L\u2019hora del present<\/a><\/em>. David Fern\u00e1ndez ens va regalar una extraordin\u00e0ria reflexi\u00f3 al voltant de les resist\u00e8ncies necess\u00e0ries per desafiar els abusos de poder, les injust\u00edcies o la corrupci\u00f3, i per construir models pol\u00edtics, socials i culturals alternatius.<\/p>\nEns va explicar que, davant dels \u201ctirans vocacionals i els lladres estructurals\u201d, les nostres eines s\u00f3n la democr\u00e0cia i l\u2019\u00e8tica, i aix\u00f2 ens obliga a implicar-nos i comprometre\u2019ns, a resistir, de forma individual i col\u00b7lectiva. I en aquest sentit, ens va parlar de les resist\u00e8ncies que s\u2019han articulat des del pacifisme, el feminisme, l\u2019antimilitarisme o l\u2019ecologisme, per\u00f2 tamb\u00e9 ens va posar davant del mirall, interpel\u00b7lant-nos a exercir aquelles resist\u00e8ncies quotidianes dirigides a transgredir la cultura de l\u2019obedi\u00e8ncia i reptar la l\u00f2gica del poder. I ens advertia que els enemics de la resist\u00e8ncia s\u00f3n la por, la ignor\u00e0ncia i els interessos, per\u00f2 tamb\u00e9 recordava que \u201cpensar \u00e9s resistir\u201d, com tamb\u00e9 ho \u00e9s obrir nous camins, cercar alternatives comunes i demostrar que un altre m\u00f3n \u00e9s possible. I aquest m\u00f3n possible l\u2019estem construint en forma de Rep\u00fablica.<\/p>\n
Per acabar, va assenyalar l\u20191 d\u2019octubre com un dels exercicis m\u00e9s recents de resist\u00e8ncia col\u00b7lectiva, pac\u00edfica i no violenta que hem viscut al nostre pa\u00eds. Un 1 d’octubre que va despullar la crueltat de la viol\u00e8ncia estatal i va assegurar que “octubre tornar\u00e0, no tingueu cap mena de dubte. Tornar\u00e0 tants cops com calgui, amb diferents fesomies i de diferents formes. Per\u00f2 octubre va arribar per quedar-se”.<\/p>\n