A partir del S. XIV comen\u00e7a per a Catalunya una\u00a0\u00e8poca\u00a0de gran\u00a0expansi\u00f3\u00a0econ\u00f2mica\u00a0a la\u00a0Mediterr\u00e0nia, cosa que ja es veia venir a finals del XIII, que\u00a0culminar\u00e0\u00a0al segle XVI,\u00a0despr\u00e9s\u00a0del mal dit “descobriment\u00a0d’Am\u00e8rica” i el casament dels Reis\u00a0cat\u00f2lics. Catalunya al S.XIV\u00a0era molt forta\u00a0econ\u00f2micament\u00a0a la\u00a0Mediterr\u00e0nia\u00a0i amb la seva\u00a0manera de\u00a0fer negocis va saber influir en tota la zona i esdevenir en una\u00a0pot\u00e8ncia\u00a0econ\u00f2mica.\u00a0\u00a0Importava i exportava i feia cada cop\u00a0m\u00e9s\u00a0rica\u00a0i forta a la gent de la nostra terra que es dedicava al comer\u00e7\u00a0mar\u00edtim Aix\u00f2\u00a0tingu\u00e9\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncies\u00a0pol\u00edtiques.<\/p>\n
\u00c9s\u00a0d’aquesta\u00a0cent\u00faria\u00a0que\u00a0es\u00a0perfilen\u00a0els\u00a0\u00f2rgans\u00a0de poder\u00a0pol\u00edtic\u00a0al nostre\u00a0Pa\u00eds:\u00a0La Generalitat, el Consell de Cent.\u00a0En el\u00a0primer \u00f2rgan de govern tenim els tres bra\u00e7os que\u00a0representen\u00a0les classes\u00a0socials\u00a0del\u00a0nostre\u00a0pa\u00eds (militar,\u00a0noblesa\u00a0i clero i, al Consell la\u00a0burgesia culta, adinerada i respectada).<\/p>\n
En obrir-se\u00a0una nova ruta per\u00a0l’expansi\u00f3\u00a0econ\u00f2mica\u00a0a l’Atl\u00e0ntic, la\u00a0Mediterr\u00e0nia\u00a0cau de forma\u00a0fulminant\u00a0i per tant tamb\u00e9 el poder o\u00a0influ\u00e8ncia\u00a0pol\u00edtica que Catalunya\u00a0tenia\u00a0fins ara a la\u00a0pen\u00ednsula.\u00a0Castella, Anglaterra i Fran\u00e7a (pot\u00e8ncies\u00a0de\u00a0l\u2019\u00e8poca)\u00a0veuen\u00a0l’ocasi\u00f3 d’expandir-se cap\u00a0a l\u2019Atl\u00e0ntic\u00a0i comen\u00e7a\u00a0l\u2019espoliaci\u00f3 del continent\u00a0americ\u00e0\u00a0i no\u00a0nom\u00e9s de productes i\u00a0riqueses. Es\u00a0comercia amb persones (esclaus), s’exterminen poblats sencers\u00a0en nom del\u00a0rei\u00a0i la religi\u00f3. Ja hi som!<\/p>\n
Molts es varen enriquir.\u00a0Es varen crear grans fortunes que\u00a0han\u00a0arribat\u00a0fins\u00a0a dia d’avui. Aqu\u00ed, a casa\u00a0nostra\u00a0tenim\u00a0al Marqu\u00e8s\u00a0de\u00a0Comillas, que es\u00a0va\u00a0establir a\u00a0la Rambla\u00a0en un palauet que es va construir per ell\u00a0davant l’esgl\u00e9sia de\u00a0Betlem.<\/p>\n
Castella va anar fent rics els seus seguidors.\u00a0Per\u00f2\u00a0de poc\u00a0va servir aquest dispendi. \u00c9s\u00a0certa la frase d’en Felip II que deia que “en\u00a0Su\u00a0imperio nunca\u00a0se pon\u00eda\u00a0el sol”,\u00a0per\u00f2 a l’Atl\u00e0ntic\u00a0tamb\u00e9 hi havia els anglesos que volien la seva part del past\u00eds i,\u00a0a trav\u00e9s\u00a0de la pirateria\u00a0protegida per la seva monarca\u00a0Isabel I,\u00a0les naus\u00a0castellanes\u00a0eren saquejades.<\/p>\n
El cert\u00a0\u00e9s\u00a0que els qui varen anar a fer les\u00a0Am\u00e8riques, si\u00a0b\u00e9\u00a0molts es varen enriquir, molts\u00a0m\u00e9s\u00a0varen perdre la vida per\u00a0infeccions\u00a0i lluites. Estem\u00a0parlant\u00a0\u00a0 de la tropa, com\u00a0\u00e9s\u00a0evident.\u00a0Els de llinatge\u00a0que varen tornar o que sense anar-hi ja\u00a0tenien posici\u00f3 varen rebre\u00a0t\u00edtols\u00a0i terres a Espanya,\u00a0sobretot\u00a0al sud, on s\u2019inicia una nova\u00a0classe\u00a0nobili\u00e0ria\u00a0de\u00a0terratinents\u00a0ociosos i molt rics. La casa d’Alba\u00a0\u00e9s\u00a0d’aquesta\u00a0\u00e8poca; un altre tipus de gent enriquida\u00a0s\u00f3n\u00a0els representants del rei a Am\u00e8rica: els Virreis, que varen\u00a0fer de les seves all\u00e0 fins que els nascuts com a americans es varen organitzar i els varen fer fora de mala manera.<\/p>\n
El dia 21 d\u2019abril vam fer la sortida corresponent a aquest tema, v\u00e0rem aprendre molt\u00edssim i ho pass\u00e0rem molt b\u00e9, evidenciant que est\u00e0 demostrat que tota aquesta zona de Barcelona era la m\u00e9s rica de la capital catalana. A part, existia una\u00a0classe\u00a0treballadora que actuava com una unitat de treball familiar implicada en el negoci del cap de\u00a0fam\u00edlia. Tamb\u00e9 tenien treballadors que vivien amb ells.<\/p>\n
Si\u00a0donem un tom pel barri identificarem\u00a0f\u00e0cilment aquestes cases que encara\u00a0\u00e9s\u00a0conserven; s\u00f3n cases estretes i\u00a0a baix\u00a0encara hi ha un comer\u00e7. Segurament avui en dia els pisos superiors els han fet tur\u00edstics.<\/p>\n
Va ser tant l’esplendor d’aquella \u00e8poca que aquells homes i dones varen organitzar-se amb gremis (fusters, sabaters…) i cada gremi o activitat tenia la seva zona de desenvolupament. Aix\u00f2 es fa evident pels noms dels carrers\u00a0(carrer de la fusteria, carrer de blat, corders…).<\/p>\n
La seva prosperitat va ser tal que varen poder construir la seva pr\u00f2pia catedral: Santa Maria del Mar. La gent del barri va contribuir amb el que\u00a0tenia; els que tenien diners amb diners, els que no, amb el seu treball, com els bastaixos que portaven les pedres des de la pedrera per aixecar l’edifici i \u00e9s avui en dia que aquesta meravella de l’arquitectura \u00e9s totalment independent del Bisbat. \u00c9s del barri i de la seva gent i s\u00f3n ells qui ho gestionen.<\/p>\n