Metamorfosis<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Jauen en un espai blanc, inerts,<\/p>\n
semblen morts.<\/p>\n
Respiren mooooolt lentament.<\/p>\n
Profundament.<\/p>\n
La panxa puja i baixa,<\/p>\n
el batec del cor,<\/p>\n
una parpella<\/p>\n
s\u2019obre i es tanca,<\/p>\n
uns ulls que miren a cada costat,<\/p>\n
un cap que gira, a banda i banda,<\/p>\n
es tensen el m\u00fasculs de cames i bra\u00e7os,<\/p>\n
un calfred,<\/p>\n
un espasme quasi el\u00e8ctric<\/p>\n
els al\u00e7a<\/p>\n
i es posen dempeus<\/p>\n
i tremolen<\/p>\n
i piquen de mans i de peus<\/p>\n
i criden molt fort<\/p>\n
agitant-se com bojos,<\/p>\n
agitant-se<\/p>\n
amb follia<\/p>\n
criden molt fort,<\/p>\n
piquen de mans i de peus<\/p>\n
i s\u2019estiren,<\/p>\n
un espasme, un calfred,<\/p>\n
relaxen els m\u00fasculs de cames i bra\u00e7os,<\/p>\n
el cap ja no va a banda i banda,<\/p>\n
els ulls queden perduts,<\/p>\n
les parpelles fixades,<\/p>\n
el cor no batega,<\/p>\n
la panxa parada,<\/p>\n
respiren mooooolt lentament,<\/p>\n
semblen morts,<\/p>\n
inerts,<\/p>\n
jauen<\/p>\n
en un espai blanc.<\/p>\n
Laia Prat<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 1982. \u00c9s antrop\u00f2loga de formaci\u00f3 i treballa com a professora. Tamb\u00e9 dinamitza tallers d\u2019escriptura per a totes les edats, a biblioteques i escoles, i escriu narrativa i poesia. L\u2019any 2015 va rebre el Premi Ciutat d\u2019Igualada Joan Llacuna de Poesia pel seu primer poemari, Al revers del tap\u00eds<\/em> (Viena, 2016), i el 2017 va rebre el Premi Sant Narc\u00eds de Girona pel recull de contes Coses que passen<\/em> (Curbet Edicions, 2017). Tamb\u00e9 ha format part de Bones confitures<\/em>, la primera antologia de microrelat en catal\u00e0, a c\u00e0rrec de Jordi Mas\u00f3 (T\u00e9menos, 2019). El 2022, Bestiari<\/em>, obra de la que forma part “Metamorfosi”, ha estat reconegut amb el Premi de Poesia Ventura Ametller. Actualment viu a Sant Quirze del Vall\u00e8s.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Metamorfosis \u00a0 Jauen en un espai blanc, inerts, semblen morts. Respiren mooooolt lentament. Profundament. La panxa puja i baixa, el batec del cor, una parpella s\u2019obre i es tanca, uns […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":378136,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-378135","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n