{"id":421118,"date":"2024-09-27T11:35:25","date_gmt":"2024-09-27T09:35:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=421118"},"modified":"2024-09-27T11:35:28","modified_gmt":"2024-09-27T09:35:28","slug":"eixample-cronica-club-lectura-setembre-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/eixample-cronica-club-lectura-setembre-2024\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica del club de lectura del 19 de setembre de 2024"},"content":{"rendered":"\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L’autor \u00e9s una perla, una meravella<\/h1>\n

Josep Play\u00e0 Montaner<\/p>\n

“L’autor \u00e9s una perla, una meravella”<\/p>\n

Amb aquest entusiasme es manifestava Carme Geron\u00e8s, la traductora d’Un rastre de viol\u00e8ncia<\/em>, de Mark O\u2019Connell, novel\u00b7la que va encetar al setembre el Club de Lectura d\u2019\u00d2mnium Eixample de la temporada 2024-2025. En aquest nou inici de les trobades liter\u00e0ries ens va acollir la llibreria Alibri.<\/p>\n

Carme Geron\u00e8s no pot dissimular la seva admiraci\u00f3 per la novel\u00b7la, que defineix com \u201cuna perla de crim real. Molt ben escrita.\u201d I continua: \u201cQuan treballes un autor que \u00e9s bo, \u00e9s una meravella. Doneu-me obres de premis Nobel, que s\u00f3n bones i ben escrites.\u201d<\/p>\n

La hist\u00f2ria \u00e9s aquesta. Mark O\u2019Connell aconsegueix la confian\u00e7a de Malcolm Macarthur, l\u2019assass\u00ed m\u00e9s fascinant de la hist\u00f2ria d\u2019Irlanda que ja ha passat trenta anys a la pres\u00f3 per dos assassinats i en fa deu que n\u2019ha sortit. Durant deu mesos l\u2019escriptor entra en el cau dels monstre que l\u2019arriba a tractar com un amic. El resultat \u00e9s una reflexi\u00f3 \u00e8tica sobre les relacions entre veritat i ficci\u00f3, sobre bondat i maldat.<\/p>\n

En una entrevista a la revista N\u00favol, l\u2019autor dona claus per entendre els motius del comportament de Macarthur basats en el fet que, arru\u00efnat despr\u00e9s d\u2019anys de gaudir una her\u00e8ncia, la perspectiva d’haver de comen\u00e7ar a treballar no s\u2019adeia amb la imatge que s\u2019havia fet de si mateix i necessitava obtenir diners com fos, amb un atracament. \u201cEls seus crims haurien de ser interpretats en aquesta clau \u2014explica O\u2019Connell\u2014. Li feia p\u00e0nic que la ficci\u00f3 que havia erigit al seu voltant s\u2019ensorr\u00e9s i aix\u00f2 el va emp\u00e8nyer a cometre els homicidis. He posat cura en no emprar llenguatge propi de la psicologia o la psicoan\u00e0lisi, per\u00f2 podria dir que, en trobar-se sense diners, la personalitat narcisista de Macarthur va patir un cop molt fort. Igualment, la seva forma d\u2019actuar respondria a una autodefensa narcisista.\u201d<\/p>\n

Geron\u00e8s completa el retrat. \u201cAl darrera del protagonista hi ha una mena d\u2019ingenu\u00eftat que, de certa manera, impedeix que l\u2019odi\u00efs. \u00c9s clar que no \u00e9s correcte matar per\u00f2, en el context que es fabrica, el protagonista fins i tot es podria disculpar. En un primer cop d\u2019ull i de certa manera, \u00e9s clar. Per\u00f2 no es pot perdre de vista que l\u2019assass\u00ed \u00e9s un salvatge. Un salvatge elegant, per\u00f2 salvatge. M\u2019agrada una frase d\u2019O\u2019Connell que retrata perfectament el cas: La veritat \u00e9s un g\u00e8nere de la ficci\u00f3<\/em>.\u201d<\/p>\n

Geron\u00e8s ens explica la seva llarga experi\u00e8ncia com a traductora: m\u00e9s de 300 obres. Molta novel\u00b7la negra: Patricia Highsmith d\u2019entrada, moltes obres de la col\u00b7lecci\u00f3 La cua de palla<\/em>\u2026 \u201cHe fet de tot i encara m\u2019ho passo malament amb un llibre dolent. Fins i tot he fet alguna obra amb dos o tres traductors m\u00e9s per la pressa de l\u2019editorial!\u201d<\/p>\n

Per acabar, ens dedicaria i firmaria el llibre?<\/p>\n

\u201cI ara! Jo soc la traductora, no l\u2019autora. No ho he fet mai i no comen\u00e7ar\u00e9!\u201d<\/p>\n

Qu\u00e8 hi farem.<\/p>\n\r\n\t\t\t\t\t\n\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\n\t\t\t