{"id":388899,"date":"2023-10-27T12:29:10","date_gmt":"2023-10-27T10:29:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=388899"},"modified":"2023-10-27T12:29:15","modified_gmt":"2023-10-27T10:29:15","slug":"eixample-cronica-club-lectura-octubre-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-octubre-2023\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 19 d’octubre de 2023"},"content":{"rendered":"\n

La r\u00e0bia per sobreviure<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/h2>\n

La r\u00e0bia dels personatges per un m\u00f3n que els supera i la cr\u00edtica a la arrog\u00e0ncia humana sobre el poder del llenguatge s\u00f3n els fils conductors d\u2019Unes ganes salvatges de cridar, el llibre de nou relats guanyador del Premi Merc\u00e8 Rodoreda i que Marc Vintr\u00f3 va presentar a la darrera edici\u00f3 del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample.<\/p>\n

\u2014El tema d\u2019escriure el porto des dels 15 o 16 anys. Al principi era com un hobby que es va anar transformant en una necessitat, una forma d\u2019evasi\u00f3. Escrivia cosetes molt desordenadament, no d\u2019una manera sistem\u00e0tica. En el doctorat, vaig centrar la tesi en el poeta rom\u00e0ntic angl\u00e8s William Wordsworth, que em va captivar per la seva capacitat per narrar. Una caracter\u00edstica que havia d\u2019aprofundir pel meu inter\u00e8s.<\/p>\n

Vintr\u00f3 va desgranant el seu recorregut en el cam\u00ed literari.<\/p>\n

\u2014Els \u00faltims 20 anys he apr\u00e8s a tenir una rutina: escriure tres hores cada dia. D\u2019aquesta manera he anat acumulant idees i escrits. Per altra banda, la meva formaci\u00f3 a l\u2019Escola d\u2019Escriptura de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s m\u2019ha donat noves eines de treball. A m\u00e9s tenia les cr\u00edtiques dels companys, que tamb\u00e9 m\u2019ajudaven a millorar. Vaig tenir la sort de compartir aprenentatge amb la Carlota Gurt, amb la qual vam decidir presentar a concurs algunes relats. Ella em va guanyar el 2019 en el Premi Merc\u00e8 Rodoreda, que ara he guanyat jo.<\/p>\n

I entrem en mat\u00e8ria de la seva obra.<\/p>\n

\u2014En Unes ganes salvatges de cridar hi ha nou relats escrits els \u00faltims tres anys i que he revisat una i altra vegada d\u2019una manera gaireb\u00e9 obsessiva. Vaig triar d\u2019una vuitantena que en tenia, buscant la m\u00e0xima varietat de temes i que es trobessin lligats per la r\u00e0bia. Tot s\u2019inicia amb un bombardeig de tristesa que no es pot digerir i que acaba transformant-se en r\u00e0bia, en ganes de cridar. Tots els meus personatges tenen aquesta r\u00e0bia, per\u00f2 tamb\u00e9 tendresa. Busquen un espai per viure i el troben al bosc, l\u2019esfera que un ha pogut crear-se per poder viure. Tots els personatges van a parar a aquest lloc per viure.<\/p>\n

Hi ha tamb\u00e9 un estil molt directe en les hist\u00f2ries…<\/p>\n

\u2014Hi ha molta influ\u00e8ncia del cine. Abans de ser rata de biblioteca, vaig ser rata de videoclub. M\u2019he empassat molt cinema i, \u00e9s clar, m\u2019ha quedat el seu estil directe i la voluntat de buscar les maneres m\u00e9s senzilles de dir les coses.<\/p>\n

L\u2019escriptor repassa amb els assistents a la presentaci\u00f3 algunes de les caracter\u00edstiques principals dels nou relats del llibre. Aspecte de la trobada que no abordar\u00e9 per no frustrar la curiositat dels que encara no l\u2019han llegit. En modern, no far\u00e9 un spoiler<\/em>. Tot i aix\u00f2 s\u00e9 que recollir\u00e9 una apreciaci\u00f3 de l\u2019autor. \u201cVaig comen\u00e7ar amb el relat m\u00e9s dur. Va ser calculat, tot i que tenia molta por. Per\u00f2 la cosa ha funcionat.\u201d<\/p>\n

En cartera?<\/p>\n

\u2014Quan em van donar el premi, tenia una novel\u00b7la mig escrita. Ja l\u2019he acabat i estic a l\u2019espera de l\u2019opini\u00f3 de l\u2019editorial. Qu\u00e8 ser\u00e0? Si es publica, ser\u00e0 una cosa diferent. No \u00e9s optimista, per\u00f2 la meva parella diu que \u00e9s rom\u00e0ntica…<\/p>\n