Som les dones de casa<\/p>\n
uns \u00e0ngels de virtut.<\/p>\n
Defensarem a espasa<\/p>\n
la nostra solitud.<\/p>\n
Solitud que ens fa fortes<\/p>\n
per lliurar el gran combat:<\/p>\n
no ensorraran les portes<\/p>\n
de la felicitat!<\/p>\n
La nostra llar \u00e9s la nostra alegria<\/p>\n
i l\u2019estimem amb amor infinit,<\/p>\n
i no ens importa bregar tot el dia<\/p>\n
si, quan ve el vespre, ens somriu el marit.<\/p>\n
Rentar i planxar i comprar i la cuina,<\/p>\n
i estar a l\u2019aguait dels paranys i el perills.<\/p>\n
Conservar el cos i la pell tota fina<\/p>\n
per ell, que es cansa i treballa pels fills.<\/p>\n
Per tots, ser un \u00e0ngel. Per tots, un somriure,<\/p>\n
sempre contentes de ser un escarr\u00e0s.<\/p>\n
Fer de pomada si els cou el mal viure,<\/p>\n
xarop, si tussen, si es trenquen, peda\u00e7.<\/p>\n
Tornar-se flor si avui fa primavera,<\/p>\n
fer de paraigua quan cau un ruixat.<\/p>\n
Manta, edred\u00f3, matal\u00e0s, coixinera,<\/p>\n
i sempre exemple de fe i castedat.<\/p>\n
Ser parallamps, tornav\u00eds, o ser vela,<\/p>\n
burro dels cops, papallona o gosset.<\/p>\n
Passar pel m\u00f3n sens deixar cap estela:<\/p>\n
defensarem amb delit aquest dret.<\/p>\n
Si les dolentes, les divorciades,<\/p>\n
les feministes no ho volen aix\u00ed,<\/p>\n
prenguem les armes les bones casades<\/p>\n
que som felices del nostre dest\u00ed.<\/p>\n
Som les dones de casa<\/p>\n
i patim d\u2019all\u00f2 m\u00e9s.<\/p>\n
Defensarem a espasa<\/p>\n
el fills i els diners.<\/p>\n
Els diners, l\u2019ideari<\/p>\n
del nostre m\u00f3n concret,<\/p>\n
i els fills, per vessar-hi<\/p>\n
la nostra mala llet.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Guillermina Motta<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 26 de febrer de 1942. \u00c9s cantautora i int\u00e8rpret de can\u00e7ons, locutora de r\u00e0dio i tamb\u00e9 ha fet d’actriu al cinema. Particip\u00e0 plenament en el moviment de la Nova Can\u00e7\u00f3, i el 1964 entr\u00e0 als Setze Jutges. Tot i que \u00e9s autora de poemes, la reconeixem sobretot com a cantant. Ha interpretat can\u00e7ons franceses; textos de poetes catalans; can\u00e7ons de caire intimista, i tamb\u00e9 d’estil m\u00e9s fr\u00edvol, acostant-se al cabaret. Es va retirar dels escenaris el 2002, i no accepta guardons o reconeixements d’entitats culturals ni institucions pol\u00edtiques. El 2007 fou guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinci\u00f3 arribava massa tard. En els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de m\u00fasica a la r\u00e0dio catalana.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Himne de les dones de casa Som les dones de casa uns \u00e0ngels de virtut. Defensarem a espasa la nostra solitud. Solitud que ens fa fortes per lliurar el gran […]<\/p>\n","protected":false},"author":156,"featured_media":394970,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[1785],"class_list":["post-394920","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample","post_project-la-llanca-de-sant-jordi-2014"],"acf":[],"yoast_head":"\n