{"id":411975,"date":"2024-05-29T12:01:33","date_gmt":"2024-05-29T10:01:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=411975"},"modified":"2024-05-29T12:01:37","modified_gmt":"2024-05-29T10:01:37","slug":"eixample-cronica-club-lectura-maig-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-maig-2024\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del dijous 16 de maig de 2024"},"content":{"rendered":"\n

Filla de Pedrolo<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/p>\n

\u201cT\u2019imagines una colla d\u2019escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d\u2019acord. Per\u00f2 potser les \u00faniques coses que val la pena de fer s\u00f3n aquelles que surten del corrent, del normal…\u201d<\/p>\n

Aix\u00f2 ho va escriure Manuel de Pedrolo despr\u00e9s de deixar enllestides les nou primeres novel\u00b7les de la primera corona de la s\u00e8rie Temps obert<\/em> \u00a0i les dues altres, en l\u2019inici de la segona corona i complement\u00e0ries\u00a0 de la primera de les anteriors, Un cam\u00ed amb Eva<\/em>. Pedrolo es va aturar all\u00e0, fixant la base d\u2019una estructura\u00a0 que era oberta , que podia esdevenir inacabable i infinita i que, potser, algun dia alg\u00fa gosaria continuar.<\/p>\n

I aix\u00ed ha estat amb quatre escriptors d\u2019ara que podr\u00edem considerar, dins la gestaci\u00f3 de la s\u00e8rie, com a fills de Pedrolo. N\u00faria Cadenes, amb La terra s\u2019ho porta<\/em> i No han donat la llum, encara<\/em>; Joaquim Carb\u00f3, amb L\u2019ascens de Daniel Bastida<\/em> i La caiguda de Daniel Bastida<\/em>; Borja Baguny\u00e0, amb Sessi\u00f3 de control<\/em> i Una casa fosca i un flagell<\/em>; i, finalment, Teresa Colom, amb Neu a la porta<\/em> i Ull de gat, ull de bou<\/em>, han gosat superar ja la meitat de la segona corona amb totes aquestes novel\u00b7les.<\/p>\n

\u00d2mnium Eixample, atent a la literatura catalana del nostre entorn, va organitzar, doncs, una sessi\u00f3 del seu Club de Lectura al voltant de les dues novel\u00b7les de N\u00faria Cadenes i, per tant, de la s\u00e8rie Temps obert<\/em>.<\/p>\n

\u201cEs tracta d\u2019un infinit i d\u2019una bogeria\u201d, valora Cadenes, que afegeix. \u201cUna gran teranyina que em va tocar a partir de la novel\u00b7la de Pedrolo de la primera corona Se\u2019n va un estrany<\/em>. I vaig sortir d\u2019aqu\u00ed.\u201d<\/p>\n

A partir d’un bombardeig feixista en el curs de la Guerra Civil que afecta l’edifici del barri de Gr\u00e0cia on viu, Pedrolo narra la vida del protagonista, Daniel Bastida, d’acord amb nou possibilitats diferents a partir d’aquella situaci\u00f3 i que reflecteix cada una en cada una dels seus primers nou llibres: si al primer esdev\u00e9 escriptor, als altres \u00e9s estraperlista, representant, psicoanalista, negociant sense escr\u00fapols, pag\u00e8s, conformista, sindicalista i rodam\u00f3n amb el m\u00e0xim de varietats possibles familiars i personals. Tant com la vida d’en Daniel, tamb\u00e9 es modifica la de la resta de familiars i ve\u00efns presents en el cicle que retrata la Barcelona de la postguerra. Explica la novel\u00b7lista: \u201cJo m\u2019he carregat una mica en Bastida \u2014que ja s\u2019ho mereixia\u2014 i en els meus llibres dono un protagonisme especial a la Neus a La terra s\u2019ho porta<\/em> i a la Quimeta a No han donat la llum, encara<\/em>.\u201d<\/p>\n

Si en Daniel Bastida \u00e9s el protagonista principal de tota la s\u00e8rie, els altres protagonistes destacats s\u00f3n la seva fam\u00edlia, formada\u00a0 pel pare, la mare Quimeta i els tres fills: en Daniel, el germ\u00e0 m\u00e9s gran Francesc i la germana Neus, m\u00e9s petita. El nucli familiar no canvia mai i, en comen\u00e7ar, sempre viuen al mateix lloc, al carrer de Banyoles, a la barriada de Gr\u00e0cia. El pare sempre t\u00e9 les mateixes activitats de comptable i un passat i un present m\u00e9s o menys barrejat amb la pol\u00edtica i que el porta a morir a la pres\u00f3 sent innocent. Barcelona, l\u2019escenari, \u00e9s un campi qui pugui de trinxes i c\u00f2mplices amb el r\u00e8gim. I la vida, a vegades, guanya.<\/p>\n

\u201cEn Pedrolo jugava amb la forma en els seus llibres. De fet, a vegades, la forma determina el llibre. Per tant, jo volia que la forma tingu\u00e9s un paper destacat en els meves dues novel\u00b7les\u201d, puntualitza la N\u00faria Cadenes.<\/p>\n