"\n\t\t\t\t\t\t "\\"\\"\n\t\t\t\t\t\t")
\n\t\t\t<\/div>\n\n\t\t\t