{"id":405078,"date":"2024-04-03T17:12:26","date_gmt":"2024-04-03T15:12:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=405078"},"modified":"2024-04-03T17:12:30","modified_gmt":"2024-04-03T15:12:30","slug":"eixample-cronica-club-lectura-marc-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-marc-2024\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del dijous 21 de mar\u00e7 de 2024"},"content":{"rendered":"\n

\u201cHola, xurris!\u201d<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/strong><\/p>\n

\u201cHola, xurris!\u201d Empar Moliner trenca motlles i costums i fa una entrada triomfal en la darrera sessi\u00f3 del Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample, celebrada a la llibreria Documenta. A discussi\u00f3, la darrera novel\u00b7la de la periodista, Benvolguda, premi Ramon Llull 2022.<\/p>\n

La hist\u00f2ria \u00e9s simple. Una tarda, la Remei Duran (\u201cun nom lleig, com el meu\u201d, precisa l\u2019autora), dibuixant de prestigi, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s\u2019enamorar\u00e0 de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d\u2019ell. Ells dos encara no ho saben. Ella s\u00ed.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, es desenvolupa la narraci\u00f3 en primera persona \u201cen qu\u00e8 el personatge principal es dirigeix a tu i no sap el que passa en la ment dels dem\u00e9s. I aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia, que el protagonista et pugui enganyar sense que ho s\u00e0pigues, perqu\u00e8 ell \u00e9s l\u2019\u00fanic dipositari de la veritat\u201d, explica l\u2019Empar. La vulnerabilitat de l\u2019amor en el matrimoni, la caducitat de la vida art\u00edstica, l\u2019amistat, el perd\u00f3, la cruesa del climateri, es van desenvolupant amb un llenguatge sovint colpidor.<\/p>\n

Aix\u00ed escriu: \u201cEn les fantasies al llit he sentit el plaer de ser prostituta […]; he dit \u201cposseeix-me sense fer un bri de broma, amb tota la sinceritat del meu cor i el meu cony.\u201d<\/p>\n

O tamb\u00e9: \u201cAmb quants homes m\u2019he anat al llit? No puc recordar-los a tots i no dep\u00e8n del que van significar, sin\u00f3 de l\u2019ordre d\u2019aparici\u00f3. No s\u00e9 si \u00e9s per culpa de la menopausa (es veu que tot s\u00f3n p\u00e8rdues: de cal\u00e7, d\u2019amor, de vista, de mem\u00f2ria i ja sabem de qu\u00e8 m\u00e9s) o perqu\u00e8 ning\u00fa no se\u2019n recorda de totes les parelles sexuals que ha tingut […]\u201d.<\/p>\n

L\u2019Empar Moliner es dif\u00edcil que estigui quieta mentre desenvolupa les seves explicacions. S\u2019asseu a la butaca per\u00f2 amb una o les dues cames sota el cul. S\u2019aixeca de sobte amb les mans expressivament llen\u00e7ades cap al davant com si vol\u00e9s agafar alguna idea millor que la que acaba d\u2019exposar. I surten els seus referents: Kazuo Ishiguro i la seva mirada sobre l\u2019Anglaterra dels majordoms a El que resta del dia<\/em>. Martin Amis, el seu autor preferit…<\/p>\n

Benvolguda<\/em> \u00e9s autobiogr\u00e0fica? La Remei \u00e9s l\u2019Empar?. \u201cNo, no. El llibre va d\u2019un personatge i ja est\u00e0. Per cert, ara el, traduiran a l\u2019angl\u00e8s\u201d, revela l\u2019Empar, que fa notar: \u201cVeieu que en la il\u00b7lustraci\u00f3 de la portada de Cristina Losantos, els dos violinistes tenen els bra\u00e7os creuats i els \u00e9s dif\u00edcil, o impossible, tocar. \u00c9s la idea del llibre.\u201d<\/p>\n

Sobre la literatura i els autors: \u201cCom voleu que anem b\u00e9? Vaig escriure el primer llibre el 1999 i des d\u2019aquella data fins ara els llibres valen el mateix. Com la coca\u00efna.\u201d<\/p>\n

I els lectors? \u201cTinc clar que la gent que llegeix \u00e9s m\u00e9s guapa que els altres.\u201d<\/p>\n

Empar Moliner ens ha disparat des de tots els angles moltes de les seves idees sobre moltes coses, a part del llibre. Ens ha dificultat la respiraci\u00f3 mentre, bocabadats, assist\u00edem a la seva torrentada verbal sobretot i sobre tots i tamb\u00e9 a un desplegament f\u00edsic gens habitual en un Club de Lectura. I, al final, com el principi:<\/p>\n

\u201dB\u00e9, xurris, ja hem acabat, no?\u201d. Un personatge dif\u00edcil de classificar.<\/p>\n